Hola gent! Avui us porto un llibre medieval, ple de princeses, reis,
cavallers, i sobre tot un bufo molt especial. Sebastian Darke és la història
d'aquest mestís d'elf que s'encamina en una aventura per anar a Queldaton a
demanar feina al rei. I es que aquest és el fill d'un gran bufó, i fa poc el
seu pare va morir deixant-li com a herència la feina. En aquesta aventura
s'emporta el seu bufalop (una mena d'animal gran a quatre potes amb unes grans
banyes) que es diu Max; també es troben a un cavaller baixet que es diu
Cornelius. En mig del camí salven a una princesa que resulta ser la neboda del
rei Septimus de Queldaton, així que continuen el viatge amb ella (a veure si
una mica de sort els dona, ja que van a demanar feina al seu tiet). Quan
arriben allà, el rei no està content de veure a la princesa, ja que la volia
matar per continuar estant ell al tro. La resta de la història passa mentre els
tres amics intenten salvar a la princesa de mans del seu malvat tiet. El
Sebastian s'enamora de la princesa i fa el que sigui per tornar-li el que li
pertoca, la corona com a futura reina de Queldaton, ell lluita de valent i fins
i tot s'enfronta a en Septimus en persona. El final es pot dir que acaba be...
però hi ha un petit detall que a mi m'ha fet posar trista, el deure abans que
el que et diu el cor. Deixant aquest petit detall, acaba de tal manera que et
diu que hi ha d'haver més aventures d'aquests amics!
Aquest és un llibre molt divertit i fàcil de llegir, pot semblar una mica infantil, i no
nego que en certa manera el contingut ho és; però parlen de coses que no són de
nens petits. M'ha agradat moltíssim en Sebastian i les seves ganes de lluitar
pel que vol, me l'imagino súper cuqui! En aquest llibre s'explica el que passa
a partir del que pensen els personatges, així que no et sorprèn res, com per
exemple quan el rei explica com ha intentat matar la princesa Kerin moltíssimes
vegades (a mi això em va deixar estupefacte). Us recomano molt aquest llibre si
voleu passar una bona estona o per anar de viatge a algun lloc, és d'aquells
llibre que a mi em deixen molt bleda. Però atenció a un detall: no passeu del
capítol 32, i es que a partir del 33 és tant.... A mi em va agafar una
depressió momentània, vull dir que no acaba molt malament, que va, però és tant
trista la lliçó que dona. Be, espero que us agradi el món d'aquest bufó.
@Aina

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada