Crepuscle - Stephenie Meyer

Holaaaaa. Us ve de gust un amor impossible? Normalment els vampirs es beuen la sang dels humans, no podem estar exposats al sol i els mates amb una estaca i alls. Pero com diu en amb les lleis, els tòpics estan per no fer cas d'ells. Això és el que fa Stephenie Meyer en aquesta romàntica historia d'amor, en la que un vampir s'enamora d'una simple humana i es munta un merder típic d'una novel·la rosa. La Bella va a viure a Forks amb el seu pare. A Forks hi plou molt i quasi mai es veu el sol, ella hi va i comença les classes a un institut on coneix a la Jess, en Mike i l'Eric. Fa amics i tal, però en un moment veu a uns nois estranys asseguts en un cantó de la cafeteria, pregunta que qui son i li responen que son els Cullen. Els Cullen són els fills del metge del poble, són guapos i pàl·lids, son tres nois i dos noies. La Bella(com no) es fixa en un en particular, l’Edward, que sembla que ell també s’interessa per ella. Aquest llibre tracta de la historia d'amor que viuen els dos. La noia descobreix que és un vampir i ell se sent atret per la seva olor tot i que no la vol matar. També hi ha els dolents, que son tres vampirs que maten els humans i es fixen en ella, per liar mes la troca. Coneix a la família de l’Edward, descobreix tot un mon de vampirs i al final viu uns fets que quasi la maten. Ostres, ara m'oblidava! També coneix a un altre noi, en Jacob, un noi de la reserva guapo i moreno. Aquí es fa un triangle amorós perquè al Jacob li agrada la Bella pero ella ho te una mica dificil. Ell és un home llop, i els homes llops Diguem que els problemes van a ella. I al final es queda el dolent.

Aquest llibre és una senzilla novel·la d'amor, emocionant i amb un constant suspens. La historia redibuixa la idea que teníem dels vampirs i diguem que la fa més juvenil, tot i això ho ha fet mol be. Sense més vergonyes, això és un culebron, la Bella no es decideix entre cap dels dos perquè un és molt mono pero el altre és el típic noi dolent sexi, i es clar, com a totes les bones histories l'atrau el dolent. Em sembla super romàntic que l'Eward es preocupi per ella per dos raons, per tenir-la viva i per si sen va del seu costat. Em sembla que si escrivís els pensaments d'ell, ens mostraria com en tot moment es preocupar per com ella l'estima i com controlar-se. Em fa molta llàstima el Jacob, és guapo i llest, i no et pot beure la sang; no entenc en quin context es basa la Bella(i no serveix dir que la guia el cor)  per escollir l'altre. Segurament tots haureu vist la pel·lícula, llegit el llibre o escoltat de que va, nomes dir, que el millor sempre és llegir-lo.

@Aina

Pulsacions - Javier Ruescas i Francesc Miralles

Hola lectors. Avui us porto un llibre curiós i senzill, que es pot llegir amb un parell de dies. Es diu pulsacions i nomes obrir-lo pots comprovar que es basa en diàlegs a través d'un programa de missatgeria instantània per a mòbil. El programa es diu HearBits i es tracta d'introduir les teves dades i al final de la jornada et diu quantes tecles has teclejat, entre espais i missatges borats, que els diu pulsacions. El llibre tracta d'una noia que acaba de sortir del coma es diu Élia i ha passat tres dies en coma fins que s'ha despertat. El que passa és que no recorda res dels tres dies anteriors al accident que va tenir amb un taxi i això la preocupa. També és nova amb això del HearBits i, com us he dit abans, el llibre només inclou totes les converses que te amb els amics, però igualment no es salta res important de la vida real fora el mòbil. El tercer dia després de despertar(que pesats amb els tres dies...) a la Élia li envia missatges un tal Phoenix i ella estranyada li pregunta que qui és. Així comencen a parlar un dia si i un dia no, ja que cap dels dos pensa en  no contestar, i així la protagonista descobreix que ell ja la coneix i això la intriga encara més. En aquest llibre tan tranquil i interessant la Élia fa tot el possible per recordar, ajudada per la seva millor amiga, una que va conèixer al hospital i un guiri angles. Descobreix coses que va fer en aquells tres dies borrosos i, com no, descobreix qui és en Phoenix i perquè li envia missatges pero no la vol veure.

*"L'ahir és història, el demà és un misteri i l'avui és un obsequi, per això és diu present"

Mestre Oogway. M'agrada Kung Fu Panda. Sort amb els aforismes.

Aquest llibre, a part de ser super curiós, te una bona trama que no et deixa en cap moment. És super original la manera com els dos autors han estat capaços de explicar una historia amb només diàlegs per mòbil. Em sembla super trist que el noi no la vulgui veure només perquè te por, al principi no s’entén pero després, a la ultima frase que diu ella s’entén tot. Un a cosa molt divertida és que aquest llibre també està ple de refranys i grans frases que no paren de sortir entre converses(majoritàriament d'ells dos) i pel·lícules ja que ella és una fanàtica del cinema. A mi em sembla que està tot el llibre molt ben explicat i al final és una mica trist perquè el deixen a mitges i jo tenia ganes de saber... M'encanta molt que posi el nombre de pulsacions fet en un dia ja que així veus si la noia ha estat més nerviosa o s'ha currat molt els paràgrafs. És un llibre fàcil ,original i per els fans de l'amor impossible.

@Aina

Biblioteques

Ei, com va? Jo fatal, estic amb una llista de llibres per buscar,  i es que si la cultura fos gratis... aiaiai tot seria més senzill, o no. El millor lloc per buscar un llibre és a una biblioteca, jo crec que a part de ser uns llocs super tranquils (no tens la mare ni el pare pul·lulant per allà), els llibres els pots agafar quan vulguis i hi ha una quantitat immensa. Això fa que encara doni més ràbia quan no el trobes jajaja. Una de les biblioteques mes importants del món està a Nova York, és la biblioteca pública de Nova York i en total conte més de 20 milions de llibres :o entre novel·les i llibres d'investigació. Aquesta biblioteca és enorme i ha sortit en diverses pel·lícules com a fons.

 *Des de fora ja és gran pero si la mirem des de dalt...buf!

*"Los cazafantasmas" a la biblioteca

I es que de biblioteques hi ha moltes i diverses, algunes son tan grans que no saps on buscar i acabes a la secció de ciències amb un llibre d'animals a les mans. Una biblioteca molt bonica on anar és la de Caldes de Montbui, els llibres d'infantil i juvenil estan a la segona planta i jo sempre que la visito vaig a veure aquests però un dia em va passar una cosa increïble. Vaig pujar a la tercera planta perquè a la segona no trobava el que buscava i vaig flipar, mai m'ha agradat canviar molt els meus principis sobre tot de llibres, però em va sorprendre que a la secció d'adults també hi haguessin alguns dels llibres que m'he llegit. Aquesta és la seva pàgina on es poden buscar els llibres que tenen: http://www.bibliocaldes.cat/

*"Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca" Jorge Luis Borges

*Secció infantil

I així, sense més ni menys, les biblioteques ens ensenyen tantes coses i són tot un vici per als lectors. Si en teniu una a la vostre ciutat o a prop de casa no us passarà res per anar-hi un dia a més la biblioteca és un espai super tranquil i si voleu mirar un llibre per veure i us agrada no fa falta pagar-lo simplement us feu el carnet(ho se, fa mandra) pero és genial. A vegades desanima el fet de no trobar aquell llibre tan apreciat pero en pots descobrir d'altres.

Un petó.

@Aina

Wonder - R.J.Palacio

Hola gent! Us imagineu tenir la cara deformada de naixement? Això es just el que li passa al protagonista d'aquesta historia tan colpidora. L'August Pullman és un noi normal i corrent, no te cap retràs mental, ni necessitats de cap tipus; el que passa és que te la cara desformada i tot i no ser un problema de veritat és complicat viure amb aquest aspecte. No descriu molt la seva cara, però des de que va néixer el van estar sotmès a moltíssimes operacions per arreglar-li, per això no ha anat mai a l'escola. En el llibre, l'August ens explica com comença 5é de primària en un cole per primera vegada i com ho viu tot. Descriu els dies, com el miren de reüll els seus companys i tots els problemes que te. Quan entra fa un amic que es diu Jack Will i es veu que és super amable amb ell tot i la seva cara, també coneix la Summer que és una noia positiva i divertida, potser un pel hippie. Passa moments terribles amb els comentaris de nens que el rodegen i també algun que fa por, sobre tot quan va a les colònies. Ell ens explica com ha viscut tota la vida amb aquesta cara i com sap interpretar les cares de la gent quan el veuen, com "baixen la mirada" paraules textuals. Aquest llibre està dividit en capítols petits que duren unes cinc pàgines i en vuit parts explicades per diferents persones, al voltant de l'August, cada un amb la seva història. Ell viu amb els seus pares, la seva germana Via i una gosa que es diu Daisy molt maca. Al final del llibre la veritat és que tot acaba bastant bé, acaba el curs i tots els personatges aprenen coses sobre el que s'ha de fer, l'últim capítol és molt bonic, ja que jo crec que acaba com una veritable historia comprensiva.

*Tothom hauria de rebre una ovació amb tot el  públic dempeus

 almenys una vegada a la vida.

Aquest llibre és un d'aquells llibres que et fan pensar. Pensar en els molts nens que també tenen aquest problema com ell, pensar en les famílies que viuen amb això, pensar en que faries tu en el seu lloc i pensar en que faries si el veiessis. Si un llibre com aquest et pot fer pensar i no et sembla infantil és que la escriptora ha fet una bona feina, i en aquest cas l’ha fet. L'August és tan irònic, reconeix el seu rostre i explica tan tranquil·lament el que veuen els altres, ell se sent normal i és que ho és, molt. Tots els personatges d'aquesta historia estan molt ben creats, cada un te els seus pensaments i cada un ho escriu de la seva manera, m'encanta que hi haguí capítols per a cada un, cada punt de vista. És un llibre ple de pujades i baixades i això fa que no et cansis de llegir, l'argument està molt be. Hi ha una cosa que m'encanta pero m’estranya moltíssim alhora, i és que entre tots la sinceritat és la clau, es a dir, ho diuen tot, sense embuts i entenent-se uns als altres. Jo això no ho entenc, se que a la vida real la gent potser no fa això o al menys no tant com ells, no ho critico però m’estranya una mica molt. També m'agraden molt aquells petits detalls d'afecte que es fan els uns als altres, com li diu el pare a l'August, que la mare el posi a dormir, com el director es penja el seu dibuix... és adorable.

Si teniu ganes de pensar i gaudir d'una historia trista i bonica no us perdeu aquest llibre.

@Aina

Víctor i els vampirs - Maite Carranza

Hola! Avui us porto un llibre molt divertit i il·lustrat. Victor i els vampirs tracta d'un nen que després de copiar les notes del seu millor amic, que son boníssimes, se'n va a Transilvània com a premi i allà descobreix un munt de coses dels vampirs. En Víctor és un noi divertit que li encantes els còmics i les coses japoneses, pero treu molt males notes tot i que no és un noi dolent. Per això copia les notes del seu amic Pernil(es diu Nil) borant amb tipex el nom d'ell i posat el seu. Com a premi van a Transilvània, l'espai dels vampirs on s'expliquen grans histories de por, la més important, Dràcula. Allà coneix a dos germans molt estranys, als que anomena la Tempesta i el Jojo, que acaben fent-se molt amics. També s’acaba trobant al Pernil en el viatge i quasi li agafa un atac de cor. En aquest llibre tan divertit els quatre amics viuen un viatge molt emocionant, els expliquen la historia de Dràcula i l'escriptor d'aquesta, també la de Vlad Tepes i moltes més que fan esgarrifar la pell(o al menys la seva). Hi ha un moment que el Víctor acaba sent víctima del Jojo amb un xantatge un pel curiós... a, i al final tots acaben convertits en vampirs. Aquest llibre esta ple de dibuixos super bons i amb humor, tot i que els fastigosos també estan molt ben descrits...

És super divertit aquest llibre. No para de sorprendre amb noves i divertides parts emocionant ¡s que et posen un somriure a la boca. M'encanten els dibuixos, es a dir són brutals, Agustin Comotto dibuixa molt be i estan molt ben il·lustrats. També no paren de sortir coses fastigoses que per mala sort il·lustra també i és una mica fastigós, igualment està molt bé. La gran escriptora que és Maite Carranza no ha baixat el nivell en aquest llibre tot i ser més infantil perquè per entendre has de pensar, encara que no ho sembli. A més amb la excusa de Transilvània, al llibre m'ha explicat coses sobre els vampirs, Dràcula i Transilvània que no sabia i a més molt ben explicat. M'agrada molt el final, perquè és molt original i tots acaben convertits en vampirs d'una manera molt curiosa.

Si voleu entrar en aquesta historia tan divertida, no espereu més i busqueu el llibre.

@Aina

Las lágrimas de Shiva - César Mallorquí

Perdo, perdo, perdo, perdo, perdo(...) En escriuria més pero no és plan que tota l'entrada estigui plena de "perdo". El cas es que ho sento per no haver escrit res en una setmana quasi, i es que amb els reis i la tornada a la rutina no he tingut temps de res. Amb un simple perdo no cola així que aquí teniu "Las lágrimas de Shiva", un llibre amb humor i histories d'amor i desamor.

En Javier, un noi que sap moltes coses pero que és una mica tontet, va a viure amb els seus parents perquè el seu pare esta malalt i no poden estar amb ell. Se'n va a viure a Santander, a casa dels seus tiets que tenen quatre filles, la Rosa, la Margarita, la Violeta i l'Azucena(les tres amb noms de flors, que bonic) on descobreix un misteri, veu un fantasma i coneix l'amor. Diguem que durant els dies a Villa Candelaria(on viuen ells) madura i descobreix una altre manera de veure les coses, la vida i la tranquil·litat. Aquesta bonica historia passa l'estiu del 1969, una època de hippies, amb Franco i noves idees en altres països; com per exemple l'home a la lluna, que va passar aquell mateix estiu i del que parla el llibre. Quan el Javier arriba a Villa Candelaria i coneix a les seves cosines, la Violeta li parla de la Beatríz Obregón que és una antiga familiar que la va armar per un collar. Ara no us puc explicar tota la historia pero per dir-ho resumit: a la Beatríz la van obligar a casar-se amb un noi de la família dels Mendoza i ell com a regal de noses li va regalar un collar, las lágrimas de Shiva, i ella just el dia del casament va desaparèixer amb el collar. Després d'aquesta historia de misteri els Mendoza i els Obregón sempre es van portar malament fins al punt de que els Obregón van acabar arruïnats. El Javier com era d'esperar comença a investigar que va passar junt amb la Violeta i els dos acaben desvelant el misteri de com va desaparèixer i que va passar amb el collar. I es que a Villa Candelaria es veu que hi ha un fantasma que nomes veuen el Javier i la Violeta i creuen que es la Beatríz. En la història també hi ha una història d'amor entre la Rosa i un Mendoza que fan una moguda....

*Dicen que cada manyana nos trae mil rosas; si, pero ¿dónde están los pétalos de la rosa de ayer?

Em sembla que una manera de definir aquest llibre és dir que és culte i alhora divertit. És estrany llegir aquest llibre i descobrir tantes coses que van passar en el passat, i em refereixo a que parla de moltes coses interesants, llibres i pel·lícules que no para de comparar amb el que li va passant al Javier i també altres detalls interesants com el perpetuum mobile(sabeu que és?). També parla de Shiva, de com una llegenda sobre aquest deu hindú i unes llàgrimes que va plorar van crear el collar. És un llibre irònic en el que l'escriptor parla sense por del que pensa en Javier, els moments màgics i la seva innocència. M'encanten les cosines Obregón, són les quatre super rares i especials i les quatre li ensenyen al noi estupit moltes coses(alguna d'amor... ;)). La Rosa és la gran, madura i preparada per ser arquitecte, s'enamora del Mendoza aquell i la que arma. La Margarita és molt revolucionaria, i no molt femenina. La Violeta te l'edat del Javier, te el cabell curt i li agrada escriure i llegir tot i que ella es considera madura i no li agrada la ciència ficció. La Azucena(per mi la més especial) es dedica a observar tot el dia, sense dir res i és bastant tímida tot i que al final li agafa una sortida que em sembla que ningú s'espera.

 El final mola moltíssim, jo no mel esperava i hi ha tants moments divertits que et confons. És una historia que val la pena llegir i es llegeix en una setmana o quatre dies.

@Aina

Marina - Carlos Ruiz Zafón

Feliç any nou! Que tal les campanades? A mi genials. Per començar l'any amb tots els sentits alerta, us porto aquest llibre d'amor i terror que a mi m'ha deixat bocabadada. Marina, és un llibre que tot i que al principi costa pillar, és una constant sorpresa amb moments terrorífics i un suspens que et deixa la pell de gallina. L'Oscar viu en un internat a Barcelona on estudia i a les tardes s'escapa a passejar. Un a tarda arriba a una mansió que sembla abandonada i com que es un curiós, entra i troba a un home que sembla boig. Temps després coneix a la Marina i el German, que viuen en una mansió sols i comencen a fer-se molt amics. El German és un home gran, pare de la Marina que és una noia bonica i curiosa, pero sobretot intel·ligent. En un moment la Marina li ensenya a l'Oscar una dama misteriosa que va sempre al cementiri de Sarrià i la segueixen fins un hivernacle on hi ha uns titelles esgarrifosos i un àlbum amb fotos que, segons m'he imaginat, et poden desmallar al moment. En el llibre, els dos es posen dintre d'una historia sobre un senyor que va fer moltes coses per enganyar la mort, i sense voler acaben formant part de la trama que al final intenten solucionar. Paral·lelament a això, els dos nois es fan amics i potser alguna cosa més, però el pare de la Marina està malalt i tot i que això els separa un pel, l'Oscar acaba formant part d'aquella família que ha passat tantes coses dolentes.

*La serenidad de su voz me resultó aterradora. Sus ojos buscaron los míos.

Aquest llibre, tal i com diu al darrere, és un llibre que junta l'amor, el terror i la tristesa d'una manera que cap altre podria. És una historia emocionant on l'Oscar aprèn moltes coses. Ell és un noi llest tot i que no pilla molt ràpid les coses, però sap el que es fa i faria qualsevol cosa per protegir a la Marina. Aquesta, segons la mostra ell, és delicada, però amb un cor fort i les idees clares; escriu be i actua sempre amb seny. Els dos viuen una historia d'amor tan trista que a mi em va posar la pell de gallina, sobretot el final... El Carlos Ruiz Zafón s'ha currat molt la historia de por, la del dolent. Esta super ben explicada amb tots els detalls, tot i que jo crec que és massa fàcil com la descobreixen, perquè els hi expliquen sempre els personatges que van coneixent. M’agrada molt que expliqui tan be Barcelona, es a dir, conec aquesta ciutat i m’ha encantat com l’ha descrivint, m’han agafat ganes de buscar tots aquells racons amagats que explica.  El final de la part terrorífica és brutal, a mi em va fer por i tot... acaba com ha d’acabar i tot i que després ve la part trista, explica coses importants. Us la recomano a tots aquells que us agraden les histories de por i ciència ficció.

@Aina