Un món entre pàgines: La noia de les taronges

Hola lectors!!! Avui us penjo un llibre que m'ha emocionat tant fins al punt de qüestionar-me idees que tenia sobre la vida (ho sé, sembla estrany però no és un llibre de psicologia eh?). És.... súper emocionant. D'aquells per pensar, en un viatge amb cotxe o a l'hivern amb la manta a sobre al costat de la llar de foc.

Aiiiiix i jo pensant amb això ara que arriba el bon temps. Jejeje perdó per ser una fanàtica de l'hivern.

Aquest és el llibre.

Títol: La noia de les taronges

Títol original: Appelsinpiken

Autor: Jostein Gaarder
Editorial: Empúries

Edició: Jo m'he llegit la butxaca ja que va ser així com me la van regalar. Ja sabeu, el llibre és una mica més petit i delicat, em fa llàstima perquè ara el tinc amb les puntes doblegades... però d'això ja parlaré un altre dia.

Argument

Aquest llibre tracta sobre un noi que es diu Georg i te quinze anys, toca el piano, és molt bon estudiant i l'aficiona l’astronomia ( ho sap TOT de l'espai). El seu pare va morir quan ell era petit i ja no el recorda massa, la seva mare es va tornar a casar amb un home, en Jorgen, i van tenir una altre nena, la Miriam. Un dia quan ell torna a casa, l'esperen allà els seus avis i la seva família amb una cara que s'han trobat, escrita pel seu pare i dirigia a ell. La carta explica una història molt llarga, concretament la de la noia de les taronges, i la va escriure el seu pare abans de morir perquè la pogués llegir en Georg quan fos gran; a la carta hi explica com va conèixer a la noia de les taronges i li fa una pregunta molt important. Tot el llibre transcorre durant el temps en que llegeix la carta menys el final, i de tant en tant el noi va fent pauses per parlar ell. És un llibre realista i ple d'amor.

Frases especials

*Jo li vaig posar les mans sobre les espatlles i li vaig fer un petó als llavis, però ella em va dir:

-No, fes-me un petó de debò! I m'has d'abraçar també!

*Jo vaig fer una veu una mica solemne:

-Estimada noieta de les taronges. He pensat en tu. Podràs esperar una mica més?

*Vaig agafar la bossa del coco i vaig començar a escampar-lo per terra després vaig posar la bossa cap per avall i la vaig buidar del tot.

-Ha nevat -vaig dir. (...)

(...) -Per què ho has fet?

-Perquè tens el coco buit! -vaig cridar ben alt.

Ara haig de confessar una cosa bastant dura per mi. Quan em van regalar aquest llibre i el vaig començar a llegir vaig pensar: "Mira tu, un llibre sobre la gracia de la vida i etc." Però em vaig equivocar!!! I ho sé, la primera llei d'un lector, no jutgis mai un llibre per la seva portada.... Em sento taaaant culpable. De veritat que ho sento molt Jostein Gaarder.

En aquest llibre el pare parla de la seva visió sobre la vida, explica que aquesta és com un conte de fades amb les seves pròpies normes, com la Ventafocs. Explica totes les conclusions que treu de la seva historia amb la noia de les taronges, les normes que han de seguir... fins i tot es fa teories súper exagerades (no us imagineu fins a quin punt són exagerades que em vaig posar a riure de les tonteries que pensava). Aquesta és una preciosa història d'amor, la noia de les taronges és un misteri fins al final de les seves pàgines. Si llegeixes aquest llibre pots pensar que la vida fot a molta gent i és veritat.... em fa tanta llàstima.

I a que no sabeu que he descobert??? Doncs que hi ha la pel·lícula d'aquest llibre!!! Estava buscant fotografies i he trobat imatges de la pel·lícula... déu meu ja se quina veuré aquest cap de setmana jajaja. I es que si el llibre m'ha agradat la pel·lícula deu ser preciosa o això sembla. Hi ha moltes pel·lícules que no tenen res a veure amb el llibre pero be, això ho deixem per un altre dia.