Mitjanit - Claudia Gray

Hola!!! Fa més de deu dies que no penjo res! Em sembla que em suïcidaré, adéu món cruel... Primer de tot, perdó. He estat aquests dies super ocupada i es que al març hi ha tantes coses que no tinc temps per tot. A més ara arriba l'abril, els jocs florals de Sant Jordi, i toca posar-se mans a l'obra i deixar volar la imaginació (ja us explicaré com em va aquest any). A part, demà hi ha el concurs de relats breus de coca-cola i estic que no puc dormir. I amb tot això he deixat de banda el meu blog preferit durant 16 dies, que mala persona sóc.

Però tot i ser un ésser malèvol, mai falta penjar un llibre no? Aquí el teniu, Mitjanit. Aquest llibre comença quan la protagonista s'escapa de casa, la Bianca està a punt de començar a estudiar a la prestigiosa acadèmia Mitjanit, cosa que no li sembla gens divertit. Surt de l’edifici i només un moments desprès ja la persegueix un noi pel bosc. Ell és el Lucas, un altre estudiant de l'acadèmia. Es coneixen i això li don ànims a la Bianca per començar. Ells es veuen per l'acadèmia i quan arriba el ball de tardor, estan sota una glorieta i es comencen a besar, total, que al final ella el mossega. I aquí comença a canviar el llibre. Es veu que tots els estudiants d'allà són vampirs i ella ho és de naixement, però en aquest curs han deixat entrar humans, un dels quals és en Lucas. Comencen a sortir i sembla que el seu amor va be, també perquè el Lucas no se'n recorda que el va mossegar, i no passa res. Fins que ell descobreix que és una vampira, s'espanta i se'n durant les festes de nadal, quan torna per sort continuen junts. Passa un temps i descobreixen que en Lucas no és un noi normal (com no...) sinó que forma part d'un grup d'humans que maten vampirs. I aquí es montà el pollo com podeu imaginar. Ells dos s'escapen però no passa ni un dia que els troben, desprès hi ha una lluita entre vampirs i els de la creu negra (així es diuen els mata-vampirs) i al final es separen els dos joves. Aquest llibre acaba trist però sembla que be. La trama, com podeu veure, va canviant cada dos per tres així que si el deixes de llegir durant un temps potser perds el fil.

Aquest llibre no m'ha agradat. Ho se, com no em pot agradar un llibre? A mi! No ho entenc de veritat però tinc varies teories. Primer de tot, aquest ha estat el primer llibre que agafo de la biblioteca del meu poble (doncs quina selecció més bona...ehe) i el vaig decidir agafar a sorts, provar la meva sort, el meu gust pels llibres, i mireu com em va sortir la jugada. Tampoc m'agrada aquest llibre perquè m'ha deixat un mal gust de boca, es a dir, jo em pensava que aquest llibre no tractava de vampirs. Sé que la tapa sembla això precisament però amb el que posava a la contraportada pensava que seria quelcom tipus "Tornaran a buscar-me", una acadèmia malvada o alguna cosa així. Però la raó principal perquè no m'hagi agradat ha estat que en aquest llibre han canviat de tema no se quantes vegades ja. Es a dir, primer és una noia que entra espantada a una acadèmia, desprès es veu que tots són vampirs i al final el noi és dolent! Si es que jo no ho entenc... Saber que aquest llibre no m'ha produït l'emoció que sento al llegir em fa pena. Ara m'he posat trista, ves per on. Igualment potser a vosaltres si que us agrada el llibre, tothom te els seus gustos no?

Molts petons.

@Aina

PD: Ara que m'he posat tan trista, em donen més ganes de penjar aquella saga que us deia.... atenció que va en camí! A més, no us imagineu quina pot ser? *Pista - han fet algunes pel·lícules sobre aquesta saga.

La casa dels secrets - Chris Columbus i Ned Vizzini

Hola people. Mireu, a vegades un escriptor pot sorgir de la  persona menys esperada, un home o dona corrent. En aquest fabulós llibre (omg em sembla que em desmallaré) un dels grans escriptors que l'ha publicat ha estat Chris Columbus. I que té d'especial aquest senyor? Doncs que ha escrit i dirigit grans pel·lícules com Gremlins, Sol a casa, les dos primeres de Harry Potter o Percy Jackson! M'encanta, un guionista és fantàstic, genial per descriure les aventures que passen al llibre amb tot detall. Be, que mola molt ok?

Aquest llibre tracta sobre tres germans que es muden a una casa bastant misteriosa, la casa Kristoff; que va ser construïda per Denver Kristoff, un escriptor fanàtic de l'ocultisme i la fantasia. Nomes instal·lar-se a la casa, la Cordelia, en Brendan i la Eleanor comencen una aventura dintre el mon dels llibres den Denver. No troben als seus pares i han de començar a investigar el nou món en el que es troben. Descobreixen que estan ficats en tres llibres concrets, i que no poden escapar de cap manera si no fan cas a la Bruixa del Vent (una dona bastant horripilant, per cert). Busquen el Llibre de la perdició i el desig, un llibre tan poderós com per fer realitat fins al desig més estrafolari, un llibre poderós i perillós alhora. Coneixen els personatges dels llibres, en Will, el Gras Jagger, l'Slayne, la Celene i molts més. Passen quasi tot el llibre a la casa Kristoff, tot i que s'endinsen a la mar a bord de la morena, un vaixell pirata, i visiten el castell de la reina Daphne. Passen tantes situacions al marge de la mort que em costaria bastant enumerar-les i tot i això s'escapen cada dos per tres i passen uns malts moments tots tres junts. En Will, tot i ser un personatge fictici, també forma part del grup durant la majoria del llibre i els ajuda moltíssim. Hi ha parts del llibre super divertides i parts que he intentat deixar de llegir perquè eren massa tristes o cruels (i òbviament sabeu que no he pogut... maleïda obsessió per llegir). El final és, en un principi, molt trist; han de tornar a casa pero a quin preu? La petita Eleanor sembla que pensa en tot i la veritat es que m'encanta! Potser al final si que acaba be, pero acaba d'aquella manera que voldries veure com s'ho munten després i això demana... una segona part!!!

-No permetré que em doni lliçons algú que té una opinió de les dones ancorada a la Gran Bretanya de començament del segle XX! -va dir la Cordelia alçant la veu.

Us seré sincera. Quan vaig començar a llegir aquest llibre pensava que era bastant... típic tòpic. I sí, en certa manera ho és, però també pensava que seria massa poc realista. Després de passar de la pàgina 91 vaig canviar d'opinió, aquest llibre es tota una sorpresa que et porta pel món creat per un escriptor un pel boig. La casa Kristoff em sembla un lloc la mar de màgic i perillós, que no para de sorprendre a cada pagina. M'agrada que vagin esbrinant el que ha passat i va passar a poc a poc mentre transcorre el llibre, el fa més realista i emocionant. Els tres germans molen, són tots i cada un molt bons. La Cordelia s'enamora del Will (no cal dir-ho) i estan tot el llibre discutint i passant moments emocionants. I parlant de moments emocionants... Em fa molta angunia quan coneixem els pirates, el seu capità fa experiments amb gent viva i em vaig espantar en llegir com podia matar a una persona a sang freda; es a dir, que no pensava que fos un llibre tan realista o madur com per matar als personatges que t’acabes estimant! El Llibre de la perdició i el desig també és un punt clau en la historia, us imagineu un llibre que us faci realitat els desitjos més amagats? Em commociona que els nens vulguin morir abans d'ajudar a la bruixa del vent a obrir-lo, m'emociona de veritat i molt. Be, aquest llibre sorprèn, i això em fa pensar en una lliçó molt important. No tanqueu un llibre nomes començar-lo perquè al final us pot sorprendre. Us el recomano molt a aquells que us apassioni la fantasia i els mons ocults a la ment humana. Espero que en Chris no em falli i falli la pel·lícula ja, perquè us juro que ja em veieu a mi al capdavant de la cua del cinema.

Un peto.

@Aina

PD: A que no sabeu que? Dintre de poc us publicaré una saga de llibre que m'encanta! Us dic quina és? No. Us aguanteu com homes i dones, i ja veureu, pero estic super emocionada perquè es flipant... Aiaiai m’agafarà quelcom que no podré deixar en dies. Sabeu aquell riure bobo que t'agafa a vegades? No me’l puc treure de la cara :)

I tu per què llegeixes? - Aina López Torres

Hola :) Sabeu que? Al meu institut, la professora de català ens ha demanat a alguns companys meus i a mi que l'ajudem a fer una mena de club de lectura amb alguns nens de primer. La idea principal és fonamentar la lectura a l'institut i fer activitats on tothom pugui col·laborar. Total, que el primer moviment del club ha estat ocupar un suro de l'entrada de l'institut i penjar un cartell on hi posa "I tu per què llegeixes?", hem escrit diverses raons en fulls petits de colors i més alumnes de l'institut s'han apuntat també. Això ha durat algunes setmanes i ha estat súper divertit. I ara em preguntareu: "I per què coi expliques això?". Doncs mireu, aquesta idea que va portar endavant aquesta professora és una gran idea, i sé que sona un pèl massa motivador, però us animo a pensar en la idea. Nosaltres aquí, a la ombra, com grans escriptors encara no coneguts; continuarem fent més activitats i em sembla que serà divertit. I voleu saber que hi vaig posar al meu cartell de color verd? Hi vaig posar el següent, una cosa que vull que quedi clara, escrita i guardada en la immensitat que és internet:

JO LLEGEIXO PER VIURE NOVES AVENTURES I CONÈIXER NOUS MÓNS I PERSONATGES FANTÀSTICS QUE MAI OBLIDARÉ.

Típic? Potser... però és la veritat, i encara en voldria posar més però el paper era petit. Per això hi va haver una cosa que no em va agradar, la gent que va posar que llegia per obligació, per tonteries com que si no els posaven falta de deures. Deu meu, de veritat? Hi ha moltíssimes raons per llegir i escullen aquesta? Em va donar molta ràbia i per això he estat pensant i m'han sortit unes quantes raons per llegir que haurien de saber tots aquells incultes (sense ganes d'ofendre). Aquí van 10 raons per llegir:

1.     Vius moltes vides diferents. Cada una amb les seves pors i somnis.

2.     És la manera més barata de viatjar, es a dir, pots imaginar i recórrer un lloc sense estar-hi.

3.     Passa el temps volat. És la millor manera per no avorrir-se.

4.     Et tornes més expressiva. Un llibre et fa mostrar moltes emocions quan el llegeixes, si de veritat és bo.

5.     Aprens coses súper curioses i divertides.

6.     T'enamores d'amors platònics (això és positiu?)

7.     Pots afegir una activitat més en els teus passatemps: parlar sobre llibres amb els amics.

8.     Augmenta la teva imaginació, ets més creatiu i original.

9.     Quan surti la pel·lícula la podràs criticar jajaja.

10. Pots arribar a trobar més que un amic en un llibre, la teva professió.

Em pregunto si serviran d'alguna manera.... i no en tinc ni idea! Be, de raons per llegir llibres hi ha moltes i a cada llibre hi trobes més. Us proposo que busqueu dintre vostre la raó per la qual llegiu i us pregunteu com heu arribat aquesta conclusió. Llegir és divertit, emocionant, entretingut etc. 

Bona nit lectors.

@Aina