He fet una cosa malament. No ho hauria d'haver fet perquè ara no se com
solucionar-ho, i potser nomes és una tonteria pero és important. El llibre que
vaig publicar que és deia Foc, és el segon d'una saga, i ara us vull publicar
el tercer. Pero això esta malament! I es que el primer llibre de la saga el
vaig llegir d'una amiga amb la que ara quasi no ens parlem i em diu que no el
te, i ara l'haure de trobar perquè si llegiu els dos segons sense llegir el
primer no te sentit. Sóc un desastre.
En resum, aquest llibre és Bitterblue. És la tercera part de Los siete
reinos i per fer-vos una idea és el que va després de Foc. Al primer llibre
explica que son els gracelings, dons be, son persones que tenen una habilitat
de naixement i es distingien per que tenen els ulls de diferent color; també
explica la historia de la Katsa i el Po, que ara no explicaré, pero que són
importants ja que surten en aquesta. Aquest llibre tracta d'una noia que és
reina de Monmar i viu en un castell amb tota la seva cort. La Bitterblue és la
filla del gran Lek, un rei que aprofitant la seva gracia, es va ficar en la
ment de moltes persones i li va deixar un regne en molt mal estat, amb gent
boja i molts problemes per resoldre. Ella te moltes responsabilitats, s'ha de
casar i tothom li demana coses, pero el seu tiet l'ajuda. De petita va veure
coses terrorífiques del seu pare, que va assassinar a sa mare, i en el llibre
descobreix encara més coses horroroses. A mes, els seus amics estan començant revoltes
a tots els regnes i la tenen a ella a part. Un dia la Bitterblue decideix
sortir a la nit pel poble i troba diferents llocs(salones de relatos) on
expliquen histories fabuloses sobre el seu pare. Allà coneix a dos nois molt
amables, el Zafiro és un graceling criat per lenitas(que són ciutadans de
Lenidia) que no sap el seu do i en Teddy és un escriptor amable i educat que
viu amb ell i les seves germanes, els dos la anomenen Chispas perquè no els diu
que és la reina. La jove reina comença a viure les aventures de la seva pròpia
ciutat i destapa mols misteris que el seu pare va deixar igual que totes les
ferides. S'enamora, i tant que s'enamora i a que no sabeu de qui? Del guapo, el
llest, el sexi amb pintura brillant a la cara(un moment interessant...) en
Zafiro. En mig del llibre arriben en Po i la Katsa, que porten noticies de les
revoltes i entre tots descobreixen unes terres fora dels límits dels set
regnes. I segur que si ho veiéssiu us sonarien...us sonen terres on hi ha
animals amb colors vius i una noia de cabell-color-foc? Doncs si, descobreixen
el país de la Fire i comencen a comunicar-se amb ells fins al punt que ella
mateixa els visita. També hi ha drama quan el Po comença a dir el seu secret a
tothom i la Katsa s'enfada. Aquest llibre acaba amb el començament de la rehabilitació
d'un regne, la vida que va ser i que podrà ser.
*-Te pusieron ese nombre por el color de
ojos -dijo-. Y fueron lenitas quienes te lo pusieron.
Una cosa que m'ha encantat en aquest llibre i es nota moltíssim al resum,
és que aquest és el tipus de llibre que esta ple de noms, dats i un munt d’informació.
És un d'aquells llibres que sembla que amb un petit problema pot omplis més de
cent pàgines, un llibre que amb tota la saga crea un sol món. Entenc que la
Bitterblue vulgui saber que va fer el seu pare i ho vulgui solucionar, pero no
se com pot aguantar tots els codis secrets que li descobreixen tantes coses
horroroses... Jo no podria. M’encanta que surtin el Po i la Katsa sent tan
ells, quan pugui posar-vos el primer llibre ho entendreu. També al·lucino com
es fusionen els mons de la Fire i ella, i com es coneixen tot i parlar idiomes
diferents. En aquest llibre explica moltes manes d'enviar codis secrets i això
esta molt be per si algun dia et ve de gust inventar un. Recomano molt aquest
llibre a aquells que els agraden els mons fantàstics i les novel·les d'amor amb
drama pur, perquè aquest llibre no deixa de ser un bon culebron amb parts que
fan plorar.
@Aina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada