El príncipe de la niebla - Carlos Ruiz Zafón

Hey! Avui us porto un llibre que m'he llegit fa poc. Crec que és tot un clàssic als instituts però jo me'l he llegit per una altre causa. Simplement vaig anar a una tertúlia literària sobre el llibre. Aquest llibre m'ha demostrat un cop més després de Marina, que Carlos Ruiz Zafón sap com posar-me els pels de punta i tocar la meva fibra sensible. Començo a adorar a aquest home, aquí teniu les causes per adorar-lo vosaltres també.

Aquest és el llibre

Títol: El príncep de la boira

Títol original: El príncipe de la niebla

Autor: Carlos Ruiz Zafón

Col·lecció: La trilogía de la niebla

Editorial: Planeta

Argument

Aquesta història comença quan en Max es muda amb la seva família a un poble de la costa, escapen de la guerra i a ell no li sembla molt bona idea mudar-se. El seu pare és rellotger i obre un tenda al poble, ells van a viure a una casa al costat de la platja. La història que amaga aquella casa és bastant dolenta, allà hi va viure una família amb un nen que va morir ofegat a la platja. El Max no està còmode i investiga. I que troba? Un cementeri ple d'estàtues de figures components d'un circ (quina mania amb els llocs abandonats plens de representacions humanes!). S'adona que totes formen una figura en forma d'estrella i al centre hi ha un pallasso que fa molta por.

*El cementeri d'estàtues.

Al poble coneix a un noi que es diu Roland, ell sempre ha viscut allà i al moment es fan amics i queden per anar a la platja al dia següent. Van a la platja i el Max convida a la seva germana Alícia a que vagi amb ells. Com no entre ella i en Roland sorgeix un amor d'estiu dels que fan història. Van a bussejar i veuen el casc d'un antic vaixell enfonsat. La història d'aquest l'acaben explicant després i no és molt agradable que diguem. S'ho passen molt bé... però mentrestant a casa seva les coses no rutllen igual. La seva germana petita, la Irina, pateix un accident per causes "desconegudes". Així comença la veritable por d'aquest llibre. A partir d'aquest accident, els dies els passen els tres amics sols intentant investigar sobre el que està passant a la casa de la platja.

Aquí és quan comença de veritat l'emoció que t'enganxa al llibre. No us puc explicar molt, ja que si no, la gràcia del príncep de la boira desapareixeria. Després d'això els dos germans i l'amic comencen a investigar sobre el que va passar amb aquell vaixell enfonsat. I qui sap això? Doncs l'avi del Roland. Aquell senyor gran sap totes les respostes i per això van a parlar amb ell. Al principi és una mica callat però al final els acaba explicant tot el que va passar amb el vaixell, i sobre tot amb el que llavors anomenaven príncep de la boira, el Cain. La història és un pel complicada (està clar que en Carlos se l'ha treballada) però el Max no es queda convençut.

Frases especials

*Lo examinó cuidadosamente y percibió que había algo en él que no cuadraba. Max recordaba perfectamente que al llegar a la estación el reloj indicaba media hora pasado el mediodía. Ahora, las agujas marcaban las doce menos diez.

*Recorrió con la mirada cada una de las estatuas, envueltas en los tallos de la hierba salvaje que se agitaba al viento, hasta detenerse de nuevo en el gran payaso. Un escalofrío le recorrió el cuerpo y dio un paso atrás. La mano de la figura, que segundos antes había visto cerrada en un puño, ahora estaba abierta con la palma extendida, en señal de invitación.

*-Oye -le susurró-, es mi hermana, no un pastel. ¿De acuerdo?

-Tú la has traído, no yo. -respondió con una sonrisa gatuna.

-Al agua -cortó Max-. Te vendrá bien.

*Irina gritó con todas sus fuerzas  y se lanzó contra la puerta, que cedió a su empuje haciéndola caer en el suelo del corredor. Sin perder un instante, se abalanzó escaleras abajo, sintiendo el aliento frío de aquellas voces en la nuca.

*Pasado el peor momento, se incorporó y oyó un sonido cercano, una voz humana en el fragor de la tormenta. El sonido se repitió y Roland lo reconoció: era Alicia pidiendo ayuda a gritos en algún lugar del buque.

El que m'ha semblat preciós del llibre és la historia d'amor que passen en Roland i l'Alícia. Es que són tant adorables! Aquesta és una de les parts més boniques del llibre, una mica de pau entre tanta por. Aquest llibre m'ha agradat en certa manera perquè en aquests moments del llibre l'autor ha fet que tot semblés molt real. Per exemple m'encanta en Max com reacciona al veure a sa germana amb ell, és molt graciós.

El final és tot una aventura en tant sols poques pàgines. Després de trobar-se amb un esser bastant desagradable, el Max acaba descobrint tota la veritat. Una vida corre perill i el final ja està decidit, però sempre fa falta lluitar una mica. A mi sincerament em va agafar una rabia al llegir-lo.... es que en Carlos Ruiz Zafón sempre fa el mateix. Igual que a Marina, em va deixar xafada. Aquest final és el típic que et deixa amb el mateix sentiment que tenen els personatges, en el qual vols que no passes el que està passant però saps que no hi ha marxa enrere. Llegir aquests llibres ha de ser dolent per la salut. M'agafarà quelcom.

Bona lectura,

@Aina

Ebook o llibre?

Hola people! Avui us parlaré ni mes ni menys que de les noves tecnologies, i amb això em refereixo als ebooks.

Tots sabreu que son els ebooks no? Doncs un ebook és una tablet petita dintre de la qual hi pots posar tots els llibres que vulguis en format electrònic. Es com llegir un llibre directament de l'ordinador. Avui dia estan molt de moda i avui us explicaré el que són per mi els seus avantatges i els seus inconvenients. Ah i com no, us diré el que prefereixo jo, un ebook o un llibre.

Començaré per l'original, el llibre en paper. Quins avantatges té aquest munt de fulls agrupats que ens sembla tant atractiu? Aquests són els punts positius:

• Si senyors, un llibre no es queda sense bateria quan més el necessites.
• Amb un llibre és molt més fàcil buscar les pàgines, ja que només fullejant a la zona del llibre ja la trobes.
• També hi pots marcar les pàgines que més t'agraden amb un pòsit i escriure comentaris.
• El llibre té allò tant atractiu al que se li diu PUNT DE LLIBRE. I si, encara que se't pugui caure i perdre la pàgina, són una decoració personalitzada en el llibre.
• Encara que ocupi espai, el pots lluir orgullosa a la teva estanteria dient "Jo he llegit aquell llibre". I ja no us explico quan tens tota la col·lecció.
• El fet de poder tocar les pàgines... passar-les i olorar l'aroma a llibre nou o vell (si, he escrit aroma, no és broma).

Coses com aquestes fan que un llibre fet de paper t'atrapi, però també hi ha coses que mai van bé. Aquests són els punts negatius:

• Un llibre és fràgil, potser per fora és de tapa dura i us dic jo que aquestes tapes aguanten cops forts. Però les pàgines d'un llibre són molt fàcils de suprimir, amb una simple flama o amb les mans nues.
• Els llibres només contenen una sola història, quan s'acaba la pots tornar a llegir si vols, però no és molt econòmic.
• Ocupen bastant lloc quan els vols portar de viatge.
• Tal com he dit abans, pots perdre la pàgina i no saber on estaves.
• No es pot llegir a les fosques. (Si tens una llum per a llibre si)
•  Si el llibre és de mala qualitat es nota al moment.

I a l'altra cantonada del ring hi ha l'ebook. Que té aquesta eina tecnològica que ens fa sentir tant còmodes amb ell? Aquests són els punts positius:

• En un ebook hi pots introduir tants llibres com vulguis i sense necessitat d'anar a buscar-los a les llibreries.
• Ocupa poc espai i es còmode de portar. El pots portar a la bossa de ma i tenir lloc per les claus, la cartera, etc.
• Podem dir que és una "funda" permanent per tots els teus llibres. El pots escollir del color que més vulguis, decorar-lo i escollir una funda que t'enamori.
• Et surt més econòmic que comprar tots els llibres que vols.
• Pots marcar les pàgines que més t'interessen i anar fins a elles ràpidament.
• Mai perdràs la pàgina, es guarda a l'ultima que has llegit.
• Pots fer la lletra del estil que t'agradi més i tant gran com vulguis.
• Es pot llegir a les fosques si és de tipus tablet.

I per acabar, les noves tecnologies mai són com t'esperes i hi ha alguns "errors" que no van bé. Aquests són els punts negatius:

• Encara que al llibre que estàs llegint dintre l' ebook no se li poden trencar les pàgines ni cremar, la carcassa d'aquest i la pantalla poden arribar a ser molt fràgils.
• Et pots arribar a fer mal a la vista.
• I si es queda sense bateria en el lloc i el moment menys oportú?
• Si li vols recomanar un llibre a un company no li pots deixar directament l' ebook i si no en té... llàstima.
• Et poden cridar l'atenció si el portes a les classes o llocs on no es pot utilitzar aparells electrònics.
• La pantalla enlluerna amb el sol.
• Amb un llibre electrònic no sentiràs el tacte de les pàgines ni l'aroma del llibre.
• Es possible que ni tan sols te'n recordis de quin llibre estaves llegint si no veus la portada.

I aquests són els avantatges i els inconvenients d'ambdós objectes. Esta clar que avui dia hi ha molta gent que considera que llegir llibres no val la pena. Molts nois i noies simplement els hi fa pal provar un llibre! Hi ha qui diu que els llibres desapareixeran... les biblioteques... per favor quina tonteria. Si una cosa està clara es que els ebooks estan ara de moda, tothom li és fàcil obrir l'aparell i llegir el que es descarreguen, hi ha pàgines per descarregar. Que voleu que us digui, el llibre continua inundant les llibreries, això ho diu tot.

Finalment el que prefereixo jo és un bon llibre amb el que poder tocar les pàgines al passar-les, amb el que poder aspirar aquell aroma a llibre, amb el que poder fullejar les pàgines i quedar-me una hora rellegint moments que m'enamoren. Es veritat que tinc un ebook i va bé. Només l'utilitzo bàsicament per anar de viatge o llegir llibres en concret. I vosaltres que preferiu ebook o llibre?

@Aina

La maledicció del tità - Rick Riordan

En tota bona saga hi ha el moment, el llibre en el qual les coses es comencen a complicar. Volíeu emoció? Algun que altre mort? Més personatges que compliquin les coses? I sobre tot, volíeu que el Percy es posés en perill encara més la vida? Doncs això és el que ha fet Rick Riordan en el tercer llibre que parla del tità maleit que van condemnar a aguantar el cel i la terra per que no s'unissin. Aquest llibre és tan impressionant que comences a entendre certes coses.

Aquest és el llibre

Títol: La maledicció del tità

Títol original: The titan's curse

Autor: Rick Riordan

Col·lecció: Percy Jackson y los dioses del Olimpo

Editorial: Salamandra

  

Una cosa que em fa molta llàstima d'aquesta saga és que m'he llegit tots els llibres menys el primer en format epub, es a dir amb un ebook. Em fa llàstima, a vosaltres no? Si els tingués en paper... Ja us parlaré dels avantatges que si ara em poso a escriure...

Argument

El tercer llibre de la saga comença quan el Percy, l'Annabeth i la recent despertada Thalia se'n van a una missió de rescat. I es que en Grover es veu que ha trobat a dos germans semidéus en un institut. Rescaten als germans, que es diuen Bianca i Nico, però perden a l'Annabeth a causa d'una quimera que se l'emporta. Llavors els nois coneixen a les caçadores d'Artemisa. I qui coi són aquestes? Doncs aquestes noies poden ser mortals, semideesses o esperits de la natura però en quan es transformen en caçadores es tornen immortals i han de jurar lleialtat a la deessa i mantenir-se verges i alienes als homes. Artemisa és la deessa de la caça. Total que entre aquest grup de noies i el campament mestís hi ha una certa rivalitat.... no prou per mata-se òbviament. I quan les troben es dirigeixen al campament tots junts.

*Bianca and Nico Di angelo

Aquest llibre costa d'explicar ja que hi passen moltes coses emocionants, es coneixen nous personatges importants i la trama no és una línia recte que es pugui seguir. Això és just el que el fa tant emocionant.

Així doncs aquesta aventura passa com als altres dos a partir d'una missió. Al campament, juguen a caçar la bandera contra les caçadores però llavors l'oracle apareix i pronuncia una profecia per la Zoë Belladona, la caçadora tinent. Cinc persones surten del campament per anar a buscar Artemisa i l'Annabeth ja que estan en perill i sembla que, un cop més, l'olimp també. I així comença l'aventura. Les cinc persones són: la Zoë, Thalia, Grover, Bianca i en Percy. 

*Apolo. Deu del sol i aprenent d'escriptor de haikus.

Aquests passen per molts llocs, un desert, la presa Hoover, fins que arriben a Sant Francisco. Al mont Talais es fa la lluita final contra el dolent, al qual anomenen General. Coneixen alguns deus com Artemisa i el seu germà bessó Apolo (un deu que mola moltissim, és molt divertit, m'encanta), també a Afrodita, que parla amb el Percy sobre.... amor! Asdasdasdas m'encanta aquella dona. A més coneixen dos personatges que a la llarga poden ser molt importants: La Rachel Elizabeth Dare i un animal marí molt estrany, l'Ophiotauro. La Rachel salva en Percy d'uns homes esquelets confonent-los perquè la noia sap veure per sota la boira (no se sap perquè). l'Ophiotauro és un monstre molt divertit ja que li agafa carinyo a en Percy i ell l'acaba anomenant Bessie, per fer-se una idea és una baca amb cua de serp que neda. Ho sé sona molt irreal.

Frases especials

* Él siguió haciendo preguntas. ¿Me peleaba mucho con Thalia? (Esta no la respondi) ¿Si Anabeth era hija de Atenea, diosa de la sabiduria, porque habia saltado por el acantilado? (me tuve que contener para no estrangularlo) ¿Anabeth era mi novia? (En este punto ya iba a meterlo en una bolsa i tirarlo a los lobos).

* Es responsabilidad mía. Toma. -Recogió otra vez la figura del dios y me la puso en la mano-. Si me pasara algo, dásela a Nico. Dile... dile que lo siento.

* Me concentré y chasqueé los dedos.

-No ves una espada -le dije a la chica-. Es sólo un bolígrafo.

Ella parpadeó.

-Qué va. Es una espada. Vaya tipo más raro...

*Rachel Elizabeth Dare, pelroja i amb molt caràcter

* Cada músculo de mi cuerpo se volvió de fuego. Era como si los huesos se me estuvieran derritiendo. Quería gritar, pero no tenía fuerzas ni para abrir la boca. Empeze a ceder poco a poco. El peso del cielo me aplastaba.

*Paraules d'Atena, deesa de la sabiduria.

A veure en aquesta historia passa quelcom molt emocionant. I es que és llavors quan la relació del Percy amb l'Annabeth comença a canviar de sentit. Són tant monos els dos. A veure acabaràn junts? No se sap. Però són molt bons amics i la seva història és molt bonica. Es la relació perfecte, comencen que ella l'odia i es tornen amics inseparables. Déu meu només falta que la segrestin perquè ell s'adoni que la necessita. En aquest moment de la saga és quan dius: PERÒ QUE ESTÀS FENT RICK RIORDAN PERQUÈ COI NO FAS QUE ACABIN JUNTS!!! Però per això has de llegir els dos últims llibres a veure que passa.

*Afrodita. Deesa del amor <3

El final d'aquest llibre podríem dir que és bastant trist... es a dir, mor gent i queda. És el "moment imàn" d'aquesta saga, aquell en que t'adones que això deixa de ser una saga tonta d'un noi que viu aventures, no. En aquest llibre en Rick ens demostra que no l'importa matar a algun que altre personatge, que pot liarla encara més i que el Percy no pot estar tranquil. M'encanta, simplement és un crac. Ole tu Riordan, has pogut amb mi. Quan dic que és el moment imàn vull dir que si arribes a llegir aquest llibre ja no pots parar, és el moment aquell en que acabar la saga es converteix en una necessitat, que NECESITES saber que li passa al Percy i vols llegir els que falten per acabar. I es que això no és una tonteria... perquè el final és aprop i en Jackson no se'n podrà escapar. Bona sort.

@Aina

No està escrit a les estrelles - John Green

Hey, com va? Avui és un dia d'aquells que ja comença a fe fred, aquells dies que m'adono de que la tardor ja ha arribat i que una bona manta i el foc de la llar de foc... són necessaris. D'aquest llibre segur que heu sentit a parlar: que és molt trist, que si el noi és súper romàntic, plores com una magdalena etc. Jo sincerament hi he trobat un altre punt de vista a aquest llibre. No, no he plorat, i no, no soc una insensible. Simplement m'ha deixat pensativa i això ho fan pocs escriptors, felicitats John Green.

Aquest és el llibre

Títol: No està escrit a les estrelles

Títol original: The fault in our stars

Autor: John Green

Editorial: labutxaca narrativa

I si, un com més un llibre en edició butxaca. Jo sempre he estat de totxos de mil pàgines però els llibres en edició butxaca són tan monos i còmodes!

Argument

Aquest llibre tracta sobre una noia, la Hazel, ella te càncer de pulmó, es a dir que te els pulmons plens de líquid i ha d'anar amb una bombona d'oxigen per la vida. Te 16 anys i porta amb càncer des dels 13. Ella assisteix a un grup de suport per a nois que pateixen càncer al soterrani d'una església perquè sa mare es pensa que està deprimida. I es que es passa els dies a casa, llegint el mateix llibre una i altra vegada i només te dos amics: la Kaitlyn i en Isaac del grup de suport. Podem dir que la seva vida és avorrida fins que coneix un noi. L'August Waters, oh quin tros de noi, buf. L'August Waters la veu per primera vegada al grup de suport, es veu que és amic de l'Isaac, i ell mateix s'hi apropa per parlar (un noi molt directe com es pot llegir). Just aquell dia la convida a casa seva i allà s'intercanvien uns llibres, i així comença una bonica amistat.

Aquesta amistat, com no, al final es converteix en amor. Un amor complicat, ja que ella te càncer i ell n'ha passat un i clar cap dels dos vol fer mal a l'altre. Però com tot bon llibre d'amor sempre es poden esquivar els obstacles i aconseguir estar junts.

El llibre que sempre llegeix la Hazel es diu "Una aflicció imperial" i també fa que se'l llegeixi en Gus. Que per què dic això? Doncs perquè una part important de la historia passa al voltant d'aquest curiós llibre. Ella està obsessionada amb el final del llibres, amb l'autor i el que explica la historia. En aquest llibre els dos nois volen conèixer al escriptor i fan el que poden per anar a visitar-lo a Holanda.

 Frases especials

*És una metàfora, mira: et poses una cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.

*Uau, ostres. L'he vist a festes. Les coses que li faria a aquest noi. Vull dir, ara que sé que a tu t’interessa no, és clar. Però carai, mare meva, cavalcaria aquest poni d'una sola pota per tot el corral.

*Ah, no m'importa, Hazel Grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor.

*Estic enamorat de tu, i sé que l'amor només és un crit al buit, i que l'oblit és inevitable, i que tots estem condemnats i que arribarà un dia en què tots els nostres esforços es tornaran pols, i sé que el sol engolirà l'única terra que tindrem mai, i estic enamorat de tu.

Finalment aquest llibre m'ha fet pensar, no he plorat, ni m'he emocionat. Simplement he pensat i la veritat és que casi no me'l acabo perquè estava tant nerviosa llegint. I es que jo ja estic molt be amb la meva vida ara per què coi en Green m'ha de fer pensar en la mort i en metàfores! Oh la veritat, per una part aquest llibre et fa emocionar i riure i passar una bona estona i una altre de dolenta plorant, però si de veritat et fixes en el que de veritat és la vida des dels ulls de la Hazel... bona sort.

@Aina