No està escrit a les estrelles - John Green

Hey, com va? Avui és un dia d'aquells que ja comença a fe fred, aquells dies que m'adono de que la tardor ja ha arribat i que una bona manta i el foc de la llar de foc... són necessaris. D'aquest llibre segur que heu sentit a parlar: que és molt trist, que si el noi és súper romàntic, plores com una magdalena etc. Jo sincerament hi he trobat un altre punt de vista a aquest llibre. No, no he plorat, i no, no soc una insensible. Simplement m'ha deixat pensativa i això ho fan pocs escriptors, felicitats John Green.

Aquest és el llibre

Títol: No està escrit a les estrelles

Títol original: The fault in our stars

Autor: John Green

Editorial: labutxaca narrativa

I si, un com més un llibre en edició butxaca. Jo sempre he estat de totxos de mil pàgines però els llibres en edició butxaca són tan monos i còmodes!

Argument

Aquest llibre tracta sobre una noia, la Hazel, ella te càncer de pulmó, es a dir que te els pulmons plens de líquid i ha d'anar amb una bombona d'oxigen per la vida. Te 16 anys i porta amb càncer des dels 13. Ella assisteix a un grup de suport per a nois que pateixen càncer al soterrani d'una església perquè sa mare es pensa que està deprimida. I es que es passa els dies a casa, llegint el mateix llibre una i altra vegada i només te dos amics: la Kaitlyn i en Isaac del grup de suport. Podem dir que la seva vida és avorrida fins que coneix un noi. L'August Waters, oh quin tros de noi, buf. L'August Waters la veu per primera vegada al grup de suport, es veu que és amic de l'Isaac, i ell mateix s'hi apropa per parlar (un noi molt directe com es pot llegir). Just aquell dia la convida a casa seva i allà s'intercanvien uns llibres, i així comença una bonica amistat.

Aquesta amistat, com no, al final es converteix en amor. Un amor complicat, ja que ella te càncer i ell n'ha passat un i clar cap dels dos vol fer mal a l'altre. Però com tot bon llibre d'amor sempre es poden esquivar els obstacles i aconseguir estar junts.

El llibre que sempre llegeix la Hazel es diu "Una aflicció imperial" i també fa que se'l llegeixi en Gus. Que per què dic això? Doncs perquè una part important de la historia passa al voltant d'aquest curiós llibre. Ella està obsessionada amb el final del llibres, amb l'autor i el que explica la historia. En aquest llibre els dos nois volen conèixer al escriptor i fan el que poden per anar a visitar-lo a Holanda.

 Frases especials

*És una metàfora, mira: et poses una cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.

*Uau, ostres. L'he vist a festes. Les coses que li faria a aquest noi. Vull dir, ara que sé que a tu t’interessa no, és clar. Però carai, mare meva, cavalcaria aquest poni d'una sola pota per tot el corral.

*Ah, no m'importa, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor.

*Estic enamorat de tu, i sé que l'amor només és un crit al buit, i que l'oblit és inevitable, i que tots estem condemnats i que arribarà un dia en què tots els nostres esforços es tornaran pols, i sé que el sol engolirà l'única terra que tindrem mai, i estic enamorat de tu.

Finalment aquest llibre m'ha fet pensar, no he plorat, ni m'he emocionat. Simplement he pensat i la veritat és que casi no me'l acabo perquè estava tant nerviosa llegint. I es que jo ja estic molt be amb la meva vida ara per què coi en Green m'ha de fer pensar en la mort i en metàfores! Oh la veritat, per una part aquest llibre et fa emocionar i riure i passar una bona estona i una altre de dolenta plorant, però si de veritat et fixes en el que de veritat és la vida des dels ulls de la Hazel... bona sort.

@Aina