------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Capítol 5
La
Rain no sabia que fer, estava clar que el seu amic no havia vist el guàrdia i
si el veia podia aconseguir el que ell volia, per això ràpidament el va agafar
per la ma i va començar a córrer. Sobresaltat per la reacció de la noia, en Lau
havia començat a córrer amb ella. Quan ja feia estona que havien deixat enrere
el guàrdia, van parar al costa d’un arbre; llavors el príncep va preguntar:
-Ostres!
Com es que has començat a córrer sense cap motiu?
-Jo......estem
molt lluny del castell saps?- Estava clar que no sabia canviar de tema, però en
Lau la va deixar fer- Encara pots tornar a peu oi?
La
cara del noi va canviar radicalment.
-Saps
que no tornaré sense tu, no deixaré que te’n vagis com a príncep que soc, ni
com a amic.
-Per
que t’importa tant el que faig!- La Rain tenia la cara vermella i no podia mes-
Oi que ets el meu amic? Dons ajudem a escapar! Sempre estàs...
-M’importes
molt!- Va dir ell interrompent-la totalment, els dos van callar i el noi va
afegir, aquesta vegada mes tranquil- No m’importa tornar, ni deixar-te escapar;
nomes m’ importa estar amb tu.
El temps es va parar
per la Rain, el tenia davant tot decidit, ja no era un nen i acabava de dir-li
que li importa. No sabia que dir i en aquell moment un pensament se li va
passar pel cap.
-Pots estar amb
mi...deixar tot per mi- Ara l’entenia,
havien d’estar junts, ell i ella en qualsevol lloc.
El Lau va somriure,
estaven allà junts ells dos i tenia una oportunitat de fugir amb la seva millor
amiga.
-El poble de Shiba
esta a dos dies caminant- va dir llavors, quan ja havia tornat a la normalitat-
podem buscar refugi i menjar, que començo a tindre gana.
Acabant amb les
preguntes i tirant cap a l’aventura, van començar a buscar a on podien dormir i
un altre cop després de buscar molt van trobar un petit buit en les branques
d’un arbre i es van posar a fer foc. Com que amb l’estona se’ls va passar
volant, el noi es va oferir a anar a caçar.
La nit es va anar
allargant i a mesura que el conill cruixia en el foc, els seus ulls s’anaven
creuant amb mirades de cansament i alegria. En molt poc temps el foc ja estava
apagat i els seus pensaments es van difondre en un son profund.
Capítol 6
El sol del mati va
despertar a la parella que entre riures i petites frases d’esgotament, es van
posar en marxa. El seu ritme era pausat i quan paraven ho feien sovint i amb
poques comoditats. El bosc s’estenia molt mes del que la Rain es pensava,
petites planes es començaven a formar i els arbres disminuïen per moment.
Algunes vegades s’havien trobat gent de cara però dissimulaven i no miraven
enrere. El primer dia havia estat bé i ara que arribava la nit havien de trobar
algun hostal on dormir. L’hostal que van trobar va estar molt be i en demanar
una habitació, els van donar totes les comoditats. Com que en teoria començarien
una vida diferent, van demanar rova per en Lau a l’hostaler i de seguida els va
portar una samarreta bastant gruixuda, uns pantalons i una jaqueta.
En el segon dia
tampoc van tindre gaires problemes tot i que en arribar al poble la Rain quasi
es desmalla de l’ensurt. Era un petit
poble en una ample vall, però les seves cases ho deien tot, amb grans teulades
i gent pacifica i amable no s’assemblava gens a la vida del castell. En arribar
els dos estaven segurs de que trobarien com viure, com menjar i la amabilitat
del poble; tot i així havien de començar una nova vida, com a pagesos o com a
comerciants els dos junts.
Aquell va ser el
començament d’una era, la seva. Van trobar feina i una bona casa i sempre van
ser amables amb tothom, tot i així la gent del poble sempre va estar
encuriosida amb els bons modals d’ aquell camperol que feia classes als mes
rics.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Res més a dir.
@Aina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada