Ciutats de paper - John Green

Bones! Sabeu què? Avui us parlaré d'un llibre que m'ha desconcertat moltíssim. I això és dir poc, ja que l'autor és John Green. Quan vaig començar aquesta novel·la no tenia clar de que anava, no en tenia ni idea. Tenia ja per suposat que seria una història tirant a trista perquè sembla que aquest autor només sap escriure sobre això. Es clar que m'equivocava, ja que la historia és increïble, i tot i tenir molts moments trists jo la considero molt bonica.

Aquest és el llibre

Títol: Ciutats de paper
Títol original: Paper towns
Autor: John Green
Traductora: Mercè Santaulària
Editorial: Fanbooks









Argument
  
Aquesta novel·la és la narració d'una increïble nit i les seves conseqüències. El protagonista, en Quentin Jacobsen, és el típic noi que passa desapercebut al institut, es preocupa per treure bones notes i és molt intel·ligent. Té dos grans amics que es diuen Ben i Radar. El Ben es el típic graciós que no fa gràcia a ningú i és un pel estúpid. En Radar en canvi, és molt llest i es pren les coses amb seriositat i humor alhora. La historia comença amb un petit pròleg on en Quentin de nou anys ens explica com la seva amiga, la Margo Roth Spigelman i ell troben un cadàver en un parc infantil. És un bon inici, s'ha d'admetre. Des de llavors es veu que ells dos es van separant fins que ella es torna la més popular de l'institut i ell... no res. Tot i així, el primer amor amb nou anys mai s'oblida. <3 <3 <3

*En Quentin, el Ben i el Radar (tot i que el Radar en teoria és negre i porta ulleres)

La novel·la es divideix en tres parts. I us les puc resumir amb tres paraules: Divertit, Trist i Emocionant. La primera part passa durant una nit. Aquella nit és... increïble i crec que és la millor nit de la vida del Quentin, sincerament. La Margo el va a buscar a casa seva i el convida a fer onze coses en una nit, quatre de les quals son venjances. Primer van a comprar un seguit de coses i a mesura que va passant la nit es van coneixent l'un a l'altre. La Margo és la hòstia, el fa canviar d'hàbits i li dona una oportunitat de passar una nit màgica. Es vengen del novio de la Margo, que és imbècil, de manera molt divertida i es colen a seaworld. Finalment la Margo deixa de ser l'amor de la seva vida per acabar sent un misteri, una obssesió i una revelació.

*La Llista, Escrita amb un Us prou Just de les Majúscules.

La segona part és la més trista. Pel meu gust passa massa lentament i repeteix moltes coses. Desprès de passar una nit plena d'emocions els dos junts, la Margo desapareix. Els seus pares pensen que s'ha fugat però en Quentin creu que ella vol que la trobi. I així comença a buscar i trobar pistes que creu que són per ell. Paral·lelament a això, al seu institut es fa el ball de fi de curs ja que s'estan acabant les classes, i els seus amics hi van s'emborratxen... una mica. La millor amiga de la Margo, la Lacey, es fa amiga d'ells ja que ella també la vol trobar i junts comencen a investigar. Dedueixen que és el que ella anomena ciutats de paper, urbanitzacions abandonades abans de ser construïdes del tot, i també hi van a investigar. Quan dic que aquesta és la part trista del llibre em refereixo a que el Quentin obsessiona una mica massa amb ella i s'està tot el dia llegint un llibre de poemes que és una merda, pel meu gust.

*Margo Roth Spiegelman

La tercera part, és la que més m'agrada. És un viatge en cotxe amb amics. I es que després d'estar buscant pistes com bojos els toca marxar a buscar la Margo. Hi van els quatre amics, en cotxe, en un viatge improvisat i a contratemps. És un viatge divertit i alhora aterridor ja que no saben que trobaran al final, si una Margo com la que ells esperaven o un fracàs. És molt divertit com es posen tots d'acord per parar a gasolineres i m'encanta el moment en-ben-s'està-pixant-i-no-podem-parar, és molt graciós.

Frases especials

*A la Margo sempre li han agradat els misteris. I arran de tot el que va passar després, no em vaig poder treure mai del cap aquest pensament: potser li agradaven tant els misteris que es va convertir en un misteri.

*-(...) Aquestes criatures són com globus d'heli lligats. Tiben el cordill una vegada rere l'altra, i llavors passa alguna cosa i el cordill es talla, i se'n van volant.

*És molt difícil marxar, fins que marxes. 

I llavors és la cosa més refotudament fàcil del món.

*En el somni, ella recolzava el cap a la meva espatlla i jo estava estirat de panxa enlaire, i només ens separava la punta de la moqueta i el terra de ciment. (...) Déu meu. L'únic adolescent dels Estats Units que somia que dorm amb noies, i només hi dorm.

*ANIRÀS A LES CIUTATS DE PAPER I NO EN TORNARÀS MAI.

*- No t'amoïna... per exemple, el sempre?
- El sempre es compon de molts ares.

Haig de dir que sóc fan incondicional de la Margo. Ella és tant lliberal, pensa en el que vol i fa el que vol. Realment s'adona del que passa a la seva ciutat, del que és la vida i troba maneres d'apartar-se. El Quentin també és molt adorable, es nota que de veritat sent molt més que amor per ella. Em sembla que l'estima realment pel que ell veu que és i per això ho deixa tot per ella.
M'encanta com escriu en John Green (el que escriu és una altre cosa). Utilitza un humor intelïgent, que et fa riure de veritat i et fa pensar cada vegada que llegeixes la mateixa frase. Aquest llibre té molts detalls de les histories de cada un dels personatges que el fan ser molt dens. El final d'aquesta història és molt bonic. Podrien passar moltes coses però passa el que realment ha de passar, no és un final èpic, trist o romàntic. És un final lògic i tot i que et quedis una mica decebuda, al cap i a la fi és el que havia de passar.

@Aina

El Hobbit - J.R.R. Tolkien

Hey lectors! Mireu, sento haver estat un temps apagada, però és el que provoquen els exàmens. A canvi d'això, avui us porto un llibre que feia molt de temps que em volia llegir. Per mi el Hobbit és un misteri, un repte, una aventura i sobre tot un bon clàssic de Tolkien. Necessitava llegir-lo! Per fi ho he fet i em sento molt orgullosa. Així que aquí el teniu.

*De fons, el "agujero hobbit". La casa d'en Bilbo Bolsón

Aquest és el llibre

Títol: El Hobbit o Viatge d'anada i tornada.

Títol original: The Hobbit or There and back again.

Autor: John R. R. Tolkien

Editorial: Circulo de lectores

Argument

El Hobbit és una gran aventura que dura més o menys un any. És un viatge que apareix d'imprevist i en el que un petit hobbit s'hi fica sense saber ben bé perquè. En Bilbo Bolsón vivia en un forat sota d'un turó. Aquest era un forat hobbit i estava dintre la Comarca, allà on hi viuen tots els hobbits. Ell estava acostumat a la comoditat, al menjar abundant i a les tardes d'estiu a la fresca, però no sabia que una aventura l'esperava. Tot comença quan en Gandalf (que sempre ho té tot pensat, és un crack.) el va a visitar preguntant si per allà prop podia trobar algú amb ganes d'aventures. Al dia següent tretze nans es presenten a casa d'en Bilbo, que no sap com prendre-s'ho. Ells li expliquen que el necessiten com a saquejador per a anar a la muntanya solitària a robar un tresor de mans d'un drac; en Bilbo no sap pas com però al final acaba començant l'aventura amb aquells nans i Gandalf.

*Els tretze nans: Thorin, Gloin, Oin, Balin, Dwalin, Dori, Nori, Ori, Bofur, Bifur, Bombur

Desprès d'abandonar la casa el Bilbo junt amb els nans i el Gandalf ,comencen un viatge cap a la muntanya solitària. Al principi el hobbit s'ho pren com un viatge senzill, però no sap el que l'espera al final. Tenen alguns entrebancs com per exemple, es troben uns orcs al bosc als quals han de matar, també es topen amb Trasgos i Wargos; però no es troben amb res que no puguin solucionar. També troben bona gent que els ajuda a tirar endavant. Les àligues, Elrond (el que viu a l'Ultima Morada) i en Beorn. Així transcorre poc a poc la primera part del llibre, entre aventures i perills varis.

Just abans de que als nans i al hobbit els toqui travessar el bosc negre, el Gandalf els abandona i els toca endinsar-se a ells solets.

*"Era terrible ver la rabia de los lobos y el tumulo que hacían llenaba toda la floresta"

Recorrent els passadissos foscos dels Trasgos i les grans galeries, hi ha un moment en que en Bilbo es perd i és llavors quan troba un objecte que acabarà apreciant moltíssim. Troba a Gollum, aquell esser que li proposa el joc de les endevinalles. És un moment bastant curiós i molt original per part de Tolkien. I es que el hobbit ha d’endevinar endevinalles per poder escapar viu d'allà baix i son tan complicades que jo ja hauria mort! Si us sóc sincera només en sabia dos respostes correctes.

*Gollum (fa molta por)

Frases especials

* Mientras cantaban, el hobbit sintió dentro de él el amor de las cosas hermosas hechas a mano con ingenio y magia; un amor fiero y celoso, el deseo de los corazones de los enanos.

*-¿Lo adivinó fácilmente?¡Tendría que competir con nosotros, preciosso mío! Si preciosso pregunta y él no responde, nos lo comemos, preciosso mío. Si él pregunta y no contestamos, haremos lo que éñ quiera, ¿eh?¡Le enseñaremos el camino de la salida, sí!

* Cayó abajo en el agua fría y oscura, con el barril encima, y subió otra vez balbuceando y arañando la madera como una rata, pero a pesar de todos sus esfuerzos no pudo trepar.

*  Fue una batalla terrible. Bilbo no había pasado nunca por una experiencia tan espantosa, y que luego odiaria tanto, y esto es como decir que por ninguna otra cosa se sintió tan orgulloso, hasta tal punto que fue para él durante mucho tiempo un tema de charla favorito, aunque no tuvo en ella un papel muy importante.

Com us he dit al principi, la finalitat d'aquest llarg viatge era anar a robar el tresor del drac Smaug, un tresor que abans havia estat dels nans. Quan el grup entra al bosc negre sense el mag i amb provisions justes la cosa es complica. I dic que es complica, perquè aquest bosc amaga moltes coses, des d'aranyes fina a elfs. Aquest és un dels moments en que el Bilbo es supera i m'encanta. Estava jo llegint el llibre i pensant "aquest si que és original, jo no podria fer això, ni això...". Perquè el hobbit es supera. 

Al final del llibre hi ha la batalla dels cinc exèrcits. Aquesta és una batalla indescriptible, surten enemics de sota les roques i em va costar moltíssim deduir tot el que passava. És una batalla molt important que intervé en com serà el futur de gran part dels personatges.

El final del llibre és... simplement, un bon final. Molt curiós, sobretot al tornar al turó ja que et sorprens i tot. M'agrada com l'autor no fa que la historia s'acabi just quan els perills s’acabés, no, per això és el viatge d'anada i tornada, i la tornada és increïblement familiar. El que més m'ha agradat del llibre és com escriu Tolkien. Ara entenc perquè té el mèrit que té, i és que escriu tan còmodament com si t'estigues explicant la historia a tu cara a cara. L' inici, el fet de començar directament presentant al hobbit és entranyable. Tant de bo jo fes algun inici així! M'encanta.

Pel que fa les adaptacions al cinema d'aquesta novel·la. L'altre dia vaig tenir una conversa sobre això i crec que va ser molt interessant el que vam dir. A veure, tres pel·lícules per un llibre tan petit? No se que dir, crec que van voler arribar a fer una saga tant grandiosa com el senyor dels anells, cosa impossible comparant els llibres. El meu pare (que és un friki insuperable) no parava de dir que a les pel·lícules hi han afegit un munt de personatges que no hi haurien de ser. Hi estic d'acord, però... que hi podem fer nosaltres? El cinema és un mercat enorme en que la millor pel·lícula és la que guanya; així que per molt que vulguin, els directors a vegades es queden curts, o es passen de llarg.

Però això ja és un altre tema! Algun dia ja en parlaré més. Ara ja sabeu, si voleu un llibre clàssic que es llegeixi tranquil·lament i sense preses, el Hobbit és el vostre llibre.

@Aina

El corredor del laberint - James Dasher

Bona nit! Si, sé que arribo una mica tard. Però ja era hora que em llegís aquest llibre! El tinc recomanat per la meva tieta des de que va sortir, i ara amb la pel·lícula... el necessitava. Aquest llibre és emocionant, m'ha fet sorprendrem com unes deu vegades i el misteri que engloba tot el laberint i el fet pel qual estan allà m'encanta. És difícil explicar aquest llibre perquè, sembla que no, però les coses importants són moltes i passen molt ràpid. Així que ho intentaré!

Aquest és el llibre

Títol: El corredor del laberint

Títol original: The maze runner

Autor: James Dashner

Col·lecció: El corredor del laberint

Editorial: Fanbooks

Ho sé, la portada és la de la pel·lícula però sembla que els autors no han tingut més remei que acostumar-s'hi. És el que fa el màrqueting, suposo.

Argument

Aquest llibre comença quan el protagonista, en Thomas, es desperta dins d'un ascensor sense saber res del seu passat. Apareix en una clariana envoltada per grans murs de pedra on hi viuen nois que com ell, no saben res del seu passat però tenen clar que volen sobreviure i sortir d'allà sigui com sigui. Al pobre li costa adaptar-se, es a dir, està espantat i vol saber-ho tot sobre aquell lloc. Es veu que fora els murs hi ha un laberint que fa moure les seves parets cada nit i que està dividit en vuit seccions. Els corredors, són els encarregats de passejar-se amunt i avall corrents i intentant trobar una sortida, memoritzant i després copiant els camins que han recorregut. Dins el laberint hi viuen unes bèsties fastigoses que els diuen Grius, són com llimacs gegants amb braços articulats de ferro, punxes i armes. Aquests surten per la nit però de tant en tant algun dia surten i no dubten en atacar als corredors. Si un griu et fibla has de passar per la transformació, que no és ni una mica agradable.

*Si no tens por no ets humà.

Aquest llibre te el punt exacte d'emoció. Al principi en Thomas fa cas i intenta endevinar coses. És un noi curiós i m'encanta com l'autor deixa veure els seus moments de pànic i debilitat. Que hi ha millor que un noi imperfecte? M'agrada perquè això demostra que no és només un protagonista valent i guapo, un tòpic. Bé, llavors després arriba la noia. A la clariana hi arriben un noi cada mes, només nois, però de cop i volta els i planten allà a una noia. Pobreta, en mig de tants nois sense experiències amb noies. Ella es diu Teresa i en Thomas sent una connexió amb ella en el primer instant (és tant mono ell intentant deduir de que la coneix). Un dia a en Thomas se li acudeix entrar al laberint just quan les portes s'estan tancant, li agafa un atac de fer-se l'heroi i intenta arribar corrents a l'Alby i al Min-ho per treure'ls d'allà dintre. No li surt bé, naturalment, i passa la nit escapant dels Grius com pot.

M'agrada molt el moment del llibre en que tot comença a perdre el control. El cel es torna fosc i les portes no es tanquen. Crec que aquest és el moment ganxo del llibre en el que vaig pensar "necessito saber que descobreixen JA!". I es que des de llavors en Thomas demostra ser intel·ligent, ja no hi ha un moment de pausa, ni una pàgina on no hi hagi nervis, algun descobriment o una mort (si, he dit mort).

Moments especials

*-Estupèndic -va fer l' Alby-. El Primer Dia, això és el que avui és per a tu, titaflor. La nit s'acosta, els Corredors tornaran aviat. El Cub ha arribat tard avui, per això no tenim temps per al tour. El farem demà al matí, a primera hora -va afegir, i es va tombar cap a en Newt -. Troba-li un llit i que dormi.

*En Min-Ho es va entrebancar i va caure a terra. No ho aconseguirien. Se'ls havia acabat el temps. Era la fi. En Thomas va sentir que en Newt bramava alguna cosa darrere seu.

-No ho facis, Tommy! Ni se t'acudeixi!

*Tom, no conec aquesta gent. Vine a buscar-me! Tot s'esvaeix... Ho estic oblidant tot, menys a tu... T'he d'explicar tantes coses! Però tot s'esvaeix...

No entenia com s'ho feia, però la tenia dins del cap. La Teresa va fer una pausa i a continuació va afegir una cosa que no tenia cap sentit:

El Laberint és un codi, Tom. El Laberint és un codi.

El que m'encanta d'aquest llibre són els personatges... el fet de que siguin tots tant diferents i la majoria actuïn com una família mola. El millor és en Newt amb diferència, és tant bo! Sembla parla amb el cor, sap el que ha de dir i és súper amable i sincer amb en Thomas. Simplement l'adoro, sense ell l'ordre no podria existir i en Thomas no podria fer ni la meitat del que li deixen. També és molt adorable en Chuck, tot i que a vegades fa una mica de cosa, ja que diu unes tonteries! Però en el fons al final en Thomas l'estima com a un germà.

*D'esquerre a dreta: Chuck, Newt, Alby, Min-Ho, Thomas i Teresa.

El final del llibre és apoteòsic, et deixa sense paraules. Encara tinc la sensació de que m'haig de llegir el segon ja! Tot el que semblava que ja s'havia resolt, al final ho deixen del revés. Pobre Thom... a mi m'agafaria una depressió. Espero que el segon sigui millor (no, sé que serà terrible, però que hi farem). Us el recomano molt, sobretot si encara no heu vist la peli, que llavors et sorprèn encara més.

@Aina

La selección - Kiera Cass

Hey! Aquí teniu el primer llibre del 2015. És un dels llibres que m'han regalat aquest Nadal i ha estat el primer que he decidit llegir. He estat llegint moltes coses sobre aquesta novel·la per instagram i la veritat és que m'esperava un llibre súper emocionant però no ha estat ben be així. És un llibre molt curiós i ara veureu perquè ;)

Aquest és el llibre

Títol: La selección

Autor: Kiera Cass

Col·lecció: La selección

Editorial: Roca

El que em mola molt d'aquest llibre és la portada. I no necessàriament per la noia (que està molt elegant i bonica). M'agraden molt els miralls de darrere, és molt original!

Argument

Aquesta història succeeix en un país anomenat Illéa, creat en un futur inventat i governat per un rei. Com que el príncep del país ha d'escollir dona, es fa un concurs on s'escullen 35 noies (una de cada província) perquè el noi pugui conèixer la seva futura parella. Aquest país està dividit en vuit castes i això diferencia les persones en rics i pobres, la protagonista és una cinc, una cantant. Ella es diu Amèrica Singer i viu en una família que lluita per tirar endavant, només te setze anys però treballa cantant en festes amb la seva mare. És una noia decidida, guapa, llesta i que no es deixa manipular. Ella no vol anar a la selecció perquè li agrada la seva vida i està enamorada d'un noi, però quan surt seleccionada per anar al castell a lluitar per un noi que ni tant sols li sembla interessant, sap que la seva vida no tornarà a ser igual.

Al castell aprèn a ser una princesa junt amb 35 noies més, fins i tot te tres minyones de les quals es fa amiga. Tot i que al principi se sent una mica intimidada perquè totes les noies la veuen com una candidata perillosa, poc a poc comença a agafar confiança i fins i tot fa una amiga molt maca amb la que em sento súper identificada (La Marelee és adorable!). Una cosa que em fa molta gràcia i alhora em sembla súper curiós és que a les noies també els fan classes d'història i expliquen una mica com ha evolucionat el món. Us imagineu a Xina atacant als Estats Units? Quan ho vaig llegir em pixava de riure.

La seva relació amb el príncep comença sent una mica tensa perquè ella no vol estar allà, no el troba atractiu, no vol saber res d'ell... i clar això al Maxon li estranya molt. La manera com es coneixen no m'agrada molt, és previsible i molt forçada (punt negatiu!). Però m'encanta com evoluciona la seva relació, i el fet de que es tornin "amics" i confiïn l'un amb l'altre em sembla tant bonic. M'agrada que ell li expliqui els seus problemes de ser príncep.

Ell és tot un sol, simplement m'encanta com intenta ser amable amb totes les noies. És tot un cavaller però el millor és que no sap com comportar-se naturalment davant una noia i li acaba demanant ajuda a l' Amèrica. Quan comences a llegir el llibre des d'un principi t'imagines que aquests acabaran junts i ella serà la guanyadora, però per saber això encara han de passar moltes coses.  

Frases especials

*Giré la cabeza como un resorte, y ahí estaba: la fotografía que me habían tomado justo después de enterarme de que Aspen estaba ahorrando para casarse conmigoo. Estaba radiante, esperanzada, hermosa. Tenía el aspecto de una chica enamorada. Y algún idiota debía de haber pensado que mi amor era por el príncipe Maxon.

*Si no quieres que me enamore de ti, vas a tener que dejar de estar tan encantadora. Mañana a primera hora haré que tus doncellas te cosan unos vestidos hechos con sacos de patatas.

*Espero que encuentres alguien que te haga sentir que no puedes vivir sin ella. De verdad. Y espero que nunca experimentes lo que puede ser vivir sin esa persona, todo el esfuerzo que conlleva.

*Volvió a abrazarme, y apoyé la cabeza en su hombro. Sabía que Maxon cumpliría su promesa. Asi que me dispuse a acomodarme en el último sitio en el que jamás habría pensado que hubiera podido encontrarme cómoda de verdad.

El final del llibre em va decepcionar una mica. I el llibre en general no sabria com definir-lo... però m'ha agradat molt la història d'amor tot i ser molt tòpica i això fa que no pugui dir que el llibre és dolent. Hi ha una segona part i una tercera, ne se si me'ls llegiré.

Es pot tenir mala consciencia quan critiques un llibre? Ni idea, ja deliro. Bona nit.

@Aina

Feliç any 2015! + Resum de l'any i top 10 llibres.

Bon any nou lectors! Avui és dia 1 de Gener de 2015, i ja toca deixar enrere tot un any ple de bons i mals moments, sorpreses i molts llibres. M'alegro d'haver compartit aquest any amb el blog i amb vosaltres, escrivint sobre llibres i temes diversos. 

Resum de l'any :)

Avui toca fer el resum de l'any pel que fa llibres i altres temes. Aquest any he publicat 35 entrades i he explicat 25 llibres. He escrit sobre biblioteques, raons per llegir, Sant Jordi, moments depriments i sobre els ebooks. Aquests últims mesos no he escrit molt perquè al començar les classes m'ha costat, però espero millorar ara que arriba el fred (sí, una servidora està menys estressada quan fa fred). Els llibres que més recomano d'aquest any, es a dir de'ls que he publicat, són aquests:

- Marina,    Wonder,    La casa dels secrets,    Graceling,    La noia de les taronges,    La lladre de llibres,    No està escrit a les estrelles i la saga de Percy Jackson (que encara em falta acabar de publicar).

La veritat és que us els recomano tots... perquè escollir els que més m'agraden! M'encanten tots! De veritat tinc un problema no se dir no a un llibre... 

***Top 10 books***

Si senyors, ja era hora de posar una mica d'ordre entre aquests llibres. Aquests són els més vistos en el blog aquest any.

                       

1.     Juls, Juliette - Toni Villalobos

2.     La casa dels secrets - Chris Columbus i Ned Vizzini

3.     Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves - Christine Nöstlinger

4.     Allà on els arbres canten - Laura Gallego

5.     El lladre del llamp - Rick Riordan

6.     Mitjanit - Clàudia Gray

7.     Pulsacions - Javier Ruescas i Francesc Miralles

8.     La noia de les taronges - Jostein Gaarder

9.     The great Gatsby - F. Scott Fizgeralt

10. No està escrit a les estrelles - John Green

Aquest és el top 10. Però la veritat és que no són realment el que ha brillat aquest any. La entrada més vista aquest any ha estat "I tu perquè llegeixes?" que vaig escriure jo mateixa al Març. M'agrada que aquesta entrada l'hagi vist gent i si no l'heu vista espero que hi feu una ullada. Ja quasi no me'n recordo de com la vaig fer però m'agrada.

Aquesta és la meva postal nadalenca/felicitant l'any. Espero que us agradi Finalment us desitjo un molt bon any ple de llibres, que escriviu la vostra pròpia història i gaudir dels personatges que donen llum a les nostres vides, els familiars i amics. Propòsits per l'any nou? No deixar-vos de banda i llegir com una boja. 

I aquí us deixo el resum de l'any en una sola imatge. M'ha costat molt fer-la així que és fantàstica i prou. Igualment espero que us agradi :)

Una abraçada molt gran :))

@Aina