La porta dels tres panys - Sònia Fernández-Vidal

I aquí la tenim una altre cop, l'escriptora quàntica que va escriure Quàntic Love no només escriu sobre amor es veu... En aquest  llibre que es diu La porta dels tres panys, la Sònia continua ensenyant-nos més coses sobre la Física, aquesta vegada més a fons però com un joc de nens petits. Aquesta historia comença quan el Niko veu un missatge reflectit a la paret de la seva habitació només despertar-se, ell decideix fer cas al missatge misteriós i aixi comença una aventura dintre d'una casa amb una porta que té tres panys. Llavors el Niko veu com es crea un univers, entra al món quàntic, es tele transporta i va a una discoteca bastant curiosa. Fins i tot veu al gat de Schrödinger!!! També coneix a un elfs molt amable que es diu Eldwen i a una fada molt guapa, la Quiona. El persegueixen els espectres negres, que són una mena de forats negres amb potes. La escriptora ens fa viatjar en un univers molt relatiu al nostre, on qualsevol cosa és possible, si ets llest, aprendràs molt; si no ho ets, no et servirà de res el llibre. El Niko canvia el món quàntic, i fa que estigui obert a moltes persones, però ho més important és que aprèn moltíssimes coses i descobreix quina és la força més gran de l'univers.

*Si vols que passin coses diferents, deixa de fer sempre el mateix.

En aquest llibre hi ha coses molt sorprenents. M'encanta com l'escriptora ha pogut unir el món quàntic amb una fantasia tan estranya. Em sembla que amb aquest llibre qualsevol persona pot aprendre, surten referències a moltes lleis de la física que et podrien avorrir a classe, però que en aquest llibre s'entenen molt bé. El que més m'ha agradat... la referencia al gat de Schrödinger, i es que sé de que va això i mola com ho fa que sembli real. Hi ha coses que no he entès del llibre però igualment ha estat divertit. Si voleu un llibre divertit, emocionant i ple de informació curiosa no un podeu perdre aquest llibre.

@Aina

Premi de relat breu - Aina López Torres

Hola family. A que no sabeu que va passar ahir dia 19 del 2 de 2014??? Doncs que va ser el meu aniversari!!! Estic molt emocionada, va ser un dia fabulós i ple de sorpreses, i no, no em van regalar ningun llibre. Esperaré a aquest cap de setmana perquè faré el dinar familiar i a veure si cau algun. Una de les sorpreses que em vaig endur ahir i que em fa tremolar de pensar-ho, és que aniré a concursar a la 37ª edició del premi Coca-Cola de relat breu junt amb uns companys meus representant el nostre insti. I que és aquest premi? Doncs es veu(jo no en tenia ni idea) que cada any Coca-Cola organitza un concurs pels cursos de segon de tots els instituts de Catalunya i més països de per allà, és un concurs on et donen una frase qualsevol i tu has de crear una història de màxim una pàgina on hi hagi la frase. 

Així que de cada institut han d'anar unes quantes persones a concursar a la seu de cada comarca, la meva està a la UAB, i allà et donen dos hores i una frase. Si guanyes tens molts premis(que ara no recordo ni interessen molt) i tot i així hi ha moltes posicions guanyadores. Jo mai he estat de relats breus...m'agraden les trames llargues i rebuscades, així que fer això serà tot un repte. Al meu institut vam fer una mena de concurs on les classes vam votar histories que vam escriure tots i es veu que jo vaig ser la més votada d'una classe! Vaig treure 111 punts i tot va ser per aquesta petita història. Ara tocarà anar a concursar, déu meu quina por, hauré de mirar les faltes i pensar en recursos literaris; el meu major punt són els principis forts i contundents, tocarà treure l'armament pesat i per això estic preparada. I doncs aquí la teniu!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Avui m'he despertat d'hora. La llum entrava tímidament per les persianes mig tancades, quan sobtadament, m'he incorporat de cop. La suor freda em recorria el rostre i tenia tots les sentits alerta, tot per culpa d'aquell malson. Records tristos d'aquella tarda d'abril, en la que va canviar tot.

Jo de petita vivia en una gran mansió als afores de la ciutat, el meu pare era un gran empresari i guanyava molts diners que no trigava en invertir. Aquella tarda d'abril, els núvols amenaçaven grisos i arreplegats, i els ocells es resguardaven als seus nius, temeraris. El meu germà i jo berenàvem tranquils al jardí sense fer cas dels advertiments de la mare.

-Jordi, avui podríem anar a la ciutat? Sense que ens vegin els papàs. -Vaig preguntar innocent.

-Ostres Alina, que no veus que els núvols estan enfadats? Es posarà a ploure i jo t'hauré de tornar a casa plorant.

-Va siusplau, et prometo que no ploraré. -vaig suplicar amb ulls plorosos.

Sabia que això mai fallava, així que en uns deu minuts ja sortíem per la tanca del darrera i després d'un quart d'hora la ciutat es mostrava imponent davant nostre.

Ens coneixíem quasi tota la ciutat, recorríem carrers grans i petits, plens de gent i buits. Aquell maleït dia la meva curiositat en va voler més, i explicant la idea al meu germà, ens endinsarem en un carreró que mai havíem visitat. Vam endinsar-nos en aquell indret desconegut una mica temorosos, era un lloc estret, il·luminat amb la llum del sol  que es filtrava per damunt les persianes tancades. Testos de flors decoraven unes finestres que semblava que mai s'haguessin obert. Llavors, de sobte, es va sentir un soroll, una respiració apagada entre mig de les ombres. Ens vam acostar a la foscor i allà el vam veure.

Semblava un nen petit, arrugat i fràgil, la seva mirada perduda ens observava sense cap mena de resposta. Estava brut i panteixava tremolós; aquell home, aquell que un cop havia estat humà, llavors només era una ombra de vida...

En veure'l, en Jordi va ofegar un crit i poc a poc anà tirant enrere. Jo no em podia creure el que estava veient, per una nena de nou anys, allò era un petit detall que podia desmuntar la teoria d'un món increïble. Jo sabia que allò no ho oblidaria mai, aquells ulls sense ànima i la respiració lenta i feixuga. Vam tornar a casa corrents i sense mirar enrere, el primer que vaig fer va ser abraçar el meu pare plorant. Mil preguntes em passaven pel cap: com podia haver-hi gent així? A mi també em passaria el mateix?

Des de llavors aquella imatge em desperta algunes nits de pluja. Perquè sé que mai l’oblidaré, mai ho ha intentat. Perquè el que vaig veure aquella tarda d'abril no va ser només un home, va ser la pròpia mort.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Be, i això és el meu super relat, sense les faltes ni els guixots queda més be que en el paper. Us agrada? La veritat és que jo no escric histories d'aquest tipus pero la frase era per commemorar un moment trist, em sembla a mi. La frase era: sabia que allò no ho oblidaria mai. Ara tinc un repte, haig de millorar la meva ortografia i aprendre a escriure relats curts amb potència, perquè serà divertit però difícil. Desitgeu-me sort! Ja diré que tal ha anat.

@Aina

Juls, Juliette - Toni Villalobos

Aquest llibre comença amb una noticia esgarrifant, de cop, sense deixar temps a presentar personatges o situació. La Júlia, o Juls o Juliette, veu un accident a la televisió i un moment després la truquen que el seu pare està al hospital, en coma, i que el accident ha passat perquè anava drogat. Pero ella no ho vol creure que el seu pare sigui traficant de drogues, perquè es guanya la vida conduint un camí així que comença a investigar a part. Troba unes cintes de vídeo que va enregistrar el seu pare i poc a poc va desvelant el misteri i la seva innocència. L'ajuda el seu amic Blai, un GRAN amic... que li don ajuda, s'enfaden, pero tot acaba be. També l'ajuda el tinent Vilarassau, un bon home. Va al Delta de l'Ebre en diferents tipus de transports, fins i tot li passa alguna cosa desagradable... Descobreix com el seu pare va ser víctima d'una trama de tràfic de drogues. No us diré com acaba tota la trama, pero la Julia acaba descobrint-ho tot.

El primer que em va fascinar d'aquest llibre va ser el títol. Sempre s'ha dit que no s'ha de jutjar un llibre per la portada(o el títol en aquest cas) pero haig d'admetre que veure aquests noms em va donar una certa emoció, a més tinc una amiga que li dic Juliette així que em va fer molta gracia. Després el que em va enganxar, el que m'ha encantat, el millor, és el principi. Quan la noia veu el accident a la tele, de cop, sap que els seu pare ha tingut un accident quan veu la seva marca a la televisió; això em va encantar i encara m'encanta. És un llibre tan ple d’emocions i passes una por al llegir-lo, la trama està molt ben pensada ja que és tot un misteri des del inici del llibre fins al final que es desvela. M'agrada com és ella, decidida i valenta i com és tan tonta de no adonar-se del que pensa en Blai. Hi ha un moment que és per morir-se de riure...tot i que també és trist. Recomano aquest llibre als que us agradi la emoció i el suspens.

@Aina

Adolescents.cat - El manual

Holaaaaa. Perdo per no penjar cap llibre però es que aquest cap de setmana he estat una mica ocupada... Aquest llibre podríem dir que ben be no és una novel·la com les que penjo sempre, però tot s'ha de provar no? Adolescents.cat és una web on pengen coses curioses per adolescents, tu les pots comentar i sempre hi ha consells o noticies curioses. Aquesta mena de manual és un recopilatori de comentaris dels seguidors del blog amb diferents apartats sobre temes que s'han comentat al blog. Aquests són: Amor, Parella, Ruptura i desamor, Amistat, Autoestima, Institut, Facebook, Twitter i Whatsapp, Pares, Sexe i Tests. Al final hi ha tests per completar i sobre tot moltíssima informació super guai. No puc dir moltes coses d'aquest llibre ja que no te trama, però per fer-vos una idea el descric per sobre. Està ple de dibuixos super senzills i la manera com ho explica tot és molt clara. Va per punts i a cada un hi ha uns quants comentaris de les persones que l'han comentat al blog, es probable que en trobeu un vostre! :) El pròleg del llibre és de Carlos Cuevas i en aquest ens explica que és fer-se gran. La web del manual és aquesta: http://adolescents.naciodigital.cat/

Aquest manual em sembla que és molt recomanable. Jo no soc de les que agafen un manual i se’l llegeixen de dalt a baix(no crec que això ho faci ningú) però en aquest cas haig de dir que els redactors d'Adolescents.cat són uns cracs. A cada apartat hi ha les idees principals, preguntes que ens fem i consells que es poden aplicar en molts casos. A més hi ha comentaris! El que si que m'ha semblat estrany són els tests, jo mai he estat a favor d'aquestes preguntes fàcils que enganyes, pero en aquest cas semblen molt creïbles... vosaltres direu. I ho diré tantes vegades com faci falta pero em sembla que en aquest llibre han explicat super be tot de preguntes i dilemes, crec que és fantàstic tenir un problema i poder demanar consell a un llibre.

@Aina

Bitterblue - Kristin Cashore

He fet una cosa malament. No ho hauria d'haver fet perquè ara no se com solucionar-ho, i potser nomes és una tonteria pero és important. El llibre que vaig publicar que és deia Foc, és el segon d'una saga, i ara us vull publicar el tercer. Pero això esta malament! I es que el primer llibre de la saga el vaig llegir d'una amiga amb la que ara quasi no ens parlem i em diu que no el te, i ara l'haure de trobar perquè si llegiu els dos segons sense llegir el primer no te sentit. Sóc un desastre.

En resum, aquest llibre és Bitterblue. És la tercera part de Los siete reinos i per fer-vos una idea és el que va després de Foc. Al primer llibre explica que son els gracelings, dons be, son persones que tenen una habilitat de naixement i es distingien per que tenen els ulls de diferent color; també explica la historia de la Katsa i el Po, que ara no explicaré, pero que són importants ja que surten en aquesta. Aquest llibre tracta d'una noia que és reina de Monmar i viu en un castell amb tota la seva cort. La Bitterblue és la filla del gran Lek, un rei que aprofitant la seva gracia, es va ficar en la ment de moltes persones i li va deixar un regne en molt mal estat, amb gent boja i molts problemes per resoldre. Ella te moltes responsabilitats, s'ha de casar i tothom li demana coses, pero el seu tiet l'ajuda. De petita va veure coses terrorífiques del seu pare, que va assassinar a sa mare, i en el llibre descobreix encara més coses horroroses. A mes, els seus amics estan començant revoltes a tots els regnes i la tenen a ella a part. Un dia la Bitterblue decideix sortir a la nit pel poble i troba diferents llocs(salones de relatos) on expliquen histories fabuloses sobre el seu pare. Allà coneix a dos nois molt amables, el Zafiro és un graceling criat per lenitas(que són ciutadans de Lenidia) que no sap el seu do i en Teddy és un escriptor amable i educat que viu amb ell i les seves germanes, els dos la anomenen Chispas perquè no els diu que és la reina. La jove reina comença a viure les aventures de la seva pròpia ciutat i destapa mols misteris que el seu pare va deixar igual que totes les ferides. S'enamora, i tant que s'enamora i a que no sabeu de qui? Del guapo, el llest, el sexi amb pintura brillant a la cara(un moment interessant...) en Zafiro. En mig del llibre arriben en Po i la Katsa, que porten noticies de les revoltes i entre tots descobreixen unes terres fora dels límits dels set regnes. I segur que si ho veiéssiu us sonarien...us sonen terres on hi ha animals amb colors vius i una noia de cabell-color-foc? Doncs si, descobreixen el país de la Fire i comencen a comunicar-se amb ells fins al punt que ella mateixa els visita. També hi ha drama quan el Po comença a dir el seu secret a tothom i la Katsa s'enfada. Aquest llibre acaba amb el començament de la rehabilitació d'un regne, la vida que va ser i que podrà ser.

*-Te pusieron ese nombre por el color de ojos -dijo-. Y fueron lenitas quienes te lo pusieron.

Una cosa que m'ha encantat en aquest llibre i es nota moltíssim al resum, és que aquest és el tipus de llibre que esta ple de noms, dats i un munt d’informació. És un d'aquells llibres que sembla que amb un petit problema pot omplis més de cent pàgines, un llibre que amb tota la saga crea un sol món. Entenc que la Bitterblue vulgui saber que va fer el seu pare i ho vulgui solucionar, pero no se com pot aguantar tots els codis secrets que li descobreixen tantes coses horroroses... Jo no podria. M’encanta que surtin el Po i la Katsa sent tan ells, quan pugui posar-vos el primer llibre ho entendreu. També al·lucino com es fusionen els mons de la Fire i ella, i com es coneixen tot i parlar idiomes diferents. En aquest llibre explica moltes manes d'enviar codis secrets i això esta molt be per si algun dia et ve de gust inventar un. Recomano molt aquest llibre a aquells que els agraden els mons fantàstics i les novel·les d'amor amb drama pur, perquè aquest llibre no deixa de ser un bon culebron amb parts que fan plorar.

@Aina