La casa dels secrets - Chris Columbus i Ned Vizzini

Hola people. Mireu, a vegades un escriptor pot sorgir de la  persona menys esperada, un home o dona corrent. En aquest fabulós llibre (omg em sembla que em desmallaré) un dels grans escriptors que l'ha publicat ha estat Chris Columbus. I que té d'especial aquest senyor? Doncs que ha escrit i dirigit grans pel·lícules com Gremlins, Sol a casa, les dos primeres de Harry Potter o Percy Jackson! M'encanta, un guionista és fantàstic, genial per descriure les aventures que passen al llibre amb tot detall. Be, que mola molt ok?

Aquest llibre tracta sobre tres germans que es muden a una casa bastant misteriosa, la casa Kristoff; que va ser construïda per Denver Kristoff, un escriptor fanàtic de l'ocultisme i la fantasia. Nomes instal·lar-se a la casa, la Cordelia, en Brendan i la Eleanor comencen una aventura dintre el mon dels llibres den Denver. No troben als seus pares i han de començar a investigar el nou món en el que es troben. Descobreixen que estan ficats en tres llibres concrets, i que no poden escapar de cap manera si no fan cas a la Bruixa del Vent (una dona bastant horripilant, per cert). Busquen el Llibre de la perdició i el desig, un llibre tan poderós com per fer realitat fins al desig més estrafolari, un llibre poderós i perillós alhora. Coneixen els personatges dels llibres, en Will, el Gras Jagger, l'Slayne, la Celene i molts més. Passen quasi tot el llibre a la casa Kristoff, tot i que s'endinsen a la mar a bord de la morena, un vaixell pirata, i visiten el castell de la reina Daphne. Passen tantes situacions al marge de la mort que em costaria bastant enumerar-les i tot i això s'escapen cada dos per tres i passen uns malts moments tots tres junts. En Will, tot i ser un personatge fictici, també forma part del grup durant la majoria del llibre i els ajuda moltíssim. Hi ha parts del llibre super divertides i parts que he intentat deixar de llegir perquè eren massa tristes o cruels (i òbviament sabeu que no he pogut... maleïda obsessió per llegir). El final és, en un principi, molt trist; han de tornar a casa pero a quin preu? La petita Eleanor sembla que pensa en tot i la veritat es que m'encanta! Potser al final si que acaba be, pero acaba d'aquella manera que voldries veure com s'ho munten després i això demana... una segona part!!!

-No permetré que em doni lliçons algú que té una opinió de les dones ancorada a la Gran Bretanya de començament del segle XX! -va dir la Cordelia alçant la veu.

Us seré sincera. Quan vaig començar a llegir aquest llibre pensava que era bastant... típic tòpic. I sí, en certa manera ho és, però també pensava que seria massa poc realista. Després de passar de la pàgina 91 vaig canviar d'opinió, aquest llibre es tota una sorpresa que et porta pel món creat per un escriptor un pel boig. La casa Kristoff em sembla un lloc la mar de màgic i perillós, que no para de sorprendre a cada pagina. M'agrada que vagin esbrinant el que ha passat i va passar a poc a poc mentre transcorre el llibre, el fa més realista i emocionant. Els tres germans molen, són tots i cada un molt bons. La Cordelia s'enamora del Will (no cal dir-ho) i estan tot el llibre discutint i passant moments emocionants. I parlant de moments emocionants... Em fa molta angunia quan coneixem els pirates, el seu capità fa experiments amb gent viva i em vaig espantar en llegir com podia matar a una persona a sang freda; es a dir, que no pensava que fos un llibre tan realista o madur com per matar als personatges que t’acabes estimant! El Llibre de la perdició i el desig també és un punt clau en la historia, us imagineu un llibre que us faci realitat els desitjos més amagats? Em commociona que els nens vulguin morir abans d'ajudar a la bruixa del vent a obrir-lo, m'emociona de veritat i molt. Be, aquest llibre sorprèn, i això em fa pensar en una lliçó molt important. No tanqueu un llibre nomes començar-lo perquè al final us pot sorprendre. Us el recomano molt a aquells que us apassioni la fantasia i els mons ocults a la ment humana. Espero que en Chris no em falli i falli la pel·lícula ja, perquè us juro que ja em veieu a mi al capdavant de la cua del cinema.

Un peto.

@Aina

PD: A que no sabeu que? Dintre de poc us publicaré una saga de llibre que m'encanta! Us dic quina és? No. Us aguanteu com homes i dones, i ja veureu, pero estic super emocionada perquè es flipant... Aiaiai m’agafarà quelcom que no podré deixar en dies. Sabeu aquell riure bobo que t'agafa a vegades? No me’l puc treure de la cara :)