diumenge, 4 de maig del 2014

Sebastian Darke, Príncep dels bufons - Philip Caveney

Hola gent! Avui us porto un llibre medieval, ple de princeses, reis, cavallers, i sobre tot un bufo molt especial. Sebastian Darke és la història d'aquest mestís d'elf que s'encamina en una aventura per anar a Queldaton a demanar feina al rei. I es que aquest és el fill d'un gran bufó, i fa poc el seu pare va morir deixant-li com a herència la feina. En aquesta aventura s'emporta el seu bufalop (una mena d'animal gran a quatre potes amb unes grans banyes) que es diu Max; també es troben a un cavaller baixet que es diu Cornelius. En mig del camí salven a una princesa que resulta ser la neboda del rei Septimus de Queldaton, així que continuen el viatge amb ella (a veure si una mica de sort els dona, ja que van a demanar feina al seu tiet). Quan arriben allà, el rei no està content de veure a la princesa, ja que la volia matar per continuar estant ell al tro. La resta de la història passa mentre els tres amics intenten salvar a la princesa de mans del seu malvat tiet. El Sebastian s'enamora de la princesa i fa el que sigui per tornar-li el que li pertoca, la corona com a futura reina de Queldaton, ell lluita de valent i fins i tot s'enfronta a en Septimus en persona. El final es pot dir que acaba be... però hi ha un petit detall que a mi m'ha fet posar trista, el deure abans que el que et diu el cor. Deixant aquest petit detall, acaba de tal manera que et diu que hi ha d'haver més aventures d'aquests amics!



Aquest és un llibre molt divertit i fàcil de llegir, pot semblar una mica infantil, i no nego que en certa manera el contingut ho és; però parlen de coses que no són de nens petits. M'ha agradat moltíssim en Sebastian i les seves ganes de lluitar pel que vol, me l'imagino súper cuqui! En aquest llibre s'explica el que passa a partir del que pensen els personatges, així que no et sorprèn res, com per exemple quan el rei explica com ha intentat matar la princesa Kerin moltíssimes vegades (a mi això em va deixar estupefacte). Us recomano molt aquest llibre si voleu passar una bona estona o per anar de viatge a algun lloc, és d'aquells llibre que a mi em deixen molt bleda. Però atenció a un detall: no passeu del capítol 32, i es que a partir del 33 és tant.... A mi em va agafar una depressió momentània, vull dir que no acaba molt malament, que va, però és tant trista la lliçó que dona. Be, espero que us agradi el món d'aquest bufó.


@Aina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada