Hey, com va? Avui és un dia d'aquells que
ja comença a fe fred, aquells dies que m'adono de que la tardor ja ha arribat i
que una bona manta i el foc de la llar de foc... són necessaris. D'aquest
llibre segur que heu sentit a parlar: que és molt trist, que si el noi és súper
romàntic, plores com una magdalena etc. Jo sincerament hi he trobat un altre
punt de vista a aquest llibre. No, no he plorat, i no, no soc una insensible.
Simplement m'ha deixat pensativa i això ho fan pocs escriptors, felicitats John
Green.
Aquest és el llibre
Títol: No està escrit a les estrelles
Títol original: The fault in our stars
Autor: John Green
Editorial: labutxaca narrativa
I si, un com més un llibre en edició
butxaca. Jo sempre he estat de totxos de mil pàgines però els llibres en edició
butxaca són tan monos i còmodes!
Argument
Aquest llibre tracta sobre una noia, la
Hazel, ella te càncer de pulmó, es a dir que te els pulmons plens de líquid i
ha d'anar amb una bombona d'oxigen per la vida. Te 16 anys i porta amb càncer
des dels 13. Ella assisteix a un grup de suport per a nois que pateixen càncer
al soterrani d'una església perquè sa mare es pensa que està deprimida. I es
que es passa els dies a casa, llegint el mateix llibre una i altra vegada i
només te dos amics: la Kaitlyn i en Isaac del grup de suport. Podem dir que la
seva vida és avorrida fins que coneix un noi. L'August Waters, oh quin tros de
noi, buf. L'August Waters la veu per primera vegada al grup de suport, es veu
que és amic de l'Isaac, i ell mateix s'hi apropa per parlar (un noi molt
directe com es pot llegir). Just aquell dia la convida a casa seva i allà
s'intercanvien uns llibres, i així comença una bonica amistat.
Aquesta amistat, com no, al final es converteix
en amor. Un amor complicat, ja que ella te càncer i ell n'ha passat un i clar
cap dels dos vol fer mal a l'altre. Però com tot bon llibre d'amor sempre es
poden esquivar els obstacles i aconseguir estar junts.
El llibre que sempre llegeix la Hazel es
diu "Una aflicció imperial" i també fa que se'l llegeixi en Gus. Que
per què dic això? Doncs perquè una part important de la historia passa al
voltant d'aquest curiós llibre. Ella està obsessionada amb el final del
llibres, amb l'autor i el que explica la historia. En aquest llibre els dos
nois volen conèixer al escriptor i fan el que poden per anar a visitar-lo a
Holanda.
Frases especials
*És una metàfora, mira: et poses una cosa
mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.
*Uau, ostres. L'he vist a festes. Les
coses que li faria a aquest noi. Vull dir, ara que sé que a tu t’interessa no,
és clar. Però carai, mare meva, cavalcaria aquest poni d'una sola pota per tot
el corral.
*Ah, no m'importa, Hazel Grace. Seria un
privilegi que em trenquessis el cor.
*Estic enamorat de tu, i sé que l'amor
només és un crit al buit, i que l'oblit és inevitable, i que tots estem
condemnats i que arribarà un dia en què tots els nostres esforços es tornaran
pols, i sé que el sol engolirà l'única terra que tindrem mai, i estic enamorat
de tu.
Finalment aquest llibre m'ha fet pensar,
no he plorat, ni m'he emocionat. Simplement he pensat i la veritat és que casi
no me'l acabo perquè estava tant nerviosa llegint. I es que jo ja estic molt be
amb la meva vida ara per què coi en Green m'ha de fer pensar en la mort i en
metàfores! Oh la veritat, per una part aquest llibre et fa emocionar i riure i
passar una bona estona i una altre de dolenta plorant, però si de veritat et
fixes en el que de veritat és la vida des dels ulls de la Hazel... bona sort.
@Aina