El corredor del laberint - James Dasher

Bona nit! Si, sé que arribo una mica tard. Però ja era hora que em llegís aquest llibre! El tinc recomanat per la meva tieta des de que va sortir, i ara amb la pel·lícula... el necessitava. Aquest llibre és emocionant, m'ha fet sorprendrem com unes deu vegades i el misteri que engloba tot el laberint i el fet pel qual estan allà m'encanta. És difícil explicar aquest llibre perquè, sembla que no, però les coses importants són moltes i passen molt ràpid. Així que ho intentaré!

Aquest és el llibre

Títol: El corredor del laberint

Títol original: The maze runner

Autor: James Dashner

Col·lecció: El corredor del laberint

Editorial: Fanbooks

Ho sé, la portada és la de la pel·lícula però sembla que els autors no han tingut més remei que acostumar-s'hi. És el que fa el màrqueting, suposo.

Argument

Aquest llibre comença quan el protagonista, en Thomas, es desperta dins d'un ascensor sense saber res del seu passat. Apareix en una clariana envoltada per grans murs de pedra on hi viuen nois que com ell, no saben res del seu passat però tenen clar que volen sobreviure i sortir d'allà sigui com sigui. Al pobre li costa adaptar-se, es a dir, està espantat i vol saber-ho tot sobre aquell lloc. Es veu que fora els murs hi ha un laberint que fa moure les seves parets cada nit i que està dividit en vuit seccions. Els corredors, són els encarregats de passejar-se amunt i avall corrents i intentant trobar una sortida, memoritzant i després copiant els camins que han recorregut. Dins el laberint hi viuen unes bèsties fastigoses que els diuen Grius, són com llimacs gegants amb braços articulats de ferro, punxes i armes. Aquests surten per la nit però de tant en tant algun dia surten i no dubten en atacar als corredors. Si un griu et fibla has de passar per la transformació, que no és ni una mica agradable.

*Si no tens por no ets humà.

Aquest llibre te el punt exacte d'emoció. Al principi en Thomas fa cas i intenta endevinar coses. És un noi curiós i m'encanta com l'autor deixa veure els seus moments de pànic i debilitat. Que hi ha millor que un noi imperfecte? M'agrada perquè això demostra que no és només un protagonista valent i guapo, un tòpic. Bé, llavors després arriba la noia. A la clariana hi arriben un noi cada mes, només nois, però de cop i volta els i planten allà a una noia. Pobreta, en mig de tants nois sense experiències amb noies. Ella es diu Teresa i en Thomas sent una connexió amb ella en el primer instant (és tant mono ell intentant deduir de que la coneix). Un dia a en Thomas se li acudeix entrar al laberint just quan les portes s'estan tancant, li agafa un atac de fer-se l'heroi i intenta arribar corrents a l'Alby i al Min-ho per treure'ls d'allà dintre. No li surt bé, naturalment, i passa la nit escapant dels Grius com pot.

M'agrada molt el moment del llibre en que tot comença a perdre el control. El cel es torna fosc i les portes no es tanquen. Crec que aquest és el moment ganxo del llibre en el que vaig pensar "necessito saber que descobreixen JA!". I es que des de llavors en Thomas demostra ser intel·ligent, ja no hi ha un moment de pausa, ni una pàgina on no hi hagi nervis, algun descobriment o una mort (si, he dit mort).

Moments especials

*-Estupèndic -va fer l' Alby-. El Primer Dia, això és el que avui és per a tu, titaflor. La nit s'acosta, els Corredors tornaran aviat. El Cub ha arribat tard avui, per això no tenim temps per al tour. El farem demà al matí, a primera hora -va afegir, i es va tombar cap a en Newt -. Troba-li un llit i que dormi.

*En Min-Ho es va entrebancar i va caure a terra. No ho aconseguirien. Se'ls havia acabat el temps. Era la fi. En Thomas va sentir que en Newt bramava alguna cosa darrere seu.

-No ho facis, Tommy! Ni se t'acudeixi!

*Tom, no conec aquesta gent. Vine a buscar-me! Tot s'esvaeix... Ho estic oblidant tot, menys a tu... T'he d'explicar tantes coses! Però tot s'esvaeix...

No entenia com s'ho feia, però la tenia dins del cap. La Teresa va fer una pausa i a continuació va afegir una cosa que no tenia cap sentit:

El Laberint és un codi, Tom. El Laberint és un codi.

El que m'encanta d'aquest llibre són els personatges... el fet de que siguin tots tant diferents i la majoria actuïn com una família mola. El millor és en Newt amb diferència, és tant bo! Sembla parla amb el cor, sap el que ha de dir i és súper amable i sincer amb en Thomas. Simplement l'adoro, sense ell l'ordre no podria existir i en Thomas no podria fer ni la meitat del que li deixen. També és molt adorable en Chuck, tot i que a vegades fa una mica de cosa, ja que diu unes tonteries! Però en el fons al final en Thomas l'estima com a un germà.

*D'esquerre a dreta: Chuck, Newt, Alby, Min-Ho, Thomas i Teresa.

El final del llibre és apoteòsic, et deixa sense paraules. Encara tinc la sensació de que m'haig de llegir el segon ja! Tot el que semblava que ja s'havia resolt, al final ho deixen del revés. Pobre Thom... a mi m'agafaria una depressió. Espero que el segon sigui millor (no, sé que serà terrible, però que hi farem). Us el recomano molt, sobretot si encara no heu vist la peli, que llavors et sorprèn encara més.

@Aina

La selección - Kiera Cass

Hey! Aquí teniu el primer llibre del 2015. És un dels llibres que m'han regalat aquest Nadal i ha estat el primer que he decidit llegir. He estat llegint moltes coses sobre aquesta novel·la per instagram i la veritat és que m'esperava un llibre súper emocionant però no ha estat ben be així. És un llibre molt curiós i ara veureu perquè ;)

Aquest és el llibre

Títol: La selección

Autor: Kiera Cass

Col·lecció: La selección

Editorial: Roca

El que em mola molt d'aquest llibre és la portada. I no necessàriament per la noia (que està molt elegant i bonica). M'agraden molt els miralls de darrere, és molt original!

Argument

Aquesta història succeeix en un país anomenat Illéa, creat en un futur inventat i governat per un rei. Com que el príncep del país ha d'escollir dona, es fa un concurs on s'escullen 35 noies (una de cada província) perquè el noi pugui conèixer la seva futura parella. Aquest país està dividit en vuit castes i això diferencia les persones en rics i pobres, la protagonista és una cinc, una cantant. Ella es diu Amèrica Singer i viu en una família que lluita per tirar endavant, només te setze anys però treballa cantant en festes amb la seva mare. És una noia decidida, guapa, llesta i que no es deixa manipular. Ella no vol anar a la selecció perquè li agrada la seva vida i està enamorada d'un noi, però quan surt seleccionada per anar al castell a lluitar per un noi que ni tant sols li sembla interessant, sap que la seva vida no tornarà a ser igual.

Al castell aprèn a ser una princesa junt amb 35 noies més, fins i tot te tres minyones de les quals es fa amiga. Tot i que al principi se sent una mica intimidada perquè totes les noies la veuen com una candidata perillosa, poc a poc comença a agafar confiança i fins i tot fa una amiga molt maca amb la que em sento súper identificada (La Marelee és adorable!). Una cosa que em fa molta gràcia i alhora em sembla súper curiós és que a les noies també els fan classes d'història i expliquen una mica com ha evolucionat el món. Us imagineu a Xina atacant als Estats Units? Quan ho vaig llegir em pixava de riure.

La seva relació amb el príncep comença sent una mica tensa perquè ella no vol estar allà, no el troba atractiu, no vol saber res d'ell... i clar això al Maxon li estranya molt. La manera com es coneixen no m'agrada molt, és previsible i molt forçada (punt negatiu!). Però m'encanta com evoluciona la seva relació, i el fet de que es tornin "amics" i confiïn l'un amb l'altre em sembla tant bonic. M'agrada que ell li expliqui els seus problemes de ser príncep.

Ell és tot un sol, simplement m'encanta com intenta ser amable amb totes les noies. És tot un cavaller però el millor és que no sap com comportar-se naturalment davant una noia i li acaba demanant ajuda a l' Amèrica. Quan comences a llegir el llibre des d'un principi t'imagines que aquests acabaran junts i ella serà la guanyadora, però per saber això encara han de passar moltes coses.  

Frases especials

*Giré la cabeza como un resorte, y ahí estaba: la fotografía que me habían tomado justo después de enterarme de que Aspen estaba ahorrando para casarse conmigoo. Estaba radiante, esperanzada, hermosa. Tenía el aspecto de una chica enamorada. Y algún idiota debía de haber pensado que mi amor era por el príncipe Maxon.

*Si no quieres que me enamore de ti, vas a tener que dejar de estar tan encantadora. Mañana a primera hora haré que tus doncellas te cosan unos vestidos hechos con sacos de patatas.

*Espero que encuentres alguien que te haga sentir que no puedes vivir sin ella. De verdad. Y espero que nunca experimentes lo que puede ser vivir sin esa persona, todo el esfuerzo que conlleva.

*Volvió a abrazarme, y apoyé la cabeza en su hombro. Sabía que Maxon cumpliría su promesa. Asi que me dispuse a acomodarme en el último sitio en el que jamás habría pensado que hubiera podido encontrarme cómoda de verdad.

El final del llibre em va decepcionar una mica. I el llibre en general no sabria com definir-lo... però m'ha agradat molt la història d'amor tot i ser molt tòpica i això fa que no pugui dir que el llibre és dolent. Hi ha una segona part i una tercera, ne se si me'ls llegiré.

Es pot tenir mala consciencia quan critiques un llibre? Ni idea, ja deliro. Bona nit.

@Aina

Feliç any 2015! + Resum de l'any i top 10 llibres.

Bon any nou lectors! Avui és dia 1 de Gener de 2015, i ja toca deixar enrere tot un any ple de bons i mals moments, sorpreses i molts llibres. M'alegro d'haver compartit aquest any amb el blog i amb vosaltres, escrivint sobre llibres i temes diversos. 

Resum de l'any :)

Avui toca fer el resum de l'any pel que fa llibres i altres temes. Aquest any he publicat 35 entrades i he explicat 25 llibres. He escrit sobre biblioteques, raons per llegir, Sant Jordi, moments depriments i sobre els ebooks. Aquests últims mesos no he escrit molt perquè al començar les classes m'ha costat, però espero millorar ara que arriba el fred (sí, una servidora està menys estressada quan fa fred). Els llibres que més recomano d'aquest any, es a dir de'ls que he publicat, són aquests:

- Marina,    Wonder,    La casa dels secrets,    Graceling,    La noia de les taronges,    La lladre de llibres,    No està escrit a les estrelles i la saga de Percy Jackson (que encara em falta acabar de publicar).

La veritat és que us els recomano tots... perquè escollir els que més m'agraden! M'encanten tots! De veritat tinc un problema no se dir no a un llibre... 

***Top 10 books***

Si senyors, ja era hora de posar una mica d'ordre entre aquests llibres. Aquests són els més vistos en el blog aquest any.

                       

1.     Juls, Juliette - Toni Villalobos

2.     La casa dels secrets - Chris Columbus i Ned Vizzini

3.     Konrad o el nen que va sortir d'una llauna de conserves - Christine Nöstlinger

4.     Allà on els arbres canten - Laura Gallego

5.     El lladre del llamp - Rick Riordan

6.     Mitjanit - Clàudia Gray

7.     Pulsacions - Javier Ruescas i Francesc Miralles

8.     La noia de les taronges - Jostein Gaarder

9.     The great Gatsby - F. Scott Fizgeralt

10. No està escrit a les estrelles - John Green

Aquest és el top 10. Però la veritat és que no són realment el que ha brillat aquest any. La entrada més vista aquest any ha estat "I tu perquè llegeixes?" que vaig escriure jo mateixa al Març. M'agrada que aquesta entrada l'hagi vist gent i si no l'heu vista espero que hi feu una ullada. Ja quasi no me'n recordo de com la vaig fer però m'agrada.

Aquesta és la meva postal nadalenca/felicitant l'any. Espero que us agradi Finalment us desitjo un molt bon any ple de llibres, que escriviu la vostra pròpia història i gaudir dels personatges que donen llum a les nostres vides, els familiars i amics. Propòsits per l'any nou? No deixar-vos de banda i llegir com una boja. 

I aquí us deixo el resum de l'any en una sola imatge. M'ha costat molt fer-la així que és fantàstica i prou. Igualment espero que us agradi :)

Una abraçada molt gran :))

@Aina