------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Capítol 3
Els
seus ulls es van obrir en la claror del migdia, un dolor intens des de la punta
dels dits del peu li va començar a pujar
al cap i es va sentir els llavis mullats. El tercer intent d’aixecar-se
va ser efectiu i amb el cap bullint va començar a aclarir els seus pensaments,
va aixecar el cap en direcció on havia caigut i es va espantar: un enorme
pendent s’obria davant d’ella i no sabia com, havia caigut per allà. Repenjada
en un arbre, la Rain pensava en si la venien perseguint, tot i que sabia que el
seu amic no la deixaria escapar, encara tenia esperances.
Després
de pensar-ho una o dues vegades va decidir començar a buscar un lloc on
instal·lar-se i poder curar totes les
ferides. Es va endinsar en el frondós bosc i després de buscar entre els matolls
mes espessos, va trobar una petita cova mig subterrània on hi cabien una grupet
molt petit de persones; acomodant algunes fulles dintre i tapant l’entrada amb
alguns matollars arrancats es va posar a fer foc. Se’n recordava perfectament
de com fer-lo, ja que quan era petita molt sovint el seu pare li ensenyava, tot
i que ara no estaven en un estable ni tenia palla.
En
acabar, amb un somriure de satisfacció a la cara il·luminada per les flames, es
va començar a curar totes les ferides que tenia, la majoria rascades i un gran
tall al llavi i al braç. No va poder fer gaire cosa, però igualment es va
dormir sense por, com una nena petita.
Capítol 4
El
foc estava apagat i unes botes de muntanya ressonaven per la cova, la Rain no
gosava obrir els ulls per por a que la veiés desperta; en un últim avis els va
obrir i lentament es va començar a aixecar. En Lau estava davant seu, d’esquena
mirant a la paret i recollint algunes fulles.
-Per
la col·lecció?-va dir ella amb una veu que no era normal. Ell es va girar, i en
veure que la Rain li senyalava amb el cap les fulles va contestar:
-A.....em,
si, clar!- i després amb un to mes fluix va afegir- He vingut a buscar-te, el
meu pare m’ha deixat anar al bosc sol, tu saps el que m’ha costat trobar-te?
La
noia va fer que sí amb el cap, li costava molt acceptar que no la deixaria en
pau ja que mai l’entenia, i també que la hagués pogut atrapar mentre intentava
fugir.
Com
és que em vas poder trobar?- Va dir secament de dintre el cor, no podia
desmentir la ràbia que li agafava.
Ell
va riure, va ser un riure sec, apagat i ple d’alegria i enyorança.
-Te’n
recordes quan érem petits...........i et feies la dormida per no jugar amb mi?-
va dir mirant-la directament als ulls- vaig aprendre de tu; però igualment ja
m’ho esperava.
Llavors
va passar una cosa que cap dels dos s’esperava, un soroll provinent de fora de
la cova els va espantar i molt lentament
un gran porc d’ullals afilats amb una pell negra com la nit i una cara
d’espant va començar a avançar cap a ells.
Els
seus passos ressonaven per la cova i els dos joves s’havien arrambat a la paret
de l‘espant, la respiració tensa de la Rain no la deixava pensar però en Lau es
va començar a apropar al foc amb una ma, mentre que amb l’altra subjectava la
noia per la cintura. Amb la ma encara freda va aconseguir agafar una branca de
les mes noves i calentes encara i amb la seva forca la va moure violentament
pel davant del porc que, espantat, va començar a córrer cap a ells.
-Moltes
gràcies!- va pensar la Rain amb mala fe.
Com
si li hagués llegit els pensaments, el noi la va empentar amb la ma lliure i
ella va caure al terra amb un fort cop, llavors va fer el que hauria d’haver
fet des del principi: fugir. Al porc no semblava que li importés molt la noia,
es va parar i la va mirar com corria però abans de fer res, en Lau tornava a
moure el pal cridant la seva atenció; mentre corria, ja fora de la cova, la
Rain sabia que no podia tornar, era el moment que havia estat esperant i no el
deixaria escapar però alguna cosa dintre seu la va parar en sec. I si el seu
amic no sobrevivia? I si el porc el matava? Que faria ella?
Després
de dos minuts esperant davant la cova, algú es va moure entre els matolls, el
seu cor va fer un salt i després el noi va sortir. Portava la rova destrossada,
els cabells més despentinats del normal i unes esgarrapades que s’assemblaven a
les que tenia ella.
-Estàs
bé?- va preguntar ella sincerament. Ell va riure, tan a prop que la Rain es va
posar vermella.
Un
silenci incòmode va començar a envair el petit bosc de matolls en el que es
trobaven i la noia va començar a mirar pels arbres ja del tot vermells i amb
les fulles caigudes i amb.....de sobte va distingir alguna cosa entre el
sotaboscs, un guàrdia d’aspecte ferotge s’acostava a ells amb la cara tapada.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, no puc dir res més que no sigui que espero que us agradi, es clar.
@Aina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada