Marina - Carlos Ruiz Zafón

Feliç any nou! Que tal les campanades? A mi genials. Per començar l'any amb tots els sentits alerta, us porto aquest llibre d'amor i terror que a mi m'ha deixat bocabadada. Marina, és un llibre que tot i que al principi costa pillar, és una constant sorpresa amb moments terrorífics i un suspens que et deixa la pell de gallina. L'Oscar viu en un internat a Barcelona on estudia i a les tardes s'escapa a passejar. Un a tarda arriba a una mansió que sembla abandonada i com que es un curiós, entra i troba a un home que sembla boig. Temps després coneix a la Marina i el German, que viuen en una mansió sols i comencen a fer-se molt amics. El German és un home gran, pare de la Marina que és una noia bonica i curiosa, pero sobretot intel·ligent. En un moment la Marina li ensenya a l'Oscar una dama misteriosa que va sempre al cementiri de Sarrià i la segueixen fins un hivernacle on hi ha uns titelles esgarrifosos i un àlbum amb fotos que, segons m'he imaginat, et poden desmallar al moment. En el llibre, els dos es posen dintre d'una historia sobre un senyor que va fer moltes coses per enganyar la mort, i sense voler acaben formant part de la trama que al final intenten solucionar. Paral·lelament a això, els dos nois es fan amics i potser alguna cosa més, però el pare de la Marina està malalt i tot i que això els separa un pel, l'Oscar acaba formant part d'aquella família que ha passat tantes coses dolentes.

*La serenidad de su voz me resultó aterradora. Sus ojos buscaron los míos.

Aquest llibre, tal i com diu al darrere, és un llibre que junta l'amor, el terror i la tristesa d'una manera que cap altre podria. És una historia emocionant on l'Oscar aprèn moltes coses. Ell és un noi llest tot i que no pilla molt ràpid les coses, però sap el que es fa i faria qualsevol cosa per protegir a la Marina. Aquesta, segons la mostra ell, és delicada, però amb un cor fort i les idees clares; escriu be i actua sempre amb seny. Els dos viuen una historia d'amor tan trista que a mi em va posar la pell de gallina, sobretot el final... El Carlos Ruiz Zafón s'ha currat molt la historia de por, la del dolent. Esta super ben explicada amb tots els detalls, tot i que jo crec que és massa fàcil com la descobreixen, perquè els hi expliquen sempre els personatges que van coneixent. M’agrada molt que expliqui tan be Barcelona, es a dir, conec aquesta ciutat i m’ha encantat com l’ha descrivint, m’han agafat ganes de buscar tots aquells racons amagats que explica.  El final de la part terrorífica és brutal, a mi em va fer por i tot... acaba com ha d’acabar i tot i que després ve la part trista, explica coses importants. Us la recomano a tots aquells que us agraden les histories de por i ciència ficció.

@Aina