Hola people. Que tal la Setmana Santa? A mi em va
fantàsticament, però atenció que s'acaba. Aquí teniu el llibre d'una gran
escriptora, Laura Gallego, que ha escrit grans llibres, sempre ensenyant coses
i emocionant. Allà on els arbre canten és una historia que tracta de la Viana,
la jove filla d'un noble, que s'està a punt de casar amb el seu promès quan
avisen de la invasió dels bàrbars i tot es posa potes amunt. El seu promès (que
es diu Robian) i el seu pare van a la guerra i a ella li toca quedar-se a casa.
Com a bona filla i promesa fa cas però hi ha un moment que al final es cansa i
intenta marxa, llavors es troba a uns bàrbars que la intenten matar. La guerra
acaba i a que no sabeu qui guanya? Doncs els bàrbars, i el primer que fan és
repartir-se les nobles del regne entre ells. A la Viana la porten al castell on
la donen a un home bàrbar perquè sigui la seva esposa, allà hi veu al Robian
que s'ha aliat amb ells per sobreviure, s'enfada moltíssim amb ell (normal, el
seu pare ha mort i ell és un covard). Paral·lelament a això, explica que la
reina renuncia a cassar-se amb el rei bàrbar i la maten, llavors la princesa
que és només una nena la deixen tranquil·la i la seva nana s'ofereix a ser la
reina de moment. Passen els dies i la Viana aconsegueix evitar al seu marit
posant-li somnífer a la beguda abans d'anar a dormir, planeja escapar però la
seva nana -que encara la cuida i l'ajuda- li diu que s'ha d'esperar, fins i tot
fa veure que està embarassada perquè l'home no sospiti!
Llavors un dia escapa, escapa al Gran Bosc, aquest del
qual s'han dit moltes histories fantàstiques. Allà coneix al misteriós Uri del
qual es fa amiga (o molt més que amiga) també es fa de la "resistència"
que planegen desterrar els bàrbars per fi. Un dia va a salvar la princesa a la
qual ja li ha arribat la "dama roja" que és com li diuen a la regla i
si no la salven... be, que el rei vol tindre descendència i la noia ja pot. En
mig del llibre es fa un canvi total, i es que ella està disposada a arribar
fins on els arbres canten, i ho fa. Aquest llibre esta ambientat en un món
semblant al medieval però amb màgia per mig, el final és bastant melancòlic i
molt bonic.
Mireu, us he posat dos portades d'aquest llibre perquè
em sembla que és veu molt bé el canvi que la Viana fa per poder escapar i
començar a canviar les coses al bosc. A la de dalt surt amb el vestit de noble
i el cabell llarg, que és com entra al bosc per primera vegada; en canvi a la
de baix surt amb roba d'home, la que porta més tard al llibre i amb el cabell
curt, a més el bosc està dibuixat una mica més obscur (cap a la part on els
arbres canten, crec). Només he posat les portades per això, espero que després
de llegir el llibre us fixeu :). Es que m'encanta! Hahaha.
Aquest llibre igual que tots els de Laura Gallego és
molt bonic. M'encanta la trama... és tan emocionant que no podia desenganxar-me
(recordo tot un viatge en bus llegint). La Viana al llibre fa un canvi flipant,
ella al principi és una noia delicada que no és capaç de decidir res i desprès
de que mati el seu marit... buf. I es talla el cabell! Si es que ni jo mateixa
podria fer una bogeria com aquesta, es torna forta i decidida a donar una lliçó
a aquells maleits bàrbars. Un altre part d'aquest llibre que crec que enganxa a
la majoria de lectores (perdo nois però aquesta és la realitat...) és la
historia d'amor entre ella i l'Uri. Un amor impossible, tant perquè ell és el
que és com perquè la guerra està en mig. Els dos estan junts i es complementen
un a l'altre. El que si que trobo estrany d'aquest llibre i no em va agradar
molt va ser que de cop i volta passi de la vida medieval a un món fantàstic
dintre el bosc, no se, se'm fa estrany... Però tot i això el llibre és genial,
com tots els de l'autora. Us el recomano moltíssim.
@Aina