Laluna.com - Care Santos

Hola gent. Avui estic somiadora sabeu? Per això he pensat en presentar-vos un llibre original i molt, molt però que molt divertit. Aquest es diu Laluna.com i la escriptora es va inspirar en l'obra "Cirano de Bergerac" per escriure'l. Sabeu qui era Cirano? Era un cavaller que tenia un nas enorme, més gran del que us podeu imaginar, i estava enamorat d'una noia que es deia Rosaura, també hi havia un noi que es deia Cristià i estava enamorat d'ella; llavors Cirano li proposa a Cristià (que no sap com mostrar els seus sentiments) que ell escriu les cartes ja que és molt bon escriptor i el Cristià les firma. El final és una mica trist però us recomano que mireu la pel·lícula..

Tornem al que importa. Al principi del llibre, només començar, es descriu la mort d'una noia que es diu Cristina, es a dir, que aquest llibre comença pel final. Llavors comencen a explicar com va passar tot, la mort i tot el merder (que és bastant). Però ella no és la protagonista  En aquest llibre la protagonista es diu Cira i té un nas enorme, és una noia valenta, tossuda, divertida i si et fiques amb el seu nas no dubta en fotre't una bufetada. Ella està enamorada des de fa temps del seu cosí, l'Amador, però mai s'ha atrevit a fer un pas mes, sempre han estat només cosins. Llavors a principis de curs ve una noia nova al institut que es diu Cristina (aquí parlen del passat, encara no està morta.) i l'Amador s'enamora d'ella. Ell va a demanar ajuda a la Cira i ella no pot fer res més que ajudar-lo tot i estar destrossada per dintre, parla amb la Cristina i bam! Es veu que la noia no sap escriure molt bé, no és original, i la Cira té una idea fabulosa: li diu que ella podria escriure els correus per l'Amador ja que és super original escrivint (això és fals, té moltíssimes ganes de mostrar els seus sentiments.) i la Cris els pot firmar i enviar mitjançant un correu que es diu lunascrecientes@gmail.com. Ella ho fa i això dura un cert temps, fins i tot passen coses super divertides entre mig i moments còmics. L'Amador al final s'havia enamorat més de les cartes que de la Cristina per això ella li diu a la Cira que li digui que és ella qui li escriu les cartes, perquè ell s'enamorarà d'ella. Li està a punt de dir, en unes vacances que estan fent en un càmping, quan la Cris mor. Llavors passa un temps en que tots està tristos i be... que costa parlar. Ara em tocaria dir el final però en aquest cas el deixaré així. Tots tristos i sense parlar-se. I es que el final aquest s'ha d'imaginar, no? A mi em sembla que si. I si ho voleu saber llegiu el llibre.

Aquest llibre és molt original, divertit i no es fa avorrit en cap moment. L'autora ha clavat l' història, s'assembla molt a Cirano de Bergerac tot i que en aquest cas està modernitzada l’historia i s’entén molt bé. Aquest llibre es diu així perquè tots els personatges van a un cibercafè que es diu així, a més explica que la Cira és una llunàtica, es a dir, que li encanta la lluna i ho sap tot d’ella (té moltes raons per ser-ho, la veritat...). Una cosa curiosa d'aquest llibre és que hi ha correus inclosos entre capítols i crec que això fa que sigui més emocionant, a part, els correus són super originals (a Cira escriu super bé) i expliquen els sentiments de cada un dels personatges molt més a fons. Aquest és un d'aquells llibres que no et cansen, si vols el pots deixar en un costat durant un temps i després enganxar-te un altre cop, no problem. El final també està super bé, l'autora intervé en uns dels capítols finals i pregunta possibles conclusions en l'obra. I es que aquest llibre també està ambientat en una obra de teatre, perquè Cirano de Bergerac també va ser una obra de teatre i en aquest cas dona un punt més d'originalitat. Us el recomano molt, hi ha molts moment per pensar, moments còmics i moments per plorar. I es que qui pot viure amb un nas super gran? Pregunteu-li a la Cira si la veieu...

@Aina