Perdo, perdo, perdo, perdo, perdo(...) En escriuria més pero no és plan que
tota l'entrada estigui plena de "perdo". El cas es que ho sento per
no haver escrit res en una setmana quasi, i es que amb els reis i la tornada a
la rutina no he tingut temps de res. Amb un simple perdo no cola així que aquí
teniu "Las lágrimas de Shiva", un llibre amb humor i histories d'amor
i desamor.
En Javier, un noi que sap moltes coses pero que és una mica tontet, va a
viure amb els seus parents perquè el seu pare esta malalt i no poden estar amb
ell. Se'n va a viure a Santander, a casa dels seus tiets que tenen quatre
filles, la Rosa, la Margarita, la Violeta i l'Azucena(les tres amb noms de
flors, que bonic) on descobreix un misteri, veu un fantasma i coneix l'amor.
Diguem que durant els dies a Villa Candelaria(on viuen ells) madura i
descobreix una altre manera de veure les coses, la vida i la tranquil·litat.
Aquesta bonica historia passa l'estiu del 1969, una època de hippies, amb
Franco i noves idees en altres països; com per exemple l'home a la lluna, que
va passar aquell mateix estiu i del que parla el llibre. Quan el Javier arriba
a Villa Candelaria i coneix a les seves cosines, la Violeta li parla de la
Beatríz Obregón que és una antiga familiar que la va armar per un collar. Ara
no us puc explicar tota la historia pero per dir-ho resumit: a la Beatríz la
van obligar a casar-se amb un noi de la família dels Mendoza i ell com a regal
de noses li va regalar un collar, las lágrimas de Shiva, i ella just el dia del
casament va desaparèixer amb el collar. Després d'aquesta historia de misteri
els Mendoza i els Obregón sempre es van portar malament fins al punt de que els
Obregón van acabar arruïnats. El Javier com era d'esperar comença a investigar
que va passar junt amb la Violeta i els dos acaben desvelant el misteri de com
va desaparèixer i que va passar amb el collar. I es que a Villa Candelaria es
veu que hi ha un fantasma que nomes veuen el Javier i la Violeta i creuen que
es la Beatríz. En la història també hi ha una història d'amor entre la Rosa i
un Mendoza que fan una moguda....
*Dicen que cada manyana nos trae mil
rosas; si, pero ¿dónde están los pétalos de la rosa de ayer?
Em sembla que una manera de definir aquest llibre és dir que és culte i
alhora divertit. És estrany llegir aquest llibre i descobrir tantes coses que
van passar en el passat, i em refereixo a que parla de moltes coses
interesants, llibres i pel·lícules que no para de comparar amb el que li va
passant al Javier i també altres detalls interesants com el perpetuum
mobile(sabeu que és?). També parla de Shiva, de com una llegenda sobre aquest
deu hindú i unes llàgrimes que va plorar van crear el collar. És un llibre irònic
en el que l'escriptor parla sense por del que pensa en Javier, els moments màgics
i la seva innocència. M'encanten les cosines Obregón, són les quatre super
rares i especials i les quatre li ensenyen al noi estupit moltes coses(alguna
d'amor... ;)). La Rosa és la gran, madura i preparada per ser arquitecte,
s'enamora del Mendoza aquell i la que arma. La Margarita és molt
revolucionaria, i no molt femenina. La Violeta te l'edat del Javier, te el cabell
curt i li agrada escriure i llegir tot i que ella es considera madura i no li
agrada la ciència ficció. La Azucena(per mi la més especial) es dedica a
observar tot el dia, sense dir res i és bastant tímida tot i que al final li
agafa una sortida que em sembla que ningú s'espera.
El final mola moltíssim, jo no mel esperava i hi ha tants moments
divertits que et confons. És una historia que val la pena llegir i es llegeix
en una setmana o quatre dies.
@Aina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada