dissabte, 3 de gener del 2015

La selección - Kiera Cass

Hey! Aquí teniu el primer llibre del 2015. És un dels llibres que m'han regalat aquest Nadal i ha estat el primer que he decidit llegir. He estat llegint moltes coses sobre aquesta novel·la per instagram i la veritat és que m'esperava un llibre súper emocionant però no ha estat ben be així. És un llibre molt curiós i ara veureu perquè ;)


Aquest és el llibre
Títol: La selección
Autor: Kiera Cass
Col·lecció: La selección
Editorial: Roca


El que em mola molt d'aquest llibre és la portada. I no necessàriament per la noia (que està molt elegant i bonica). M'agraden molt els miralls de darrere, és molt original!



Argument

Aquesta història succeeix en un país anomenat Illéa, creat en un futur inventat i governat per un rei. Com que el príncep del país ha d'escollir dona, es fa un concurs on s'escullen 35 noies (una de cada província) perquè el noi pugui conèixer la seva futura parella. Aquest país està dividit en vuit castes i això diferencia les persones en rics i pobres, la protagonista és una cinc, una cantant. Ella es diu Amèrica Singer i viu en una família que lluita per tirar endavant, només te setze anys però treballa cantant en festes amb la seva mare. És una noia decidida, guapa, llesta i que no es deixa manipular. Ella no vol anar a la selecció perquè li agrada la seva vida i està enamorada d'un noi, però quan surt seleccionada per anar al castell a lluitar per un noi que ni tant sols li sembla interessant, sap que la seva vida no tornarà a ser igual.


Al castell aprèn a ser una princesa junt amb 35 noies més, fins i tot te tres minyones de les quals es fa amiga. Tot i que al principi se sent una mica intimidada perquè totes les noies la veuen com una candidata perillosa, poc a poc comença a agafar confiança i fins i tot fa una amiga molt maca amb la que em sento súper identificada (La Marelee és adorable!). Una cosa que em fa molta gràcia i alhora em sembla súper curiós és que a les noies també els fan classes d'història i expliquen una mica com ha evolucionat el món. Us imagineu a Xina atacant als Estats Units? Quan ho vaig llegir em pixava de riure.


La seva relació amb el príncep comença sent una mica tensa perquè ella no vol estar allà, no el troba atractiu, no vol saber res d'ell... i clar això al Maxon li estranya molt. La manera com es coneixen no m'agrada molt, és previsible i molt forçada (punt negatiu!). Però m'encanta com evoluciona la seva relació, i el fet de que es tornin "amics" i confiïn l'un amb l'altre em sembla tant bonic. M'agrada que ell li expliqui els seus problemes de ser príncep.
Ell és tot un sol, simplement m'encanta com intenta ser amable amb totes les noies. És tot un cavaller però el millor és que no sap com comportar-se naturalment davant una noia i li acaba demanant ajuda a l' Amèrica. Quan comences a llegir el llibre des d'un principi t'imagines que aquests acabaran junts i ella serà la guanyadora, però per saber això encara han de passar moltes coses.  


Frases especials

*Giré la cabeza como un resorte, y ahí estaba: la fotografía que me habían tomado justo después de enterarme de que Aspen estaba ahorrando para casarse conmigoo. Estaba radiante, esperanzada, hermosa. Tenía el aspecto de una chica enamorada. Y algún idiota debía de haber pensado que mi amor era por el príncipe Maxon.


*Si no quieres que me enamore de ti, vas a tener que dejar de estar tan encantadora. Mañana a primera hora haré que tus doncellas te cosan unos vestidos hechos con sacos de patatas.


*Espero que encuentres alguien que te haga sentir que no puedes vivir sin ella. De verdad. Y espero que nunca experimentes lo que puede ser vivir sin esa persona, todo el esfuerzo que conlleva.


*Volvió a abrazarme, y apoyé la cabeza en su hombro. Sabía que Maxon cumpliría su promesa. Asi que me dispuse a acomodarme en el último sitio en el que jamás habría pensado que hubiera podido encontrarme cómoda de verdad.


El final del llibre em va decepcionar una mica. I el llibre en general no sabria com definir-lo... però m'ha agradat molt la història d'amor tot i ser molt tòpica i això fa que no pugui dir que el llibre és dolent. Hi ha una segona part i una tercera, ne se si me'ls llegiré.
Es pot tenir mala consciencia quan critiques un llibre? Ni idea, ja deliro. Bona nit.


@Aina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada