Qui no ha fet mai una cosa dolenta? Tots hem mentit alguna vegada, o hem
estudiat poc per un examen i l'hem suspès. Si fas coses dolentes diuen que el
carma te les torna pero en el cas d'aquest llibre, be..... et pot acabar
perseguint un pollastre gegant. Tornaran a buscar-me és un llibre que tracta de
males persones i de monstres. El primer que et diu és que els monstres
existeixen, que poden ser qualsevol persona que et rodeja i que ser diferent és
perillós. En aquest llibre la Iris, el Greco i la Giulietta són tres nois
"dolents" (o això diuen els pares) que els porten a l'Acadèmia Fènix,
un lloc per als nois dolents en el que et tornen bo amb mètodes...
especials. La Iris és una noia que te una germana bessona que diuen que és
la bona, i ella és la "dolenta"; al llibre explica d'una manera molt
divertida com va calar foc a una moto i la van tractar de piròmana(jo no hauria
estat capaç) per culpa d'un noi imbècil i de la seva germana. En Greco és
simplement un noi fort que es va passar, es va "enamorar" d'una noia
guapa i dolenta i va començar a fumar i beure amb els seus amics. La Giulietta
és una noia petita, morena i guapa que va ser assetjada per un professor i li
va fer una patada a les parts baixes que la va fer expulsar, és forta i un pel
entremaliada. Els tres es coneixen allà i es fan amics a la primera, volen
descobrir que coi hi passa allà, escapar, i d'això tracta el llibre. Per
fer-vos una idea: es troben que a l'acadèmia són molt estrictes els professors,
els donen molt poc menjar i si fas alguna cosa malament, encara que sigui fer
una pregunta et porten a la torre grisa on et canvien per complet. Els tres
nois comencen a buscar per l'acadèmia per entretenir-se pero un dia troben un diari que els explica coses.
Al final passen coses increïbles, es a dir, descobreixen el secret d'aquell
lloc monstruós i passa una cosa molt trista que a mi, em va fer plorar.
*Em dic Giulietta Hamilton, tinc setze
anys i crec en els monstres.
Us recomano mol pero molt aquest llibre. Mireu, és
sorprenent com pot arribar a agradar aquest llibre tan emocionant, que explica
molt be totes les emocions dels protagonistes. És increïble com els tres
nois es fan amics i la por que mostra tot el llibre. El monstre que descriu
aquest llibre, a mi em sembla un pollastre gegant, es a dir, argumenta molt be
tot el seu origen i les seves accions(m'encanta com ho explica) però jo,
llegint el llibre, me l'he imaginat com un pollastre gegant sincerament. Si fas
una cosa dolenta, a la primera et porten a la torre grisa, jo, la veritat, es
que em cagaria de por el primer dia, pero ells aguanten. Jo, si passes un sol
dia en la Fènix no aguantaria, intento imaginar la por que aquests nois passen,
pero no puc. És tan trist... Crec que aquest és un gran llibre, és petit,
senzill i t'enganxa en el primer capítol. A si, una cosa molt curiosa que he
descobert d'aquest llibre és que la Iris parla en present i el Greco en passat,
al final del llibre ho entens i creieu-me, no és gens agradable. Està be ser
bones persones... pero fins i tot el més dolent no es mereix anar a l'Acadèmia
Fènix.
@Aina
PD: Sabeu
que!? El meu pare em va demanar que li dones un llibre pel fill d'una companya
de feina i li vaig deixar aquest. Total, que li va agradar! Vien, això vol dir
que li vaig recomanar be! :) <3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada