Ciutats de paper - John Green

Bones! Sabeu què? Avui us parlaré d'un llibre que m'ha desconcertat moltíssim. I això és dir poc, ja que l'autor és John Green. Quan vaig començar aquesta novel·la no tenia clar de que anava, no en tenia ni idea. Tenia ja per suposat que seria una història tirant a trista perquè sembla que aquest autor només sap escriure sobre això. Es clar que m'equivocava, ja que la historia és increïble, i tot i tenir molts moments trists jo la considero molt bonica.

Aquest és el llibre

Títol: Ciutats de paper
Títol original: Paper towns
Autor: John Green
Traductora: Mercè Santaulària
Editorial: Fanbooks









Argument
  
Aquesta novel·la és la narració d'una increïble nit i les seves conseqüències. El protagonista, en Quentin Jacobsen, és el típic noi que passa desapercebut al institut, es preocupa per treure bones notes i és molt intel·ligent. Té dos grans amics que es diuen Ben i Radar. El Ben es el típic graciós que no fa gràcia a ningú i és un pel estúpid. En Radar en canvi, és molt llest i es pren les coses amb seriositat i humor alhora. La historia comença amb un petit pròleg on en Quentin de nou anys ens explica com la seva amiga, la Margo Roth Spigelman i ell troben un cadàver en un parc infantil. És un bon inici, s'ha d'admetre. Des de llavors es veu que ells dos es van separant fins que ella es torna la més popular de l'institut i ell... no res. Tot i així, el primer amor amb nou anys mai s'oblida. <3 <3 <3

*En Quentin, el Ben i el Radar (tot i que el Radar en teoria és negre i porta ulleres)

La novel·la es divideix en tres parts. I us les puc resumir amb tres paraules: Divertit, Trist i Emocionant. La primera part passa durant una nit. Aquella nit és... increïble i crec que és la millor nit de la vida del Quentin, sincerament. La Margo el va a buscar a casa seva i el convida a fer onze coses en una nit, quatre de les quals son venjances. Primer van a comprar un seguit de coses i a mesura que va passant la nit es van coneixent l'un a l'altre. La Margo és la hòstia, el fa canviar d'hàbits i li dona una oportunitat de passar una nit màgica. Es vengen del novio de la Margo, que és imbècil, de manera molt divertida i es colen a seaworld. Finalment la Margo deixa de ser l'amor de la seva vida per acabar sent un misteri, una obssesió i una revelació.

*La Llista, Escrita amb un Us prou Just de les Majúscules.

La segona part és la més trista. Pel meu gust passa massa lentament i repeteix moltes coses. Desprès de passar una nit plena d'emocions els dos junts, la Margo desapareix. Els seus pares pensen que s'ha fugat però en Quentin creu que ella vol que la trobi. I així comença a buscar i trobar pistes que creu que són per ell. Paral·lelament a això, al seu institut es fa el ball de fi de curs ja que s'estan acabant les classes, i els seus amics hi van s'emborratxen... una mica. La millor amiga de la Margo, la Lacey, es fa amiga d'ells ja que ella també la vol trobar i junts comencen a investigar. Dedueixen que és el que ella anomena ciutats de paper, urbanitzacions abandonades abans de ser construïdes del tot, i també hi van a investigar. Quan dic que aquesta és la part trista del llibre em refereixo a que el Quentin obsessiona una mica massa amb ella i s'està tot el dia llegint un llibre de poemes que és una merda, pel meu gust.

*Margo Roth Spiegelman

La tercera part, és la que més m'agrada. És un viatge en cotxe amb amics. I es que després d'estar buscant pistes com bojos els toca marxar a buscar la Margo. Hi van els quatre amics, en cotxe, en un viatge improvisat i a contratemps. És un viatge divertit i alhora aterridor ja que no saben que trobaran al final, si una Margo com la que ells esperaven o un fracàs. És molt divertit com es posen tots d'acord per parar a gasolineres i m'encanta el moment en-ben-s'està-pixant-i-no-podem-parar, és molt graciós.

Frases especials

*A la Margo sempre li han agradat els misteris. I arran de tot el que va passar després, no em vaig poder treure mai del cap aquest pensament: potser li agradaven tant els misteris que es va convertir en un misteri.

*-(...) Aquestes criatures són com globus d'heli lligats. Tiben el cordill una vegada rere l'altra, i llavors passa alguna cosa i el cordill es talla, i se'n van volant.

*És molt difícil marxar, fins que marxes. 

I llavors és la cosa més refotudament fàcil del món.

*En el somni, ella recolzava el cap a la meva espatlla i jo estava estirat de panxa enlaire, i només ens separava la punta de la moqueta i el terra de ciment. (...) Déu meu. L'únic adolescent dels Estats Units que somia que dorm amb noies, i només hi dorm.

*ANIRÀS A LES CIUTATS DE PAPER I NO EN TORNARÀS MAI.

*- No t'amoïna... per exemple, el sempre?
- El sempre es compon de molts ares.

Haig de dir que sóc fan incondicional de la Margo. Ella és tant lliberal, pensa en el que vol i fa el que vol. Realment s'adona del que passa a la seva ciutat, del que és la vida i troba maneres d'apartar-se. El Quentin també és molt adorable, es nota que de veritat sent molt més que amor per ella. Em sembla que l'estima realment pel que ell veu que és i per això ho deixa tot per ella.
M'encanta com escriu en John Green (el que escriu és una altre cosa). Utilitza un humor intelïgent, que et fa riure de veritat i et fa pensar cada vegada que llegeixes la mateixa frase. Aquest llibre té molts detalls de les histories de cada un dels personatges que el fan ser molt dens. El final d'aquesta història és molt bonic. Podrien passar moltes coses però passa el que realment ha de passar, no és un final èpic, trist o romàntic. És un final lògic i tot i que et quedis una mica decebuda, al cap i a la fi és el que havia de passar.

@Aina

El Hobbit - J.R.R. Tolkien

Hey lectors! Mireu, sento haver estat un temps apagada, però és el que provoquen els exàmens. A canvi d'això, avui us porto un llibre que feia molt de temps que em volia llegir. Per mi el Hobbit és un misteri, un repte, una aventura i sobre tot un bon clàssic de Tolkien. Necessitava llegir-lo! Per fi ho he fet i em sento molt orgullosa. Així que aquí el teniu.

*De fons, el "agujero hobbit". La casa d'en Bilbo Bolsón

Aquest és el llibre

Títol: El Hobbit o Viatge d'anada i tornada.

Títol original: The Hobbit or There and back again.

Autor: John R. R. Tolkien

Editorial: Circulo de lectores

Argument

El Hobbit és una gran aventura que dura més o menys un any. És un viatge que apareix d'imprevist i en el que un petit hobbit s'hi fica sense saber ben bé perquè. En Bilbo Bolsón vivia en un forat sota d'un turó. Aquest era un forat hobbit i estava dintre la Comarca, allà on hi viuen tots els hobbits. Ell estava acostumat a la comoditat, al menjar abundant i a les tardes d'estiu a la fresca, però no sabia que una aventura l'esperava. Tot comença quan en Gandalf (que sempre ho té tot pensat, és un crack.) el va a visitar preguntant si per allà prop podia trobar algú amb ganes d'aventures. Al dia següent tretze nans es presenten a casa d'en Bilbo, que no sap com prendre-s'ho. Ells li expliquen que el necessiten com a saquejador per a anar a la muntanya solitària a robar un tresor de mans d'un drac; en Bilbo no sap pas com però al final acaba començant l'aventura amb aquells nans i Gandalf.

*Els tretze nans: Thorin, Gloin, Oin, Balin, Dwalin, Dori, Nori, Ori, Bofur, Bifur, Bombur

Desprès d'abandonar la casa el Bilbo junt amb els nans i el Gandalf ,comencen un viatge cap a la muntanya solitària. Al principi el hobbit s'ho pren com un viatge senzill, però no sap el que l'espera al final. Tenen alguns entrebancs com per exemple, es troben uns orcs al bosc als quals han de matar, també es topen amb Trasgos i Wargos; però no es troben amb res que no puguin solucionar. També troben bona gent que els ajuda a tirar endavant. Les àligues, Elrond (el que viu a l'Ultima Morada) i en Beorn. Així transcorre poc a poc la primera part del llibre, entre aventures i perills varis.

Just abans de que als nans i al hobbit els toqui travessar el bosc negre, el Gandalf els abandona i els toca endinsar-se a ells solets.

*"Era terrible ver la rabia de los lobos y el tumulo que hacían llenaba toda la floresta"

Recorrent els passadissos foscos dels Trasgos i les grans galeries, hi ha un moment en que en Bilbo es perd i és llavors quan troba un objecte que acabarà apreciant moltíssim. Troba a Gollum, aquell esser que li proposa el joc de les endevinalles. És un moment bastant curiós i molt original per part de Tolkien. I es que el hobbit ha d’endevinar endevinalles per poder escapar viu d'allà baix i son tan complicades que jo ja hauria mort! Si us sóc sincera només en sabia dos respostes correctes.

*Gollum (fa molta por)

Frases especials

* Mientras cantaban, el hobbit sintió dentro de él el amor de las cosas hermosas hechas a mano con ingenio y magia; un amor fiero y celoso, el deseo de los corazones de los enanos.

*-¿Lo adivinó fácilmente?¡Tendría que competir con nosotros, preciosso mío! Si preciosso pregunta y él no responde, nos lo comemos, preciosso mío. Si él pregunta y no contestamos, haremos lo que éñ quiera, ¿eh?¡Le enseñaremos el camino de la salida, sí!

* Cayó abajo en el agua fría y oscura, con el barril encima, y subió otra vez balbuceando y arañando la madera como una rata, pero a pesar de todos sus esfuerzos no pudo trepar.

*  Fue una batalla terrible. Bilbo no había pasado nunca por una experiencia tan espantosa, y que luego odiaria tanto, y esto es como decir que por ninguna otra cosa se sintió tan orgulloso, hasta tal punto que fue para él durante mucho tiempo un tema de charla favorito, aunque no tuvo en ella un papel muy importante.

Com us he dit al principi, la finalitat d'aquest llarg viatge era anar a robar el tresor del drac Smaug, un tresor que abans havia estat dels nans. Quan el grup entra al bosc negre sense el mag i amb provisions justes la cosa es complica. I dic que es complica, perquè aquest bosc amaga moltes coses, des d'aranyes fina a elfs. Aquest és un dels moments en que el Bilbo es supera i m'encanta. Estava jo llegint el llibre i pensant "aquest si que és original, jo no podria fer això, ni això...". Perquè el hobbit es supera. 

Al final del llibre hi ha la batalla dels cinc exèrcits. Aquesta és una batalla indescriptible, surten enemics de sota les roques i em va costar moltíssim deduir tot el que passava. És una batalla molt important que intervé en com serà el futur de gran part dels personatges.

El final del llibre és... simplement, un bon final. Molt curiós, sobretot al tornar al turó ja que et sorprens i tot. M'agrada com l'autor no fa que la historia s'acabi just quan els perills s’acabés, no, per això és el viatge d'anada i tornada, i la tornada és increïblement familiar. El que més m'ha agradat del llibre és com escriu Tolkien. Ara entenc perquè té el mèrit que té, i és que escriu tan còmodament com si t'estigues explicant la historia a tu cara a cara. L' inici, el fet de començar directament presentant al hobbit és entranyable. Tant de bo jo fes algun inici així! M'encanta.

Pel que fa les adaptacions al cinema d'aquesta novel·la. L'altre dia vaig tenir una conversa sobre això i crec que va ser molt interessant el que vam dir. A veure, tres pel·lícules per un llibre tan petit? No se que dir, crec que van voler arribar a fer una saga tant grandiosa com el senyor dels anells, cosa impossible comparant els llibres. El meu pare (que és un friki insuperable) no parava de dir que a les pel·lícules hi han afegit un munt de personatges que no hi haurien de ser. Hi estic d'acord, però... que hi podem fer nosaltres? El cinema és un mercat enorme en que la millor pel·lícula és la que guanya; així que per molt que vulguin, els directors a vegades es queden curts, o es passen de llarg.

Però això ja és un altre tema! Algun dia ja en parlaré més. Ara ja sabeu, si voleu un llibre clàssic que es llegeixi tranquil·lament i sense preses, el Hobbit és el vostre llibre.

@Aina