Hola gent! Us imagineu tenir la cara deformada de naixement? Això es just
el que li passa al protagonista d'aquesta historia tan colpidora. L'August
Pullman és un noi normal i corrent, no te cap retràs mental, ni necessitats de
cap tipus; el que passa és que te la cara desformada i tot i no ser un problema
de veritat és complicat viure amb aquest aspecte. No descriu molt la seva cara,
però des de que va néixer el van estar sotmès a moltíssimes operacions per
arreglar-li, per això no ha anat mai a l'escola. En el llibre, l'August ens
explica com comença 5é de primària en un cole per primera vegada i com ho viu
tot. Descriu els dies, com el miren de reüll els seus companys i tots els
problemes que te. Quan entra fa un amic que es diu Jack Will i es veu que és super
amable amb ell tot i la seva cara, també coneix la Summer que és una noia
positiva i divertida, potser un pel hippie. Passa moments terribles amb els
comentaris de nens que el rodegen i també algun que fa por, sobre tot quan va a
les colònies. Ell ens explica com ha viscut tota la vida amb aquesta cara i com
sap interpretar les cares de la gent quan el veuen, com "baixen la
mirada" paraules textuals. Aquest llibre està dividit en capítols petits
que duren unes cinc pàgines i en vuit parts explicades per diferents persones,
al voltant de l'August, cada un amb la seva història. Ell viu amb els seus
pares, la seva germana Via i una gosa que es diu Daisy molt maca. Al final del
llibre la veritat és que tot acaba bastant bé, acaba el curs i tots els personatges
aprenen coses sobre el que s'ha de fer, l'últim capítol és molt bonic, ja que
jo crec que acaba com una veritable historia comprensiva.
*Tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus
almenys una vegada a la vida.
Aquest llibre és un d'aquells llibres que et fan pensar. Pensar en els
molts nens que també tenen aquest problema com ell, pensar en les famílies que
viuen amb això, pensar en que faries tu en el seu lloc i pensar en que faries
si el veiessis. Si un llibre com aquest et pot fer pensar i no et sembla
infantil és que la escriptora ha fet una bona feina, i en aquest cas l’ha fet.
L'August és tan irònic, reconeix el seu rostre i explica tan tranquil·lament el
que veuen els altres, ell se sent normal i és que ho és, molt. Tots els
personatges d'aquesta historia estan molt ben creats, cada un te els seus
pensaments i cada un ho escriu de la seva manera, m'encanta que hi haguí capítols
per a cada un, cada punt de vista. És un llibre ple de pujades i baixades i això
fa que no et cansis de llegir, l'argument està molt be. Hi ha una cosa que
m'encanta pero m’estranya moltíssim alhora, i és que entre tots la sinceritat
és la clau, es a dir, ho diuen tot, sense embuts i entenent-se uns als altres.
Jo això no ho entenc, se que a la vida real la gent potser no fa això o al
menys no tant com ells, no ho critico però m’estranya una mica molt. També
m'agraden molt aquells petits detalls d'afecte que es fan els uns als altres,
com li diu el pare a l'August, que la mare el posi a dormir, com el director es
penja el seu dibuix... és adorable.
Si teniu ganes de pensar i gaudir d'una historia trista i bonica no us
perdeu aquest llibre.
@Aina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada