La maledicció del tità - Rick Riordan

En tota bona saga hi ha el moment, el llibre en el qual les coses es comencen a complicar. Volíeu emoció? Algun que altre mort? Més personatges que compliquin les coses? I sobre tot, volíeu que el Percy es posés en perill encara més la vida? Doncs això és el que ha fet Rick Riordan en el tercer llibre que parla del tità maleit que van condemnar a aguantar el cel i la terra per que no s'unissin. Aquest llibre és tan impressionant que comences a entendre certes coses.

Aquest és el llibre

Títol: La maledicció del tità

Títol original: The titan's curse

Autor: Rick Riordan

Col·lecció: Percy Jackson y los dioses del Olimpo

Editorial: Salamandra

  

Una cosa que em fa molta llàstima d'aquesta saga és que m'he llegit tots els llibres menys el primer en format epub, es a dir amb un ebook. Em fa llàstima, a vosaltres no? Si els tingués en paper... Ja us parlaré dels avantatges que si ara em poso a escriure...

Argument

El tercer llibre de la saga comença quan el Percy, l'Annabeth i la recent despertada Thalia se'n van a una missió de rescat. I es que en Grover es veu que ha trobat a dos germans semidéus en un institut. Rescaten als germans, que es diuen Bianca i Nico, però perden a l'Annabeth a causa d'una quimera que se l'emporta. Llavors els nois coneixen a les caçadores d'Artemisa. I qui coi són aquestes? Doncs aquestes noies poden ser mortals, semideesses o esperits de la natura però en quan es transformen en caçadores es tornen immortals i han de jurar lleialtat a la deessa i mantenir-se verges i alienes als homes. Artemisa és la deessa de la caça. Total que entre aquest grup de noies i el campament mestís hi ha una certa rivalitat.... no prou per mata-se òbviament. I quan les troben es dirigeixen al campament tots junts.

*Bianca and Nico Di angelo

Aquest llibre costa d'explicar ja que hi passen moltes coses emocionants, es coneixen nous personatges importants i la trama no és una línia recte que es pugui seguir. Això és just el que el fa tant emocionant.

Així doncs aquesta aventura passa com als altres dos a partir d'una missió. Al campament, juguen a caçar la bandera contra les caçadores però llavors l'oracle apareix i pronuncia una profecia per la Zoë Belladona, la caçadora tinent. Cinc persones surten del campament per anar a buscar Artemisa i l'Annabeth ja que estan en perill i sembla que, un cop més, l'olimp també. I així comença l'aventura. Les cinc persones són: la Zoë, Thalia, Grover, Bianca i en Percy. 

*Apolo. Deu del sol i aprenent d'escriptor de haikus.

Aquests passen per molts llocs, un desert, la presa Hoover, fins que arriben a Sant Francisco. Al mont Talais es fa la lluita final contra el dolent, al qual anomenen General. Coneixen alguns deus com Artemisa i el seu germà bessó Apolo (un deu que mola moltissim, és molt divertit, m'encanta), també a Afrodita, que parla amb el Percy sobre.... amor! Asdasdasdas m'encanta aquella dona. A més coneixen dos personatges que a la llarga poden ser molt importants: La Rachel Elizabeth Dare i un animal marí molt estrany, l'Ophiotauro. La Rachel salva en Percy d'uns homes esquelets confonent-los perquè la noia sap veure per sota la boira (no se sap perquè). l'Ophiotauro és un monstre molt divertit ja que li agafa carinyo a en Percy i ell l'acaba anomenant Bessie, per fer-se una idea és una baca amb cua de serp que neda. Ho sé sona molt irreal.

Frases especials

* Él siguió haciendo preguntas. ¿Me peleaba mucho con Thalia? (Esta no la respondi) ¿Si Anabeth era hija de Atenea, diosa de la sabiduria, porque habia saltado por el acantilado? (me tuve que contener para no estrangularlo) ¿Anabeth era mi novia? (En este punto ya iba a meterlo en una bolsa i tirarlo a los lobos).

* Es responsabilidad mía. Toma. -Recogió otra vez la figura del dios y me la puso en la mano-. Si me pasara algo, dásela a Nico. Dile... dile que lo siento.

* Me concentré y chasqueé los dedos.

-No ves una espada -le dije a la chica-. Es sólo un bolígrafo.

Ella parpadeó.

-Qué va. Es una espada. Vaya tipo más raro...

*Rachel Elizabeth Dare, pelroja i amb molt caràcter

* Cada músculo de mi cuerpo se volvió de fuego. Era como si los huesos se me estuvieran derritiendo. Quería gritar, pero no tenía fuerzas ni para abrir la boca. Empeze a ceder poco a poco. El peso del cielo me aplastaba.

*Paraules d'Atena, deesa de la sabiduria.

A veure en aquesta historia passa quelcom molt emocionant. I es que és llavors quan la relació del Percy amb l'Annabeth comença a canviar de sentit. Són tant monos els dos. A veure acabaràn junts? No se sap. Però són molt bons amics i la seva història és molt bonica. Es la relació perfecte, comencen que ella l'odia i es tornen amics inseparables. Déu meu només falta que la segrestin perquè ell s'adoni que la necessita. En aquest moment de la saga és quan dius: PERÒ QUE ESTÀS FENT RICK RIORDAN PERQUÈ COI NO FAS QUE ACABIN JUNTS!!! Però per això has de llegir els dos últims llibres a veure que passa.

*Afrodita. Deesa del amor <3

El final d'aquest llibre podríem dir que és bastant trist... es a dir, mor gent i queda. És el "moment imàn" d'aquesta saga, aquell en que t'adones que això deixa de ser una saga tonta d'un noi que viu aventures, no. En aquest llibre en Rick ens demostra que no l'importa matar a algun que altre personatge, que pot liarla encara més i que el Percy no pot estar tranquil. M'encanta, simplement és un crac. Ole tu Riordan, has pogut amb mi. Quan dic que és el moment imàn vull dir que si arribes a llegir aquest llibre ja no pots parar, és el moment aquell en que acabar la saga es converteix en una necessitat, que NECESITES saber que li passa al Percy i vols llegir els que falten per acabar. I es que això no és una tonteria... perquè el final és aprop i en Jackson no se'n podrà escapar. Bona sort.

@Aina