Bones! Sabeu què? Avui us parlaré d'un llibre que m'ha desconcertat moltíssim. I això és dir poc, ja que l'autor és John Green. Quan vaig començar aquesta novel·la no tenia clar de que anava, no en tenia ni idea. Tenia ja per suposat que seria una història tirant a trista perquè sembla que aquest autor només sap escriure sobre això. Es clar que m'equivocava, ja que la historia és increïble, i tot i tenir molts moments trists jo la considero molt bonica.
Aquest és el llibre
Títol: Ciutats de paper
Títol original: Paper towns
Autor: John Green
Traductora: Mercè Santaulària
Editorial: Fanbooks
Argument
Aquesta novel·la és la narració d'una increïble nit i les seves conseqüències. El protagonista, en Quentin Jacobsen, és el típic noi que passa desapercebut al institut, es preocupa per treure bones notes i és molt intel·ligent. Té dos grans amics que es diuen Ben i Radar. El Ben es el típic graciós que no fa gràcia a ningú i és un pel estúpid. En Radar en canvi, és molt llest i es pren les coses amb seriositat i humor alhora. La historia comença amb un petit pròleg on en Quentin de nou anys ens explica com la seva amiga, la Margo Roth Spigelman i ell troben un cadàver en un parc infantil. És un bon inici, s'ha d'admetre. Des de llavors es veu que ells dos es van separant fins que ella es torna la més popular de l'institut i ell... no res. Tot i així, el primer amor amb nou anys mai s'oblida. <3 <3 <3
La novel·la es divideix en tres parts. I us les puc resumir amb tres paraules: Divertit, Trist i Emocionant. La primera part passa durant una nit. Aquella nit és... increïble i crec que és la millor nit de la vida del Quentin, sincerament. La Margo el va a buscar a casa seva i el convida a fer onze coses en una nit, quatre de les quals son venjances. Primer van a comprar un seguit de coses i a mesura que va passant la nit es van coneixent l'un a l'altre. La Margo és la hòstia, el fa canviar d'hàbits i li dona una oportunitat de passar una nit màgica. Es vengen del novio de la Margo, que és imbècil, de manera molt divertida i es colen a seaworld. Finalment la Margo deixa de ser l'amor de la seva vida per acabar sent un misteri, una obssesió i una revelació.
La segona part és la més trista. Pel meu gust passa massa lentament i repeteix moltes coses. Desprès de passar una nit plena d'emocions els dos junts, la Margo desapareix. Els seus pares pensen que s'ha fugat però en Quentin creu que ella vol que la trobi. I així comença a buscar i trobar pistes que creu que són per ell. Paral·lelament a això, al seu institut es fa el ball de fi de curs ja que s'estan acabant les classes, i els seus amics hi van s'emborratxen... una mica. La millor amiga de la Margo, la Lacey, es fa amiga d'ells ja que ella també la vol trobar i junts comencen a investigar. Dedueixen que és el que ella anomena ciutats de paper, urbanitzacions abandonades abans de ser construïdes del tot, i també hi van a investigar. Quan dic que aquesta és la part trista del llibre em refereixo a que el Quentin obsessiona una mica massa amb ella i s'està tot el dia llegint un llibre de poemes que és una merda, pel meu gust.
La tercera part, és la que més m'agrada. És un viatge en cotxe amb amics. I es que després d'estar buscant pistes com bojos els toca marxar a buscar la Margo. Hi van els quatre amics, en cotxe, en un viatge improvisat i a contratemps. És un viatge divertit i alhora aterridor ja que no saben que trobaran al final, si una Margo com la que ells esperaven o un fracàs. És molt divertit com es posen tots d'acord per parar a gasolineres i m'encanta el moment en-ben-s'està-pixant-i-no-podem-parar, és molt graciós.
Frases especials
*A la Margo sempre li han agradat els misteris. I arran de tot el que va passar després, no em vaig poder treure mai del cap aquest pensament: potser li agradaven tant els misteris que es va convertir en un misteri.
*-(...) Aquestes criatures són com globus d'heli lligats. Tiben el cordill una vegada rere l'altra, i llavors passa alguna cosa i el cordill es talla, i se'n van volant.
*En el somni, ella recolzava el cap a la meva espatlla i jo estava estirat de panxa enlaire, i només ens separava la punta de la moqueta i el terra de ciment. (...) Déu meu. L'únic adolescent dels Estats Units que somia que dorm amb noies, i només hi dorm.
*- No t'amoïna... per exemple, el sempre?
- El sempre es compon de molts ares.
Haig de dir que sóc fan incondicional de la Margo. Ella és tant lliberal, pensa en el que vol i fa el que vol. Realment s'adona del que passa a la seva ciutat, del que és la vida i troba maneres d'apartar-se. El Quentin també és molt adorable, es nota que de veritat sent molt més que amor per ella. Em sembla que l'estima realment pel que ell veu que és i per això ho deixa tot per ella.
M'encanta com escriu en John Green (el que escriu és una altre cosa). Utilitza un humor intelïgent, que et fa riure de veritat i et fa pensar cada vegada que llegeixes la mateixa frase. Aquest llibre té molts detalls de les histories de cada un dels personatges que el fan ser molt dens. El final d'aquesta història és molt bonic. Podrien passar moltes coses però passa el que realment ha de passar, no és un final èpic, trist o romàntic. És un final lògic i tot i que et quedis una mica decebuda, al cap i a la fi és el que havia de passar.
Títol: Ciutats de paper
Títol original: Paper towns
Autor: John Green
Traductora: Mercè Santaulària
Editorial: Fanbooks
Argument
Aquesta novel·la és la narració d'una increïble nit i les seves conseqüències. El protagonista, en Quentin Jacobsen, és el típic noi que passa desapercebut al institut, es preocupa per treure bones notes i és molt intel·ligent. Té dos grans amics que es diuen Ben i Radar. El Ben es el típic graciós que no fa gràcia a ningú i és un pel estúpid. En Radar en canvi, és molt llest i es pren les coses amb seriositat i humor alhora. La historia comença amb un petit pròleg on en Quentin de nou anys ens explica com la seva amiga, la Margo Roth Spigelman i ell troben un cadàver en un parc infantil. És un bon inici, s'ha d'admetre. Des de llavors es veu que ells dos es van separant fins que ella es torna la més popular de l'institut i ell... no res. Tot i així, el primer amor amb nou anys mai s'oblida. <3 <3 <3
*En Quentin, el Ben i el Radar (tot i que el Radar en teoria és negre i porta ulleres)
*La Llista, Escrita amb un Us prou Just de les Majúscules.
*Margo Roth Spiegelman
*A la Margo sempre li han agradat els misteris. I arran de tot el que va passar després, no em vaig poder treure mai del cap aquest pensament: potser li agradaven tant els misteris que es va convertir en un misteri.
*És molt difícil marxar, fins que marxes.
I llavors és la cosa més refotudament fàcil del món.
*ANIRÀS A LES CIUTATS DE PAPER I NO EN TORNARÀS MAI.
- El sempre es compon de molts ares.
M'encanta com escriu en John Green (el que escriu és una altre cosa). Utilitza un humor intelïgent, que et fa riure de veritat i et fa pensar cada vegada que llegeixes la mateixa frase. Aquest llibre té molts detalls de les histories de cada un dels personatges que el fan ser molt dens. El final d'aquesta història és molt bonic. Podrien passar moltes coses però passa el que realment ha de passar, no és un final èpic, trist o romàntic. És un final lògic i tot i que et quedis una mica decebuda, al cap i a la fi és el que havia de passar.
@Aina
