La noia de les taronges - Jostein Gaarder

Hola lectors!!! Avui  us penjo un llibre que m'ha emocionat tant fins al punt de qüestionar-me idees que tenia sobre la vida (ho sé, sembla estrany però no és un llibre de psicologia eh?). És.... súper emocionant. D'aquells per pensar, en un viatge amb cotxe o a l'hivern amb la manta a sobre al costat de la llar de foc.

Aiiiiix i jo pensant amb això ara que arriba el bon temps. Jejeje perdó per ser una fanàtica de l'hivern.

Aquest és el llibre.

Títol: La noia de les taronges

Títol original: Appelsinpiken

Autor: Jostein Gaarder
Editorial: Empúries

Edició: Jo m'he llegit la butxaca ja que va ser així com me la van regalar. Ja sabeu, el llibre és una mica més petit i delicat, em fa llàstima perquè ara el tinc amb les puntes doblegades... però d'això ja parlaré un altre dia.

Argument

Aquest llibre tracta sobre un noi que es diu Georg i te quinze anys, toca el piano, és molt bon estudiant i l'aficiona l’astronomia ( ho sap TOT de l'espai). El seu pare va morir quan ell era petit i ja no el recorda massa, la seva mare es va tornar a casar amb un home, en Jorgen, i van tenir una altre nena, la Miriam. Un dia quan ell torna a casa, l'esperen allà els seus avis i la seva família amb una cara que s'han trobat, escrita pel seu pare i dirigia a ell. La carta explica una història molt llarga, concretament la de la noia de les taronges, i la va escriure el seu pare abans de morir perquè la pogués llegir en Georg quan fos gran; a la carta hi explica com va conèixer a la noia de les taronges i li fa una pregunta molt important. Tot el llibre transcorre durant el temps en que llegeix la carta menys el final, i de tant en tant el noi va fent pauses per parlar ell. És un llibre realista i ple d'amor.

Frases especials

*Jo li vaig posar les mans sobre les espatlles i li vaig fer un petó als llavis, però ella em va dir:

-No, fes-me un petó de debò! I m'has d'abraçar també!

*Jo vaig fer una veu una mica solemne:

-Estimada noieta de les taronges. He pensat en tu. Podràs esperar una mica més?

*Vaig agafar la bossa del coco i vaig començar a escampar-lo per terra després vaig posar la bossa cap per avall i la vaig buidar del tot.

-Ha nevat -vaig dir. (...)

(...) -Per què ho has fet?

-Perquè tens el coco buit! -vaig cridar ben alt.

Ara haig de confessar una cosa bastant dura per mi. Quan em van regalar aquest llibre i el vaig començar a llegir vaig pensar: "Mira tu, un llibre sobre la gracia de la vida i etc." Però em vaig equivocar!!! I ho sé, la primera llei d'un lector, no jutgis mai un llibre per la seva portada.... Em sento taaaant culpable. De veritat que ho sento molt Jostein Gaarder.

En aquest llibre el pare parla de la seva visió sobre la vida, explica que aquesta és com un conte de fades amb les seves pròpies normes, com la Ventafocs. Explica totes les conclusions que treu de la seva historia amb la noia de les taronges, les normes que han de seguir... fins i tot es fa teories súper exagerades (no us imagineu fins a quin punt són exagerades que em vaig posar a riure de les tonteries que pensava). Aquesta és una preciosa història d'amor, la noia de les taronges és un misteri fins al final de les seves pàgines. Si llegeixes aquest llibre pots pensar que la vida fot a molta gent i és veritat.... em fa tanta llàstima.

I a que no sabeu que he descobert??? Doncs que hi ha la pel·lícula d'aquest llibre!!! Estava buscant fotografies i he trobat imatges de la pel·lícula... déu meu ja se quina veuré aquest cap de setmana jajaja. I es que si el llibre m'ha agradat la pel·lícula deu ser preciosa o això sembla. Hi ha moltes pel·lícules que no tenen res a veure amb el llibre pero be, això ho deixem per un altre dia.

*Preciosos... ella amb la seva cara de concentració triant taronges... però perquè?

Bona nit i feliç lectura.

@Aina

Quan et deprimerixes... - Aina López

Hola guapos, avui no us penjaré cap llibre però vinc amb una cosa molt curiosa que vaig fer l'altre dia. Mireu, quan esteu deprimits i amb ganes de no fer res de res hi ha moltes maneres de deixar el món de banda. Jo òbviament que us recomano que us enganxeu a una bona novel·la d'amor tota la tarda i ploreu desconsoladament fins que us adormiu, plorar no és dolent mentre no taquis el llibre (jejeje que graciosa sóc déu meu) i serveix per treure tots els sentiments negatius i desfogar-se. També hi ha altres maneres que lamentablement que requereixen llibres, una pot ser agafar una bona peli d'amor del videoclub i una terrina de gelat del Mercadona i enganxar-te tota la tarda davant la tele amb pijama i un osset de peluix o un bon amic per explicar-li les penes i plorar amb ell. Algunes de les coses que faig jo quan estic deprimida és fer coses inútils, com pintar o mirar pàgines web sense sentit només per sentir com aquella sensació de "estic-fent-coses-inútils-que-després-lamentaré" s'apoderi de mi.

Doncs be, tot això ho deia perquè l'altre dia estava una mica deprimida i em vaig posar a fer una cosa que m'agrada molt que és pintar. Vaig agafar una cartolina bastant gran, les pintures i em vaig inspirar; i em va sortir un dibuix fantàstic que al final no va ser tan inútil perquè el vaig penjar a la porta de la meva habitació. En el dibuix em vaig dibuixar a mi mateixa dient una frase per "apropar" una mica més a la lectura als que la llegissin, tot i que aquests fossin la meva família que ja llegeixen bastant. La frase és aquesta: "Perquè hi ha molts llibres al món, només fa falta que trobis el teu. Busca un tema que t'agradi, obre el llibre, imagina la situació i... A LLEGIR!". I el dibuix és aquest.

Mola eh? jajajaja vale sé que no és molt xulo ni tal però que voleu estava deprimida només volia una mica d'autoestima! Bé, la frase mola això si, la veritat és que si totes aquelles persones que no llegeixen posessin una mica de cap i entenguessin que no tots els llibres són dolents, que depèn del tema, l'autor i el moment, crec que el percentatge de lectors del món pujaria una mica. Per cert, el ninot aquest en que m'he dibuixat és diu chibi i el vaig veure en un llibre que em van regalar que és diu "75 consells per sobreviure a l'escola", és un llibre molt divertit que algun dia us posaré, esta ple d'aquests dibuixos i al final t'explica com es fan. 

Espero que prengueu nota dels bons consells per quan estàs trist, ara siusplau no us amargueu si no dibuixeu be o si no us contesta el peluix eh? Un peto i molts ànims.

@Aina

PD: Aquesta entrada va dedicada als meus amics. Que sé que estem tots una mica estranys i toca quedar i comprar gelat.

Graceling - Kristin Cashore

I per fi, després de penjar aquesta saga de llibres amb un ordre poc comú avui us penjo el primer, per no dir l'últim. Primer vaig presentar Foc (que és el segon), més tard Bitterblue (que és l'últim) i ara per fi el primer, que es diu Graceling. Després de llegir els tres llibres m'adono que hi ha moltes coses en comú i un personatge que molesta a les tres protagonistes. Be, ja vaig dir que eren els gracelings no? Igualment millor que ho recordi, són persones que tenen un ull de cada color i tenen qualitats especials com per exemple, escalar els arbres o parlar molt ràpid. Els gracelings que tenen qualitats bones normalment es queden a la cort dels reis. Aquesta història passa a un territori anomenat els set regnes. La Katsa és la protagonista, és neboda del rei Randa de terramitja i viu al seu castell. Ella és una graceling que per un accident de petita (en el qual va matar un tiet seu) dedueixen que te la gracia de matar, i així passa la vida fent les feines "brutes" del seu tiet; però com a ella no li agrada ser una màquina de matar i se sent culpable crea una associació que es diu El Consell amb la qual ajuden a gent que els reis dels set regnes han fet mal.

*Aquest és un mapa que hi ha al principi del llibre, mostra els set regnes.

En una de les missions del consell rescata al rei de Lenidia i es troba a un misteriós lluitador que sembla ser graceling, quan torna a casa es troba amb aquest noi que es presenta com el príncep Po de Lenidia, que buscava el seu avi, el rei. Ell es queda a la cort durant una temporada amb l'excusa de voler entrenar amb la famosa Katsa, però entra al consell per ajudar a saber qui havia segrestat el seu avi. En resum, els dos junts acaben fent un equip ja que la gracia de Po en teoria és lluitar, i és molt bo. Ell sospita del rei Leck de Monmar així que emprenen un viatge cap allà, pel mig del camí s'enamoren i els dos descobreixen la veritable gracia de la Katsa, que sembla ser la de sobreviure (per això mata si l'ataquen) també ella descobreix la gracia del Po, ja que en veritat aquesta és saber el que pensa la gent d'ell o si està relacionat amb ell. Al final d'aquest emocionant llibre, ple de noms estranys i traïdors per totes bandes, es troben amb el rei Leck, el qual intenta matar la seva dona (que és la tieta d'en Po), salven a la seva filla Bitterblue i en Po intenta matar el rei. Total, que costaria explicar el final, ple d'emoció i moments de pànic, així que un cop més el deixo a les vostres mans.

Aquest llibre te la gracia dels dos que el succeeixen, i es que és molt emocionant com crea un món al qual tot és diferent. La Katsa viu amagada en ella mateixa per la por que li fan mostrar, ella no vol matar pero sembla que és el que fa per instint i no és veritat! Em fa molt gràcia llegir com va matar al seu parent només perquè era un pesat jejeje. També hi ha el Po, que déu meu deu estar boníssim no? És molt xulo com desafia a la Katsa, ella que pensava que ningú la superava lluitant, i després total perquè acabin enamorats, son l'un per l'altre. Hi ha un moment en el viatge... en el qual uns homes desagradables pensen certes coses de la Katsa i el Po la protegeix pegant-los... em sembla que és un dels moments que més m'agraden del llibre :3 <3 <3 <3. Una cosa que em va costar una mica de assimilar i ara em fa moltíssima gràcia i és súper curiós, és l'ordre de temps en que estan escrits els tres llibres de la saga. En primer lloc aniria Fire, ja que és quan neix en Leck (aquell petit monstre estúpid, jo el matava) i tot això passa al seu país darrere les muntanyes. Després aniria Graceling, ja que és quan el rei ja és gran i surt la Katsa i el Po, acompanyant a la petita Bitterblue, la qual surt en l'últim llibre que és diu com ella i és quan es troben les tres noies juntes. És estrany i crec que just això és el que fa que llegir aquests llibres m'emocioni. Us animo a tots a fer-ho!

@Aina

Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves - Christine Nöstlinger

Holaaaa! Que tal el dia? Jo n'he passat un... divertit, per això he pensat que estaria be penjar aquest llibre tan curiós, estrafolari, graciós i absurd. I es que no hi ha paraula per descriure aquesta historia. Millor que la expliqui des del principi. Doncs bé, tot això comença amb l'estrafolària senyora Bartolotti, una dona que viu sola amb les seves males costums i la seva deixadesa una mica controlada (us podeu creu-re que escrigui el que ha de comprar a la paret?). Treballa teixint catifes que després ven. Un dia li arriba a casa un paquet molt gran amb un remitent que no coneix, i a l'interior del paquet hi ha una llauna. A que no sabeu que hi ha a la llauna? Doncs si, hi ha un nen que sembla ser que ve d'una empresa que envia nens per correu, ell es diu Konrad i sembla ser que te uns 7 anys. I aquí comencen els fets estranys. La senyora Bartolotti mai ha volgut tenir un fill així que sembla que el Konrad és un error, però ella es pensa que això va ser obra del seu ex-marit i comença a estimar-lo com si fos seu. Ell és un nen preparat per ser perfecte, i es que és educat, servicial, bona persona, bàsicament el nen perfecte; comença a anar a l'escola i allà coneix a la Kitti, que viu a la seva escala, malauradament també coneix uns nens que es fiquen bastant amb ell per ser tant educat, en Florian i el Fredi. I així passen. Però un dia arriba una carta de l'empresa que diu que el Konrad va ser enviat a aquella casa per error i així s'activa l'alarma. Tots fan el que posen però els homes i dones de blau sembla que els persegueixin, volen el nen per tornar-lo a la família que el va demanar. I així arribem al final, cosa que no us diré i així us quedeu amb la intriga. S'emportaran en Konrad? El final és divertit i igual de boig que tot el relat, així que no es d'estranyar. Una cosa molt xula d'aquest petit llibre són els dibuixos, us he posat alguns. Molen!

* El Konrad i la Kitti. Que cuquis!!! <3

* La senyora Bartolotti, extravagant com sempre amb el paquet al davant.

* Pobret, el Florian aquest... buf que dolent.

Aquesta historia és molt divertida, esta be per passar una bona estona rient amb les tonteries que hi surten i els fets il·lògics. El Konrad és el nen perfecte, súper educat i no li falta res, es que és fins i tot exagerat! Em sembla una cucada sincerament :) Però no tot el que hi ha en aquest llibre és humor, hi ha una part que està en la ombra, aquesta és la critica social. I es que aquí es veu com està la societat avui dia, els estranys són diferents i inferiors a nosaltres. Quan em vaig llegir aquest llibre em va agradar molt i crec que és fantàstic per a un viatge en tren. Bon cap de setmana!

@Aina

Sant Jordi 2014

Feliç Sant Jordi a tothom! El dimecres 23 va ser Sant Jordi, el dia de les roses i els llibres, el dia dels enamorats.... Perdo per felicitar tard pero es que jo tambe vaig celebrar la diada sense faltar-me de res. En aquesta festa tan especial la gent demostra el seu amor a base de roses i sobretot de LLIBRES!!! Quina millor forma de demostrar l'amor hi ha que no sigui amb un bon llibre?
M'encanta aquest dia en el que podem rebre roses i descobrir nous llibres que acaben de sortir, la gent també recorda el dia de Sant Jordi per la llegenda de la princesa, el drac, sant Jordi i la rosa. Aquesta ens la ensenyen des de petits a l'escola, com va florir la rosa a partir de la sang del drac i com la princesa li va regalar un llibre al cavaller (també hi ha altres finals).
He decidit parlar de Sant Jordi perquè aquest és el dia més important dels llibres, els/les escriptors/es i els/les lletraferits/des; i es que és el dia mundial del llibre i els drets d'autor. I això per què? Doncs perquè un dia com avui de 1616 va morir un dels grans escriptors de tota la literatura, William Shakespeare. Tambe va morir cervantes i altres. Així doncs espero que us haguin regalat moles roses i llibres.

Jo ahir vaig anar a comprar un libre per regalar, i es que no havia pogut anar a les paradetes (vaig anar a l'antiga fàbrica d'estrella damm, molt xulo) per això vaig anar al meu quiosc/llibreria salvador, el quiosc pavellò, que està al costat del pavellò de Palau-solità i Plegamans. Esta molt be, tenia tantes ganes de comprar tots els llibres! I es que tinc una llista tan llarga.... Però això ja és un altre tema no? El deixarem per un altre dia. Be, us deixo el blog d'aquest quiosc(la foto de l'estanteria és d'allà): quioscpavello.blogspot.com Un petonàs!

@Aina

Sebastian Darke, Príncep dels bufons - Philip Caveney

Hola gent! Avui us porto un llibre medieval, ple de princeses, reis, cavallers, i sobre tot un bufo molt especial. Sebastian Darke és la història d'aquest mestís d'elf que s'encamina en una aventura per anar a Queldaton a demanar feina al rei. I es que aquest és el fill d'un gran bufó, i fa poc el seu pare va morir deixant-li com a herència la feina. En aquesta aventura s'emporta el seu bufalop (una mena d'animal gran a quatre potes amb unes grans banyes) que es diu Max; també es troben a un cavaller baixet que es diu Cornelius. En mig del camí salven a una princesa que resulta ser la neboda del rei Septimus de Queldaton, així que continuen el viatge amb ella (a veure si una mica de sort els dona, ja que van a demanar feina al seu tiet). Quan arriben allà, el rei no està content de veure a la princesa, ja que la volia matar per continuar estant ell al tro. La resta de la història passa mentre els tres amics intenten salvar a la princesa de mans del seu malvat tiet. El Sebastian s'enamora de la princesa i fa el que sigui per tornar-li el que li pertoca, la corona com a futura reina de Queldaton, ell lluita de valent i fins i tot s'enfronta a en Septimus en persona. El final es pot dir que acaba be... però hi ha un petit detall que a mi m'ha fet posar trista, el deure abans que el que et diu el cor. Deixant aquest petit detall, acaba de tal manera que et diu que hi ha d'haver més aventures d'aquests amics!

Aquest és un llibre molt divertit i fàcil de llegir, pot semblar una mica infantil, i no nego que en certa manera el contingut ho és; però parlen de coses que no són de nens petits. M'ha agradat moltíssim en Sebastian i les seves ganes de lluitar pel que vol, me l'imagino súper cuqui! En aquest llibre s'explica el que passa a partir del que pensen els personatges, així que no et sorprèn res, com per exemple quan el rei explica com ha intentat matar la princesa Kerin moltíssimes vegades (a mi això em va deixar estupefacte). Us recomano molt aquest llibre si voleu passar una bona estona o per anar de viatge a algun lloc, és d'aquells llibre que a mi em deixen molt bleda. Però atenció a un detall: no passeu del capítol 32, i es que a partir del 33 és tant.... A mi em va agafar una depressió momentània, vull dir que no acaba molt malament, que va, però és tant trista la lliçó que dona. Be, espero que us agradi el món d'aquest bufó.

@Aina