El mar dels monstres - Rick Riordan

Mmmm sabeu on esta el mar dels monstres??? Mai heu sentit que quan aneu en vaixell a prop de les illes del Carib (ok, se que això per alguns és impossible jejeje) sentiu com si hi hagués quelcom que us vigila, mai us heu sentit com uns pringats, com si realment no valguéssiu tant com els altres deien? Doncs bé, això és bàsicament el que li passa al Percy Jackson en aquest segon llibre. Ah! I a més en aquest llibre es descobreix una profecia molt important :) M'encanta, comencem.

Aquest és el llibre

Títol: El mar de los monstruos

Títol original: The sea of monsters

Autor: Rick Riordan

Col·lecció: Percy Jackson i els deus de l’Olimp
Editorial: Salamandra

Un dat curiós, per si no us heu fixat (ho va dient la que s’acaba d'adonar...) a la imatge de la portada, darrere el pont, aquell cercle blanc és la pupil·la de l'ull d'un ciclop i a dalt del títol hi ha la cella.

Argument

Aquest llibre tracta sobre una altre de les moltes aventures del Percy Jackson, heroi fill de Posidó. En aquest llibre ell torna a armar-la, comença un altre cop a una escola nova on coneix a en Tyson, un ciclop que més endavant descobreix que és el seu germanastre (traumaaa, pobret, el comencen a tractar de poca cosa), però quan arriben al campament descobreixen que algú ha enverinat l'arbre que protegeix les fronteres contra els atacs de monstres. Aquell arbre te una interessant  i trista història darrere, i es que va ser creat per Zeus quan la seva filla mestissa, la Thalia, estava a punt de morir allà, total que per a l'Annabeth és molt important sentimentalment i a part el necessiten viu per protegir el campament. A més ell comença a tenir somnis sobre el seu amic Grover (el sàtir/nen cabra) en els quals està escapant d'un monstre i (no em pregunteu perquè) porta un vestit de novia. Així que decideixen anar al mar dels monstres, per als humans el triangle de les bermudes, a l'illa de Polifem a buscar el velló d'or, l’únic objecte que pot salvar l'arbre.

Si, imatge treta de la pel·lícula. Amb el velló d'or a la mà del Percy i davant en Tyson.

La filla d'un dels tres grans, convertida en pi.

Frases especials

*Girando sobre la cabeza de Tyson había un tridente verde incandescente: el mismo símbolo que había aparecido sobre la mía el día que Poseidón me reconoció como hijo suyo.(...)

(...) Tenía un nuevo compañero de cabaña. Tenía un monstruo por hermanastro.

*-¿Cómo te atreviste? -Annabeth parecía tan furiosa que creía que iba a explotar-. ¡Thalia te salvó la vida! ¡Nuestras vidas! ¿Cómo has podido profanarla...?

-¡Yo no la he profanado! -replicó Luke-. ¡Fueron los dioses quienes la profanaron, Annabeth! Si Thalia estuviese viva se pondría de mi lado.

L'Annabeth, el Luke i la Thalia. Antics records.

*Nunca habría creído que Annabeth se dejara pillar en semejante estado ni muerta. Vamos a ver: tenía buen aspecto. Muy buen aspecto. Se me habrían atragantado las palabras seguramente en caso de que hubiera sido capaz de decir otra cosa que <<rit, rit>>.

Quan van a l'illa de la senyoreta C.C. el Percy acaba convertit en conillet d’indies i l'Annabeth... preciosa.

* -Hibris significa orgullo desmedido, un orgullo mortal, Percy. Creer que puedes hacer las cosas mejor que nadie... incluso mejor que los dioses.

-¿Tu te sientes así?

Ella bajó la mirada.

+Mi defecto fatídico es la hibris. -¿Esa cosa marrón que ponen en los sandwiches vegetarianos? +No, sesos de alga. Eso es hummus. La hibris es peor. -¿Qué puede ser peor que el hummus?

En aquest llibre de problemes hi ha molts. Al principi el Percy se sent fatal i es que les coses li van fatal... em fa tanta llàstima! Acaba de descobrir que te un germanastre que és un monstre, deixa de ser guai, al campament les coses van malament: han acomiadat a en Quirón, l'arbre està morint i el nou cap d'activitats és un psicòpata amb un passat fosc. Perfecte. A més se sent oblidat per el seu pare, no li fa cas.

A més el Percy aprèn moltíssimes coses. Aprèn el que significa la família i els amics i descobreix la profecia. A veure, us oriento: hi ha una profecia que parla d'ell, d'un heroi semidéu fill d'un dels tres grans que quan arribi als setze anys decidirà el futur de l'Olimp. Aquesta és molt important i ell al principi no es creu merèixer formar part d'ella... però les coses canviaran ja veureu.

L'oracle de Delphos, o més popularment la mòmia que viu a les golfes de la casa gran i diu profecies.

 Ah, no m'oblidi, un personatge que estava deixant jo apart i no es el plan, pobret. En Luke, cada dia més dolent, resignat, amargat i enfadat; en aquest llibre te bastanta importància ja que està agrupant a Cronos (el tità pare dels deus) perquè ho arrasi tot i també necessita el velló d'or així que els posa bastants obstacles als nostres protagonistes.

I també te més protagonisme la Clarisse, filla d'Ares, aquella que va amargar una mica el Percy al primer llibre i al segon.... be al segon s'ajuden una mica els dos.

Ja no puc dir res més crec. Aquest llibre està inspirat en les aventures de Jason i els argonautes, per si us interessa investigar. És súper divertit, potser un pèl més seriós que a l'anterior perquè parla de la gran profecia i això però bé, continua havent-hi l'humor sarcàstic d'aquest gran escriptor (merci Rick!). A, aquest segona entrega acaba bastant bé, tot i que hi ha una petita sorpresa i les coses es compliquen, però què creieu que passaria si hi hagués un altre candidat a ser l'heroi de la profecia?

Bona sort en la lectura...

@Aina

El lladre del llamp - Rick Riordan

I aquest és el primer llibre, el lladre del llamp, on comença tota la trama. No puc descriure'l amb una sola paraula i es que és tan... fantàstic, divertit, emocionant, romàntic, intrigant, t'enganxa tant que no pots parar de llegir-lo. Quan acaba un capítol ja vols llegir el següent, realment hi ha moltes coses que no t'esperes i el millor de tot (al menys el que més m'ha agradat) és que amb tanta trama i tantes profecies i tanta mitologia, en cap moment el llibre es fa pesat.

Percy Jackson. Mig noi, mig déu, tot ell un heroi.

Aquest és el llibre.

Títol: El ladrón del rayo (si, me l'he llegit en castellà, però es que va ser així com me'l van regalar.)

Títol original: The lighting thief

Autor: Rick Riordan

Col·lecció: Percy Jackson i els deus de l’Olimp
Editorial: Salamandra

Argument

En aquest llibre en Percy Jackson ens explica com va descobrir que és un semidéu i com li va canviar la vida això. Ell és un noi de cabell negre i ulls verds que va a una acadèmia per a nois amb problemes, i es que te dislèxia i THDA (Trastorn Hiperactiu del Dèficit d'Atenció) es a dir que bàsicament els estudis no li van bé. Però un dia durant una excursió a un museu amb l'escola la seva professora l'ataca i ell la polvoritza literalment amb una espasa. I a partir d'aquí comença a descobrir (a base de bé i de mal) que tot el que explica la mitologia grega és real, que els déus de l’Olimp existeixen igual que els monstres. Descobreix qui és el seu pare i l'envien a fer una missió per recuperar un objecte molt important que ha estat robat, el llamp de Zeus. En resum, a el Percy li canvia la vida de cop i no pot fer-hi res.

Aquestes són les cabanes del campament mestís, una per a cada déu, on s’instal·len els seus fills.

Campament Mestís... jo en vull unaaaaaaa

Frases especials

Nota abans d'escriure-les. He llegit el llibre en castellà així que no vull traduir les frases ja que li traurien la gràcia. Ja està merci :)

*Echó un vistazo a mi cuerno de minotauro y me miró a los ojos. Supuse que iba a decir algo como: <<¡Vaya, has matado un minotauro!>>, o <<¡Uau, eres un fenómeno!>>. Pero sólo dijo:

 - Cuando duermes babeas.

*Cuando alcé la mirada, la señal empezaba a desvanecerse, pero aún se distinguía el holograma de luz verde, girando y brillando. Una lanza de tres puntas: un tridente.

*-Así que si los dioses pelean -dije al cabo- ¿se alinearán del mismo modo que en la guerra de Troya?¿Irá Atenea contra Poseidón? (...)

(...) -No sé qué hará mi madre. Sólo sé que yo lucharé en tu bando.

-¿Por qué?

-Porque eres mi amigo, sesos de alga. ¿Alguna otra pregunta idiota?

La màgia que fa que a moltíssima gent li agradi aquest llibre és la manera en que escriu en Rick. I es que en aquest llibre hi ha un humor a vegades tan agre que et gela la sang... el Percy és tant irònic i graciós!!! 

Ell és.... Podríem dir que és un d'aquells nois que cauen bé a tothom però que treuen de polleguera a altres, i molt. A més la manera com comença el llibre i com va encaixant la mitologia amb la vida real fa que et puguis posar en la pell dels personatges, sentir de veritat que estàs en la mateixa situació, fa que pensis que això podria passar realment.

I que més dir... a si, la pel·lícula. Bé, haig de dir que si em poses a enumerar tots els errors que hi ha ocuparia moltíssim i es que és taaaaant errònia, està tant mal feta. Realment ho exageren moltíssim tot, crec que ho fan per posar-hi més emoció, per que moli més el Percy (que amb això no dic que no m'agradi en Logan Lerman... t'adoro guapo, actues genial) i exageren molt les escenes perquè siguin gracioses. A més, un detallet pels que no ho sàpiguen, el Percy en aquest llibre te 12 anys... 12 anys no 16 o els que tingui el Logan coi és un nen petit, quina mania per fer-lo més guai. Que els costaria llegir el llibre i imitar-lo una mica més!!!! QUE JA ÉS GRACIÓS EL LLIBRE ELL SOL!!!! 

I aquest és l'inici de l’historia, the beginning, ara que el llegeixo per sobre continuo sentint aquella sensació que no puc descriure amb paraules. Em sembla poca cosa aquest llibre comparat amb l’últim jajaja però segur que per a qualsevol persona que agafi el llibre per primera vegada li encantarà. Us el recomano molt, comenceu a entrar al món dels déus grecs i ja no podreu sortir.

@Aina

Percy Jackson

Bones. Be, em sembla que ha arribat el moment no??? Vull dir que ja fa temps que vaig dir que volia penjar una saga molt important per a mi i crec que ja era hora que em decidís. I es que per penjar aquests llibres no em vull deixar res de res perquè després em farà llàstima i tal i qual.

Són aquests:

(sé que estan en castellà però es que no hi ha traducció al català que jo conegui)

Doncs mireu..... aquests llibres que us penjaré són la saga de "Percy Jackson i els deus de l'olimp" de Rick Riordan.És taaaan fantàstica la manera que escriu aquest home! Aconsegueix que em fiqui totalment dintre la historia, i aquí em teniu, enamorada de la saga, del Percy i de tots els personatges. No se si pensareu que aquesta està boja però es que és súper recomanable. A més ara, gràcies a les pel·lícules (no faré cap comentari de moment perquè són...) i a la gent que recentment ha descobert Percy Jackson, està molt de moda i corren un munt de coses per internet sobre ells.

Jo sincerament vaig começar a llegir Percy Jackson sense saber que hi havia pel·lícula ni tan sols que era tant fantàstic, i me'n alegro ja que així em vaig començar a fer una idea soleta de com passava tot. I bé, una última cosa, més ben dit una pregunta pels que han llegit Percy Jackson. Sincerament alguna vegada algú s'havia interessat per la mitologia grega avans de que Rick Riordan muntés aquest merder? Em sembla que més d'un 80% no. I per això crec que Rick Riordan ha fet quelcom que ningú s'ha adonat.... ha ensenyat mitologia (es a dir que ha fet "classe") a tots els lectors que els han llegit. Jo la veritat es que fipo jajajaja. I m'agrada molt que hagi fet això, a mi ja m'agradava la mitologia grega i hi estava interessada avans però altres persones que no, crec que està molt be que ell ho hagi fet.

I res, no 'enrotllo més.... preparats per una marató de Percy Jackson i els deus de l'olimp???

@Aina